Envàs tipo botella de plàstic per a aigua mineral

Un envàs és un producte que pot estar fabricat d'una gran cantitat de materials i que val per a contindre, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies en qualsevol fase del seu procés productiu, de distribució o de venda.

HistòriaEditar

Els envasos han tengut funcions diferents i importants a través de l'història. En l'evolució de la societat els envasos han canviat també, reflectint nous requisits i característiques sobre estos. Hui en dia els envasos són els encarregats de posar-se en la ment de la gent, de manera que atraga al consumidor en colors cridaners i formes que conseguixquen curiositat als fins de conseguir vendre producte.

Els primers envasos foren creats fa més de 10.000 anys arrere i serviren simplement per a contindre bens necessaris per a la supervivència, especialment aliments i aigua. A mitan sigle XX la gran transformació de la vida rural a la vida urbana exigí que els aliments pogueren ser transportats del camp a la ciutat i pogueren mantindre's durant majors periodos de temps en bon estat de conservació. Apareixen els supermercats i grans almagasens d'autoservici a on els aliments no podien ser manipulats individualment des de les botes i pesats en les posades. Se necessitaren nous contenidors per a adaptar-se ad eixos canvis. Els envasos de cartó i paper tingueren una gran acceptació, puix mantenien les cantitats pre-pesades de café, cereals, sal i d'atres artículs bàsics. Estos eren fàcils d'almagasenar, apilar i etiquetar. Mantenien els aliments alluntats dels insectes i la pols, principals problemes que s'enfrontaven en els aliments. El sigle XX també va vore nàixer un nou material d'envàs, el plàstic. Quan els químics varen trobar el procediment per a unir menudes molèculas orgàniques i formar-ne d'atres més grans i pesades, comparables a les de les resines vegetals, se va gestar el món de les resines sintètiques que tots coneixem en el nom genèric de plàstics.

Les resines sintètiques se varen escomençar a industrialisar durant l'última gran guerra. Hui dia es pot dispondre d'uns 60 materials, alguns d'ells en distintes presentacions o formes. Del nàilon, per eixemple, hi ha una classe per a fer películes i una atra per a molejar engranes. Açò multiplica les opcions dels materials plàstics assequibles hui dia. D'esta gama anterior se poden identificar quatre resines de mercat massiu, fàcil procesabilitat, i per tant, d'alts volums de producció, preu baix i tecnologia accessible. Estes són: polietilé (PE) i les seues variants (PET, PEAD, PEBD), poliestiré (PS), polipropilé (PP) i policlorur de vinil (PVC).

Els envasos de plàstic varen ser més econòmics i fàcils de produir respecte dels atres materials. Eren més llaugers que els atres i en açò es reduïa el cost de transport. Al moment, el plàstic ha reemplaçat molts materials, permetent que la preparació d'aliments siga efectuada molt de pressa, des del refrigerador, passant al forn i a la taula.

Actualment, en el desig de facilitar encara més l'us de l'envàs, mantenint un baix cost, els dissenyadors han desenrollat nous materials complexos, aquells que contenen combinacions de metal, paper i plàstic. Eixemples d'estos són els "Tetra Brik" usats per a envasar sucs, llet de llarga vida, vi, etc. Els envasos que es fabriquen en estos materials són més llaugers, duradors, en gran capacitat de mantindre les característiques sanitàries dels aliments.

Una atra important funció dels envasos és la protecció i preservació dels aliments de la contaminació en bactèries i uns atres microorganismes,en esta fi es dissenyen envasos actius que interaccionen directament en el producte o en el seu entorn per a millorar un o més aspectes de la seua calitat i seguritat. Una atra manera d'enfocar la preservació dels aliments a través dels envasos és examinar quànt de rebuig genera est aliment.

Algunes senyes estadístiques confirmen la relació entre rebujos, envasos i aliments. Els estudis mostren que aixina com els envasos de paper, metals i vidre varen aumentar, els aliments rebujats varen disminuir. El creiximent dels envasos plàstics va generar grans reduccions en els rebujos d'aliments. Els envasos protegixen a través d'atres formes també, per eixemple, el cartó ondulat i el poliestiré expandit són usats per a mantindre artículs electrònics i d'atres equips d'alt valor protegint-los de dany durant el seu transport i transbordament. Eixos materials mantenen els productes de forma segura en els seus cartons i els esmortixen en les eventuals caigudes i colps involuntaris.

Abans de ser carregats en embarcacions, camions o avions eixos cartons són apilats sobre pallets i envolts en una làmina elàstica de que s'adherix al paquet. Esta làmina és molt ferma, tot i ser prima, i estabilisa la càrrega, mantenint-la durant tot el viage. Caigudes menudes significaran dany i ruptura reduïda, mantenint el rebuig i els costs de disposició final al mínim.

Actualment els productes que es consumixen porten envasos que reflectixen les necessitats presents: facilitat d'apertura, descripció fidel del seu contingut i protecció del mateix, bona calitat, preu raonable, etc. Inclús influïx en els consumidors l'aspecte, el colorit i el pes del producte. Les decisions de compra estan influïdes per les característiques externes dels envasos. De lo anterior que la presentació de l'envàs, el tamany, la facilitat de transport, la varietat i intensitat de colors que este porta influïxen en el consum dels productes respectius.

