Edició de «Eritrea»

{{Ficha de país
| nom_oficial =  ''Hagere Ertra''<br />دولة إرتريا<br />''Dawlat Irītriyā''<br />''Stato dell'Eritrea''<br />Estat d'Eritrea 
| image_bandera = Flag of Eritrea.svg

| image_escut = Emblem of Eritrea (or argent azur).svg
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Eritrea (Africa orthographic projection).svg
| lema_nacional =''Mai més agenollar-se'' 
| himne_nacional =''[[Ertra, Ertra, Ertra]] ''
| capital =[[Asmara]]
| capital_població = 578.000([[2005]])
| capital_coord. = 15°20'N38°55'E 15° 20’ N 38° 55’ E
| ciutat_principal =Asmara
| festa_nacional= 
| idioma_oficial = * [[Tigrinya]]<br /> * [[idioma àrap|Àrap]]<br /> * [[idioma italià|Italià]]
| govern =[[República]] [[unipartidisme|unipartista]] baix un Govern de Transició
| dirigents_títuls = [[President]]  
| dirigents_noms =[[Issaías Afewerki]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =[[Reconeguda]]
| fundació_dates =d'[[Etiopia]] <br /> [[24 de maig]] de [[1993]]
| superfície =121,320
| superfície_lloc = 98
| superfície_aigua =  despreciable
| fronteres = 1.630 km
| costes = 2.234 km
| població = 4.669.638
| població_any = 
| població_lloc = 114
| població_densitat =37 
| PIB_nominal= 
| PIB_nominal_any = 
| PIB_nominal_lloc = 
| PIB_nominal_per_càpita= 
| PIB = US$ 4.075’000.000
| PIB_any = 2006
| PIB_lloc = 157
| PIB_per_càpita= US$ 858
| IDH = 0,483
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =157
| IDH_categoria = <font color="#E0584E">Baix</font>
| moneda = [[Nafka]] ([[ISO 4217|ERN]])
| gentilici = Eritreu, -a.
| horari = [[UTC]] + 3
| horari_estiu = no aplica
| cctld= [[.er]]
| còdic_telefònic = 291
| prefix_radiofònic =E3A-E3Z
| còdic_ISO = 232 / ERI / ER
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 = [[Idioma anglés|anglés]] i [[tigré]]
}}
L' '''Estat d'Eritrea''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país al nordest d'[[Àfrica]]. Llimita a l'oest en [[Sudan]], al sur en [[Etiopia]] i al sur en [[Jibuti]]. El nordest del país té una extensa costa en el [[Mar Roig]]. En efecte, el seu nom ve del [[grec]] ''eritros'', que vol dir roig. Es va independisar en [[1993]], lo qual  el convertix en un dels estats més jóvens del món.

== Història ==

A lo llarc de l'història i fins a [[1890]], any en que [[Itàlia]] delimita i colonisa el territori d' [[Eritrea italiana|Eritrea]], el territori havia conformat uns quants imperis i regnes de la regió.

El [[Regne d'Itàlia (1861-1946)|Regne d'Itàlia]] va crear la colònia d'Eritrea en [[1890]] i la va mantindre fins a la [[segona guerra mundial]], en les mateixes fronteres que té actualment la ''República d'Eritrea''. 

[[File:Eritrean Railway - 2008-11-04-edit3.jpg|left|230px|thumb| Ferrocarril en Eritrea construït pels italians.]]
Els italians portaren un gran desenroll a l'[[Eritrea italiana]], des de l'agricultura fins a les indústries bàsiques passant per l'[[infraestructura]]. La capital [[Asmara]] fon teatre d'un desenroll arquitectònic (principalment en [[Art Deco]]) que encara hui en dia és admirat mundialment. Cap a [[1940]] hi havia prop de cent mil colons italians en Eritrea, lo qual va tindre repercussions en la seua arquitectura d'algunes de les seues ciutats i en la religió dels seus habitants.

En [[1941]] Eritrea fon conquistada pels anglesos i passà a formar part de l'administració colonial de [[Regne Unit|Gran Bretanya]]. En [[1952]] es federà en [[Imperi d'Etiopia|Etiopia]] fins que en [[1962]] l'unió es dissolgué i fon degradada a una província.

La resistència va actuar llavors contra l'estat etíop, succeint-se diversos conflictes que es convertiren en guerra oberta en [[1983]]. Despuix de quatre anys, i ya baix control del '''Front Popular per a la lliberació d'Eritrea''', en [[1987]] se li declara de nou regió autònoma.

