Canvis

L''''Ermita''' o Ermitori '''de la Magdalena''' està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de [[Castelló]], fon declarat com a tal en l'any [[2006]]. Es tracta d'una ermita construida en el [[sigle XV]] dins del recinte amurallat del [[Castell de Fadrell]]. L'ermita està excavada en la roca.  

L''''Ermita''' o '''Ermitori de la Magdalena''' està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de [[Castelló]], fon declarat com a tal en l'any [[2006]]. Es tracta d'una ermita construïda en el [[sigle XV]] dins del recinte amurallat del [[Castell de Fadrell]]. L'ermita està excavada en la roca.  

Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt especialment el dia de la [[Romeria de les Canyes]] durant les [[Festes de la Magdalena]].

Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt especialment el dia de la [[Romeria de les Canyes]] durant les [[Festes de la Magdalena]].

== Descripció ==

== Descripció ==

 

La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena.

La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena.

== Història ==

== Història ==

L'ocupació humana data del [[Neolític]] segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. L'Ermita actual va ser un aljub en época musulmana, que en el [[sigle XV]] es va modificar per a convertir-lo en un recinte de cult cristià, li varen obrir una gran portada i varen emplaçar un altar. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de [[1996]] fins a [[2003]]. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilómetro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze.

L'ocupació humana data del [[Neolític]] segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. L'Ermita actual va ser un aljup en época musulmana, que en el [[sigle XV]] es va modificar per a convertir-lo en un recinte de cult cristià, li varen obrir una gran portada i varen emplaçar un altar. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de [[1996]] fins a [[2003]]. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilómetro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze.

== Flora ==

== Flora ==

   

   

La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'[[oliveres]] i [[Garrofera|garroferes]]. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el [[Pi (arbre)|pi]] carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner.

La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'[[oliveres]] i [[Garrofera|garroferes]]. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el [[Pi (arbre)|pi]] carrasca de fulles molt més curtes que les del pi pinyoner.

== Fauna ==

== Fauna ==

== Referències ==

== Referències ==

* VV.AA. Revista Rogle (nº 118-119, Juliol-agost 2016) editat pel Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana.

* VV.AA. Revista Rogle (nº 118-119, Juliol-agost 2016) editat pel Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]