Canvis

| image_bandera = Flag of Ecuador.svg

| image_bandera = Flag of Ecuador.svg

| image_escut = Coat_of_arms_of_Ecuador.svg

| image_escut = Coat_of_arms_of_Ecuador.svg

| image_escut_tamany =  

| image_escut_tamany = 90px

| image_mapa = Ecuador on the globe (South America centered).svg

| image_mapa = Ecuador on the globe (South America centered).svg

| lema_nacional = La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo<br />([[Català]]: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumfo)  

| lema_nacional = La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo<br />([[Valencià]]: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumf)

| himne_nacional = [[Salve, oh Patria!]]  

| himne_nacional = [[Salve, oh Patria!]]  

| capital = [[Quito]]  

| capital = [[Quito]]  

| capital_població =  

| capital_població = 2 234 000

| capital_coord =  

| capital_coord = 0°13′ S 78°31′ O

| ciutat_principal =  

| ciutat_principal = [[Guayaquil]]

| principals ciutats=  

| principals ciutats=  

| festa_nacional=  

| festa_nacional=  

| superfície_lloc = 80è

| superfície_lloc = 80è

| superfície_aigua = 8,8%

| superfície_aigua = 8,8%

| fronteres =  

| fronteres = 2010 km

| costes =  

| costes = 2237 km

| població = 12.156.608

| població = 12.156.608

| població_any = [[2001]]

| població_any = 2001

| població_lloc = 124è

| població_lloc = 124è

| població_densitat = 47,4

| població_densitat = 47,4

| PIB_nominal=  

| PIB_nominal= [[US$]] 94&thinsp;470 mill.

| PIB_nominal_any =  

| PIB_nominal_any = 2013

| PIB_nominal_lloc =  

| PIB_nominal_lloc = 60

| PIB_nominal_per_cápita =  

| PIB_nominal_per_cápita = [[US$]] 6002

| PIB =  

| PIB = [[US$]] 119&thinsp;827 mill.

| PIB_any =  

| PIB_any = 2011

| PIB_lloc =  

| PIB_lloc =  

| PIB_per_cápita =  

| PIB_per_cápita = [[US$]] 8379

| IDH =  

| IDH = 0,732

| IDH_any =  

| IDH_any = 2014

| IDH_lloc =  

| IDH_lloc = 88

| IDH_categoria =

| IDH_categoria =<span style="color:#00CC00;">'''Alt'''</span>

| moneda = [[dòlar dels Estats Units]]<ref group="nb">[[Sucre (moneda)|Sucre]] fins al [[2000]]</ref>  

| moneda = [[dòlar dels Estats Units]]<ref group="nb">[[Sucre (moneda)|Sucre]] fins al [[2000]]</ref>  

| gentilici = equatorià, equatoriana

| gentilici = equatorià, equatoriana

| horari =  

| horari = UTC -5 a UTC -6

| horari_estiu =  

| horari_estiu =  

| cctld =  

| cctld = .ec

| còdic_telefònic =  

| còdic_telefònic = 593

| prefix_radiofònic =  

| prefix_radiofònic = HCA-HDZ

| còdic_ISO =  

| còdic_ISO = 218 / ECU / EC

| membre_de =  

| membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]], [[Banc Interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Mundial|BM]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribeny|CELAC]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carib|SELA]], [[Interpol]], [[Fondo Llatinoamericà de Reserves|FLAR]], [[TORRA]], [[Amèrica del Sur i Paisos Àraps|ASPA]], , [[Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica - Tractat de Comerç dels Pobles|ALBA]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]], [[MERCOSUR]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Unió de Nacions Suramericanes|UNASUR]], [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu|OPEP]], [[Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|OEI]], [[Grup de Riu]]

|Ciutats importants:

|Ciutats importants:

|División administrativa:  

|División administrativa:  

}}

}}

La '''República de l'Equador''' (en castellà i oficialment ''República del Ecuador'') és un estat de l'[[Amèrica del Sud]]. Llimita a l'oest en l'[[oceà Pacífic]], al nort en [[Colòmbia]] i a l'est i al sud en el [[Perú]]; també pertanyen a l'Equador les [[illes Galápagos]], situades uns 1.000&nbsp;km a l'oest de la costa.

La '''República de l'Equador''' (en castellà i oficialment ''República del Ecuador'') és un estat de l'[[Amèrica del Sur]]. Llimita a l'oest en l'[[oceà Pacífic]], al nort en [[Colòmbia]] i a l'est i al sur en el [[Perú]]; també pertanyen a l'Equador les [[illes Galápagos]], situades uns 1.000&nbsp;km a l'oest de la costa.

== Història ==

== Història ==

El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser inclús  des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el periodo de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'época prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre atres.

El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el període de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'època prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre altres.

Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys després. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Real Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]].

Poc abans de la conquista inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquista del territori equatorià, completada uns 30 anys despuix. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Real Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]].

El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[segle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], després de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, sota el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[segle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista.

El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[sigle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], despuix de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[sigle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista.

El segle XX es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques en el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de 1998 signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. El 1978, després de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.

El [[sigle XX]] es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des de l'any [[1900]]) i per guerres periòdiques en el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de l'any [[1998]] signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els [[anys 1970]] i [[Anys 1980|1980]] veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. En l'any [[1978]], despuix de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.

El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea.

El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea.

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references group="nb"/>

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.presidencia.gov.ec/ ''Presidencia de la República'' - Lloc web del govern de l'Equador.]

* [http://www.presidencia.gov.ec/ ''Presidencia de la República'' - Lloc web del govern de l'Equador.]

[[Categoria:Equador| ]]

[[Categoria:Equador| ]]