En [[1993]] obté l'independència i es reconeix internacionalment al país. Això no va evitar els posteriors conflictes territorials en [[Yemen]] en [[1996]] i en [[Etiopia]] de nou en [[1997]] i [[2000]].

L'intervenció de l'[[ONU]] i l'establiment definitiu de fronteres en abril de [[2002]] per resolució del [[Tribunal Internacional de Justícia]] va detindre temporalment la guerra, pero Etiopia no ha acceptat encara la resolució presentada pel Tribunal Internacional de Justícia. Per tant el treball de delimitar la frontera no ha acabat i l'amenaça de guerra entre els dos països encara persistix.

== Política ==
Despuix del referèndum d'abril de [[1993]], '''[[Eritrea]] ''' es va proclamar com a estat independent. Establit un govern de transició, es formaren els òrguens de govern i administració que foren posteriorment modificats segons l'estructura següent:

*El '''Consell Consultiu''', convertit despuix en '''Consell d'Estat''', format a manera de [[Consell de ministres]] més els representants territorials.
*La '''Assamblea Nacional''' com [[poder llegislatiu]], format pel Comité Central de l'EPLF, 30 representants provincials i 30 representants del partit únic i despuix per 5 representants del partit únic i atres 75 triats per les províncies..
*El poder judicial.

=== Divisions administratives ===
{{AP|Organisació territorial d'Eritrea}}
El país està format per sis regions administratives, subdividides a la seua volta en províncies i entitats locals. Les sis regions d'Eritrea són les següents:
[[File:Eritrea Regions.jpg|thum|left|230px|<center>Regions d'Eritrea.</center>]]

1. [[Anseba]].

2. [[Maakel]] (El Centre).

3. [[Gash-Barka]].

4. [[Semenawi Keyih Bahri]] (Costa Nort del Mar Roig).

5. [[Debub]] (El Sur).

6. [[Debubawi Keyih Bahri]] (Costa Sur del Mar Roig).

== Geografia ==
[[File:2006-11-01 Asmara-Massawa 01.jpg|left|300px|thumb|<center>Terres Altes d'Eritrea.</center>]]

Eritrea es troba en l'orient d'[[Àfrica]], específicament en la regió coneguda com el Corn africà.

El país està pràcticament rodejat per una de les cadenes montanyoses més llarga del món, el [[Gran Vall del Rift]]; la seua zona és fèrtil, pero a media que s'alvança cap a l'oest el terreny es fa desèrtic. 

En el nort es troba una prolongació del [[massiç Etíop]] en altures que conseguixen els 2.600 metros i a on es produïxen grans precipitacions tropicals. Esta regió està delimitada pels rius Barka, Gash i Anseba. 

El nordest, per la seua banda, està conformat per una molt seca plana. 

[[File:Dahlak reliefmap.png|right|thumb|220px|<center>[[Illes Dahlak]].</center>]]
La franja costera, en occident, dona al [[Mar Roig]] i conta en més de 1.000 km de costa, encara que s'adinse molt poc en el continent, sobretot en la zona meridional; en esta regió es conseguixen màxims anuals de 50ºC. 

Les zones altes del sur d'Eritrea són més seques i fresques que el restant del país. Les [[illes Dahlak]] es troben a alguns quilómetros de la costa; les seues aigües són riques en peixca. 

En Eritrea es troba el desert de Danakil i la depressió de Kobar, situada a 130 metros devall el nivell del mar.

== Ecologia ==
Els [[biomes]] predominants en Eritrea són la [[sabana]] en l'interior i el [[desert]] en la costa. La [[WWF]] dividix el territori d'Eritrea entre set ecorregions, d'oest a est:
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem suroest, en la zona fronterera en [[Etiopia]] i [[Sudan]].
* [[Sabana d'acàcies del Sahel]], en l'oest.
* [[Selva montanyesa d'Etiopia]], en el nort, en la prolongació del massiç Etíop, entre els 1.100 i 1.800 [[msnm]].
* [[Pradera montanyesa i montanya alta d'Etiopia]], també en el massiç Etíop, per damunt dels 1.800 msnm.
* [[Sabana arbustiva de Somàlia]], en una estreta franja a l'est del massiç Etíop.
* [[Pradera i xara  xeròfila d'Etiopia]], en la costa est.
* [[Desert coster d'Eritrea]], en l'extrem surest, en la costa de l'estret de [[Bab-el-Mandeb]].

== Economia ==

[[File:Asmara-New Building.jpeg|thumb|left|250px|<center>Edifici corporatiu en Asmara</center>]]
Despuix de l'independència en [[1993]], Eritrea mantingué una [[economia de subsistència]] semblant a la de molts atres països africans, en prop d'un 80% de la població ocupada en l'agricultura i la ganaderia, agreujada per les successives guerres en [[Etiopia]].

