Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
51 bytes afegits ,  11:20 12 feb 2020
m
Llínea 62: Llínea 62:  
El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[sigle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], despuix de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[sigle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista.
 
El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[sigle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], despuix de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[sigle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista.
   −
El sigle XX es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques en el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de 1998 signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. El 1978, despuix de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.
+
El [[sigle XX]] es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des de l'any [[1900]]) i per guerres periòdiques en el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de l'any [[1998]] signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els [[anys 1970]] i [[Anys 1980|1980]] veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. En l'any [[1978]], despuix de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.
    
El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea.
 
El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea.
107 008

edicions

Menú de navegació