Edició de «Epistolare Valentinum»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Epistolare Valentinum''' és un text de finals del [[sigle XII]] o principis del [[sigle XIII|XIII]] que apareix en un [[còdex]] que se conserva en l'Archiu Històric de la Catedral de Valéncia que conté llectures bíbliques de l'Antic i Nou Testament on apareixen texts llatins junt al [[romanç valencià]]. | |
| − | '''Epistolare Valentinum''' és | ||
| − | El diari valencià ''[[Las Provincias]]'' publicava en la seua edició de | + | El diari valencià ''[[Las Provincias]]'' publicava en la seua edició de 21 d'abril de 1996 un artícul firmat per [[Baltasar Bueno Tárrega]], periodiste valencià i acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en el que es detalla la troballa d'un document del sigle XII en romanç valencià. |
| − | En la revisió del còdex, el professor gallec, [[Manuel Mourelle de Lema]], filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en [[Llengua Valenciana]] o romanç pla, que podrien ser despuix de les [[jarches|jarches mossàraps]], el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any [[1996]] en que se trobà, | + | En la revisió del còdex, el professor gallec, [[Manuel Mourelle de Lema]], filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en [[Llengua Valenciana]] o romanç pla, que podrien ser despuix de les [[jarches|jarches mossàraps]], el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any [[1996]] en que se trobà, la qual cosa confirma una volta més les tesis [[Valencianisme|valencianistes]] sobre l'orige i l'evolució de la Llengua Valenciana. |
== Planchs de Sen Esteve == | == Planchs de Sen Esteve == | ||
| − | |||
Crida l'atenció en este còdex l'[[epístola]] coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica. | Crida l'atenció en este còdex l'[[epístola]] coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica. | ||
| Llínea 20: | Llínea 18: | ||
{{Cita|esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…}} | {{Cita|esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 32: | Llínea 24: | ||
* [[Baltasar Bueno Tárrega]] | * [[Baltasar Bueno Tárrega]] | ||
* [[Jarches]] | * [[Jarches]] | ||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 40: | Llínea 31: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Catálogo descriptivo de los Códices de la Catedral de Valencia - Boletín de la Real Academia de la Historia - Cervantes virtual | + | * Catálogo descriptivo de los Códices de la Catedral de Valencia - Boletín de la Real Academia de la Historia - Cervantes virtual |
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/09/m-de-lema-ya-en-el-sigo-xi-existia-un-romance-valenciano/ M. de Lema: “Ya en el sigo XI existía un romance valenciano” - Cultura Valenciana] | * [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/09/m-de-lema-ya-en-el-sigo-xi-existia-un-romance-valenciano/ M. de Lema: “Ya en el sigo XI existía un romance valenciano” - Cultura Valenciana] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||