Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | image_bandera = Flag of Ecuador.svg | | | image_bandera = Flag of Ecuador.svg |
| | image_escut = Coat_of_arms_of_Ecuador.svg | | | image_escut = Coat_of_arms_of_Ecuador.svg |
− | | image_escut_tamany = 147px | + | | image_escut_tamany = 90px |
| | image_mapa = Ecuador on the globe (South America centered).svg | | | image_mapa = Ecuador on the globe (South America centered).svg |
− | | lema_nacional = La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo<br />([[Valencià]]: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumfo) | + | | lema_nacional = La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo<br />([[Valencià]]: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumf) |
| | himne_nacional = [[Salve, oh Patria!]] | | | himne_nacional = [[Salve, oh Patria!]] |
| | capital = [[Quito]] | | | capital = [[Quito]] |
− | | capital_població = | + | | capital_població = 2 234 000 |
− | | capital_coord = | + | | capital_coord = 0°13′ S 78°31′ O |
| | ciutat_principal = [[Guayaquil]] | | | ciutat_principal = [[Guayaquil]] |
| | principals ciutats= | | | principals ciutats= |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| | superfície_lloc = 80è | | | superfície_lloc = 80è |
| | superfície_aigua = 8,8% | | | superfície_aigua = 8,8% |
− | | fronteres = | + | | fronteres = 2010 km |
− | | costes = | + | | costes = 2237 km |
| | població = 12.156.608 | | | població = 12.156.608 |
− | | població_any = [[2001]] | + | | població_any = 2001 |
| | població_lloc = 124è | | | població_lloc = 124è |
| | població_densitat = 47,4 | | | població_densitat = 47,4 |
− | | PIB_nominal= | + | | PIB_nominal= [[US$]] 94 470 mill. |
− | | PIB_nominal_any = | + | | PIB_nominal_any = 2013 |
− | | PIB_nominal_lloc = | + | | PIB_nominal_lloc = 60 |
− | | PIB_nominal_per_cápita = | + | | PIB_nominal_per_cápita = [[US$]] 6002 |
− | | PIB = | + | | PIB = [[US$]] 119 827 mill. |
− | | PIB_any = | + | | PIB_any = 2011 |
| | PIB_lloc = | | | PIB_lloc = |
− | | PIB_per_cápita = | + | | PIB_per_cápita = [[US$]] 8379 |
− | | IDH = | + | | IDH = 0,732 |
− | | IDH_any = | + | | IDH_any = 2014 |
− | | IDH_lloc = | + | | IDH_lloc = 88 |
− | | IDH_categoria = | + | | IDH_categoria =<span style="color:#00CC00;">'''Alt'''</span> |
| | moneda = [[dòlar dels Estats Units]]<ref group="nb">[[Sucre (moneda)|Sucre]] fins al [[2000]]</ref> | | | moneda = [[dòlar dels Estats Units]]<ref group="nb">[[Sucre (moneda)|Sucre]] fins al [[2000]]</ref> |
| | gentilici = equatorià, equatoriana | | | gentilici = equatorià, equatoriana |
− | | horari = | + | | horari = UTC -5 a UTC -6 |
| | horari_estiu = | | | horari_estiu = |
− | | cctld = | + | | cctld = .ec |
− | | còdic_telefònic = | + | | còdic_telefònic = 593 |
− | | prefix_radiofònic = | + | | prefix_radiofònic = HCA-HDZ |
− | | còdic_ISO = | + | | còdic_ISO = 218 / ECU / EC |
− | | membre_de = | + | | membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]], [[Banc Interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Mundial|BM]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribeny|CELAC]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carib|SELA]], [[Interpol]], [[Fondo Llatinoamericà de Reserves|FLAR]], [[TORRA]], [[Amèrica del Sur i Paisos Àraps|ASPA]], , [[Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica - Tractat de Comerç dels Pobles|ALBA]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]], [[MERCOSUR]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Unió de Nacions Suramericanes|UNASUR]], [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu|OPEP]], [[Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|OEI]], [[Grup de Riu]] |
| |Ciutats importants: | | |Ciutats importants: |
| |División administrativa: | | |División administrativa: |
| }} | | }} |
− | La '''República de l'Equador''' (en castellà i oficialment ''República del Ecuador'') és un estat de l'[[Amèrica del Sud]]. Llimita a l'oest en l'[[oceà Pacífic]], al nort en [[Colòmbia]] i a l'est i al sud en el [[Perú]]; també pertanyen a l'Equador les [[illes Galápagos]], situades uns 1.000 km a l'oest de la costa. | + | La '''República de l'Equador''' (en castellà i oficialment ''República del Ecuador'') és un estat de l'[[Amèrica del Sur]]. Llimita a l'oest en l'[[oceà Pacífic]], al nort en [[Colòmbia]] i a l'est i al sur en el [[Perú]]; també pertanyen a l'Equador les [[illes Galápagos]], situades uns 1.000 km a l'oest de la costa. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | {{artícul principal|Història de l'Equador}}
| + | El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser inclús des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el periodo de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'época prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre atres. |
− | El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el període de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'època prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre altres. | |
| | | |
− | Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys després. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Real Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]]. | + | Poc abans de la conquista inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquista del territori equatorià, completada uns 30 anys despuix. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Real Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]]. |
| | | |
− | El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[segle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], després de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, sota el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[segle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista. | + | El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[sigle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], despuix de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[sigle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista. |
| | | |
− | El segle XX es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques en el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de 1998 signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. El 1978, després de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat. | + | El [[sigle XX]] es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des de l'any [[1900]]) i per guerres periòdiques en el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de l'any [[1998]] signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els [[anys 1970]] i [[Anys 1980|1980]] veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. En l'any [[1978]], despuix de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat. |
| | | |
| El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea. | | El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea. |
Llínea 108: |
Llínea 107: |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
− | <references/> | + | <references group="nb"/> |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| * [http://www.presidencia.gov.ec/ ''Presidencia de la República'' - Lloc web del govern de l'Equador.] | | * [http://www.presidencia.gov.ec/ ''Presidencia de la República'' - Lloc web del govern de l'Equador.] |
| | | |
| + | {{Amèrica}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Països]] |
| + | [[Categoria:Països d'Amèrica del Sur]] |
| [[Categoria:Equador| ]] | | [[Categoria:Equador| ]] |