Despuix de l'ofensiva de [[2000]], Eritrea registrà pèrdues per un valor superior als 825 millons de dólars, en greus danys en el sector agrícola, mantenint durant tres anys un creiximent negatiu de la seua economia.

Despuix del conflicte, gràcies a l'intervenció governamental s'han conseguit millores importants en ports, aeroports i comunicacions per carretera, si be encara s'està molt llunt de conseguir el descens significatiu de la taxa de [[desocupació]] i d'estabilisar l'economia per a que siga interessant per a les inversions estrangeres. No obstant, Eritrea té una posició comercial estratègica en el [[Mar Roig]] i les seues reserves minerals de [[marbre]], [[granito]], [[argent]], [[coure]], [[zinc]], [[or]] i [[sílice]], són molt importants.

== Demografia ==

Eritrea té 4.906.000 habitants, dels quals prop de mig milló viu en la capital, [[Asmara]]. Atres poblacions importants són [[Assab]] i [[Keren]] en 70.000 habitants cada una, [[Mendefera]] en 66.000 i [[Massawa]] en 37.000. 

Les llengües oficials són l'[[idioma àrap|àrap]] i el [[tigrinya]]. Atres llengües minoritàries són el [[tigre]], [[idioma afar|afar]], [[saho]], [[bilén]], [[kunama]], [[nara]] i [[hedareb]]. 

Un 45% dels eritreus és [[copte]] i un atre 45% [[musulmà]]. Un atre 6% també practica atres formes de cristianisme.

En Eritrea hi ha nou ètnies: [[Afar (ètnia)|afar]], [[Bilen (poble)|bilen]], [[Beja (ètnia)|beja]] ([[Hedareb (poble)|hedareb]]), [[Kunama (poble)|kunama]], [[Nara (poble)|nara]], [[Rashaida (poble)|rashaida]], [[Saho (poble)|saho]], [[Tigre (poble)|tigre]] i [[Tigray-Tigrinya (poble)|tigrinya]].

== Cultura ==

Eritrea és un país plurilingüe. La majoria de les llengües parlades allí provenen de dos grans famílies, la [[llengües semítiques|semítica]] i la [[llengües cusites|cusita]]. Les llengües semítiques d'Eritrea són l'[[llengua àrap|àrap]] (parlat nativament per l'ètnia [[rashaida]]), [[tigrinya]], [[tigre]], i la recentment reconeguda [[dahlik]]. Entre elles, el tigrinya i el tigre, són la primera llengua d'al voltant del 80% de la població. Les llengües cusites d'Eritrea són numeroses, i inclouen l'[[idioma afar|afar]], [[idioma beya|beya]], [[idioma blin|blin]] i [[idioma saho|saho]]. També es parla el [[idioma kunama|kunama]] i [[idioma nara|nara]], dos idiomes pertanyents a la família de les [[llengües Nil-saharianes]]. L'[[idioma anglés|anglés]] se gasta en un major grau en l'educació, i també queden alguns parlants d'[[idioma italià|italià]] dels temps colonials.

La [[Gastronomia d'Eritrea|cuina d'Eritrea]] posseïx certes similituts en les d'[[Etiopia]] i el [[Mig Orient]].

== Deports ==
L'eritreu [[Zersenay Tadesse]] és un especialiste en carreres de llarga distància. Fon l'únic deportiste d'este jove país que conseguí una medalla de [[bronze]] en els [[Jocs Olímpics d'Atenes]] [[2004]].

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Eritrea}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Eritrea}}
*[https://www.indexmundi.com/es/eritrea/ Perfil complet d'Eritrea. Inclou senyes demogràfiques, geogràfiques, governamentals, econòmiques, telecomunicacions, transport, militars i de relacions.]
*[https://www.eritreaeritrea.com/ Pàgina sobre Eritrea en gran varietat d'imàgens. En italià.]
*[http://www.ferroviaeritrea.it/ Ferrocarrils eritreus. En italià]
*[https://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/country_profiles/1070813.stm BBC News - Country Profile: Eritrea. En anglés.]
*[https://www.cartercenter.org/countries/eritrea.html Pàgina del Centre Carter sobre Eritrea. En anglés.]
*[https://digilander.libero.it/wrnzla/ Àscari: Els lleons d'Eritrea.] Eritrea colonial. Eritrea Àscari, infanteria i cavalleria. Imàgens, fotografies i vídeo. Història colonial.

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Eritrea]]