Canvis

L''''erasmisme''' fon una corrent ideològica i estètica dins de l'[[Humanisme|humanisme]] [[Renaiximent|renaixentiste]], centrada en les idees de l'holandés [[Erasme de Rotterdam]] (1466-1536).  

L''''erasmisme''' fon una corrent ideològica i estètica dins de l'[[Humanisme|humanisme]] [[Renaiximent|renaixentiste]], centrada en les idees de l'holandés [[Erasme de Rotterdam]] ([[1466]]-[[1536]]).  

== Ideologia ==

== Ideologia ==

Recolzat per l'emperador [[Carles V]], l'erasmisme tingué gran predicament en tota Europa fins que les tensions entre [[Catòlic|catòlics]] i [[Protestant|protestants]] varen provocar un clima general de sospites cap a les corrents intelectuals i religioses que recolzaven la reforma de l'Iglésia i de l'espiritualitat.

Recolzat per l'emperador [[Carles V]], l'erasmisme tingué gran predicament en tota Europa fins que les tensions entre [[Catòlic|catòlics]] i [[Protestant|protestants]] varen provocar un clima general de sospites cap a les corrents intelectuals i religioses que recolzaven la reforma de l'Iglésia i de l'espiritualitat.

Data clau per a l'introducció de l'erasmismo en [[Espanya]], on Erasme tingué més influència que en qualsevol atre país, inclós el seu, és la de la traducció de llibres d'Erasme al castellà des de 1516-1517; Diego López de Cortegana va realisar la primera traducció d'un llibre seu al castellà, la ''Querela Pacis''. Alonso Fernández de Madrid, canonge de la Catedral de [[Palència]], feu una versió del ''Enchiridion'' o ''Manual del cavaller cristià'' que es va imprimir en [[1526]], dedicada a l'arquebisbe de [[Sevilla]] i [[Inquisició|inquisidor]] general Alonso Manrique. [[Lluís Vives]] escrivia a Erasme en 1526 sobre l'èxit de les seues traduccions en Espanya:

Data clau per a l'introducció de l'erasmismo en [[Espanya]], a on Erasme tingué més influència que en qualsevol atre país, inclós el seu, és la de la traducció de llibres d'Erasme al castellà des de 1516-1517; Diego López de Cortegana va realisar la primera traducció d'un llibre seu al castellà, la ''Querela Pacis''. Alonso Fernández de Madrid, canonge de la Catedral de [[Palència]], feu una versió del ''Enchiridion'' o ''Manual del cavaller cristià'' que es va imprimir en l'any [[1526]], dedicada a l'arquebisbe de [[Sevilla]] i [[Inquisició|inquisidor]] general Alonso Manrique. [[Lluís Vives]] escrivia a Erasme en 1526 sobre l'èxit de les seues traduccions en Espanya:

{{Cita|Si els lligen molts, com em diuen que passa, llevarà als flares molt de la seua antiga tirania.}}

{{Cita|Si els lligen molts, com em diuen que passa, llevarà als flares molt de la seua antiga tirania.}}

El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemània]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemània]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen fins i tot en [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.  

Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.  

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Erasmismo Erasmisme en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Erasmismo Erasmisme en Wikipedia]