Materials d'envàsEditar

 
Envàs tipo Botella de vidre

Els primers contenidors varen ser presos directament de la naturalea, com closcas de mar o fruts com el coco. Posteriorment, es varen elaborar artesanalment en fusta envasos que imitaven la forma d'eixos contenidors naturals. Estos varen ser reemplaçats per fibres de plantes, les que teixides varen constituir els paneras que varen anar els primers contenidors llaugers a gran escala. Un atre material que es va usar per a contenidors d'aigua va ser la pell d'animals.

Posteriorment, es varen fabricar contenidors de argila en Síria, Mesopotamia i Egipte, a on ademés de la seua funcionalitat els contenidors varen ser un mig de expressió artística que actualment proveïx important informació de les culturas antigues i els seus valors.

El vidre també va ser i és un important material d'envasos. Va ser usat primer pels egipcíacs i en ell es va iniciar la producció en cantitat i varietat de tot tipo de contenidors de vidre. Mentres que els metals com el coure, ferro i estany varen aparéixer al mateix temps que les argila, solament en els temps moderns estos varen escomençar a jugar un rol important en l'envasament ya que va demostrar ser més robust i més durable que atres materials. Les llandas d'estany i acer varen ser àmpliament acceptades durant la Segona Guerra Mundial. L'aument de la seua demanda va conduir també a aumentar els seus costs provocant que els productors de llandes buscaren un substitut econòmic. El alumini va satisfer esta necessitat i en l'any 1959 es va començar a vendre cervesa en llandes d'alumini.

Hui existixen principalment 6 materials d'envàs, entre ells els envasos de paper i cartó, els envasos de plàstic, els de metal, els de vidre, els de fusta, i els textils. Ademés, existixen envasos de materials combinats que s'ampren d'esta manera generalment per a produir una barrera a la humitat, a les grassas, al aire, o també per a proporcionar major resistència.

Entre estos es poden considerar envasos fets en les combinacions dels materials d'envàs com a paper en una película plàstic, alumini, cartó més película de plàstic, etc. També algunes combinacions s'apliquen per a millorar les funcions de l'envàs i al mateix temps aplicar una tecnologia que allargue la duració del producte envasat, est és el cas dels envasos policomponents (tipo tetrabrick).

Materials de fabricació d'envasosEditar

A l'hora de triar un envàs per a un producte, és necessari conéixer el material que millor s'adapta a les condicions del mateix. A continuació, s'enuncien els principals materials en que es fabriquen els envasos i les seues característiques més destacades:

Principals envasosEditar

Classificació europeaEditar

 
Envàs secundari tipo blister per a medicaments
  • Envàs primari. Tot envàs dissenyat per a constituir en el punt de venda una unitat de venda destinada al consumidor o usuari final. (Directiva 94/62/CE del Parlament europeu i del Consell del 20 de decembre de 1994 relativa als envasos i residus d'envasos).
  • Envàs secundari. Tot envàs dissenyat per a constituir en el punt de venda una agrupació d'un número determinat d'unitats de venda, tant si va a ser venut com a tal a l'usuari o consumidor final, com si s'utilisa únicament com a mig per a *reaprovisionar els lleixaés en el punt de venda; pot separar-se del producte sense afectar a les característiques del mateix. (Directiva 94/62/CE del Parlament europeu i del Consell del 20 de decembre de 1994 relativa als envasos i residus d'envasos).
  • Envàs terciari. Tota agrupació d'unitats de venda de forma optimisada per a facilitar el maneig, almagasenament i transport, aixina com per a evitar el dany inherent a estes accions, e inclús per a evitar el maneig físic directe (i operar per mig de maquinària). La forma més comuna és el *paletizado (per eixemple en *europalé, estandardisat en l'UE).

L'objectiu d'este àmbit són els consumidors i usuaris. Ací, l'ergonomia busca crear o adaptar productes i elements d'us quotidià o específic de manera que s'adapten a les característiques de les persones que els van a usar. És dir l'ergonomia és travessera, pero no a tots els productes, sino als usuaris de dit producte.

El disseny ergonòmic de productes tracta de buscar que estos siguen: eficients, segurs, que contribuïxquen a millorar la productivitat sense generar danys en l'humà, que siguen estèticament correctes, que gràficament indiquen el seu modo d'us, etc.

Per a conseguir estos objectius, l'ergonomia utilisa diferents tècniques en les fases de planificació, disseny i evaluació. Algunes d'eixes tècniques són: els estudis de mercat, anàlisis funcionals, *biomecánicos, *antropométricos, sicològics i fisiològics.

Tipos d'envàs segons la seua resistència a la compressióEditar

Envases rígits: tenen una forma definida que no pot alterar-se, la seua rigidea dona oportunitat d'estibar productes sobre el mateix sense sofrir danys.

Envasos semirrígids: tenen una resistència a la compressió menor a la d'un envàs rígit, i baix esforços de compressió el seu aspecte pot ser similar a la dels envasos rígits.

Envasos flexibles: són aquells fabricats de películes plàstiques, paper, fulls d'alumini, laminació, etc, es deformen en manipular-ho manualment. No resistixen productes estibats. També hi ha una atra classificació segons la capacitat d'envàs.

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar

Plantilla:Wikcionario