78 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 49:
Llínea 49: − + − La '''República de l'Equador''' (en castellà i oficialment ''República del Ecuador'') és un estat de l'[[Amèrica del Sur]]. Llimita a l'oest en l'[[oceà Pacífic]], al nort en [[Colòmbia]] i a l'est i al sur en el [[Perú]]; també pertanyen a l'Equador les [[illes Galápagos]], situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.+ − + − + − + Llínea 107:
Llínea 107: + − * [http://www.presidencia.gov.ec/ ''Presidencia de la República'' - Lloc web del govern de l'Equador.]+ − − +
sense resum d'edició
| prefix_radiofònic = HCA-HDZ
| prefix_radiofònic = HCA-HDZ
| còdic_ISO = 218 / ECU / EC
| còdic_ISO = 218 / ECU / EC
| membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]], [[Banc Interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Mundial|BM]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribeny|CELAC]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carib|SELA]], [[Interpol]], [[Fondo Llatinoamericà de Reserves|FLAR]], [[TORRA]], [[Amèrica del Sur i Paisos Àraps|ASPA]], , [[Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica - Tractat de Comerç dels Pobles|ALBA]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]], [[MERCOSUR]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Unió de Nacions Suramericanes|UNASUR]], [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu|OPEP]], [[Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|OEI]], [[Grup de Riu]]
| membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]], [[Banc Interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Mundial|BM]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys|CELAC]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carip|SELA]], [[Interpol]], [[Fondo Llatinoamericà de Reserves|FLAR]], [[TORRA]], [[Amèrica del Sur i Paisos Àraps|ASPA]], , [[Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica - Tractat de Comerç dels Pobles|ALBA]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]], [[MERCOSUR]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Unió de Nacions Suramericanes|UNASUR]], [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu|OPEP]], [[Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|OEI]], [[Grup de Riu]]
|Ciutats importants:
|Ciutats importants:
|División administrativa:
|División administrativa:
}}
}}
L' '''Equador''', <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[castellà]] i oficialment ''República del Ecuador'') és un estat d'[[Amèrica del Sur]]. Llimita a l'oest en l'[[oceà Pacífic]], al nort en [[Colòmbia]] i a l'est i al sur en el [[Perú]]; també pertanyen a l'Equador les [[illes Galápagos]], situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.
== Història ==
== Història ==
El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el periodo de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'época prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre atres.
El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser inclús des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el periodo de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'época prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre atres.
Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys despuix. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Real Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]].
Poc abans de la conquista inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquista del territori equatorià, completada uns 30 anys despuix. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Real Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]].
El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[sigle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], despuix de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[sigle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista.
El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[sigle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], despuix de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[sigle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista.
El sigle XX es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques en el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de 1998 signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. El 1978, despuix de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.
El [[sigle XX]] es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des de l'any [[1900]]) i per guerres periòdiques en el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de l'any [[1998]] signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els [[anys 1970]] i [[Anys 1980|1980]] veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. En l'any [[1978]], despuix de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si be de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.
El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea.
El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea.
== Referències ==
== Referències ==
{{Reflist}}
<references group="nb"/>
<references group="nb"/>
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ecuador}}
{{Amèrica}}
{{Països d'Amèrica}}
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Amèrica del Sur]]
[[Categoria:Països d'Amèrica del Sur]]
[[Categoria:Equador| ]]
[[Categoria:Equador| ]]