Canvis

L''''Ermita''' o Ermitori '''de la Magdalena''' està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori

L''''Ermita''' o Ermitori '''de la Magdalena''' està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori

de la Magdalena, localisat en el terme municipal de [[Castelló]], fon declarat com a tal en l'any [[2006]]. Es tracta d'una ermita construida en el sigle XV dins del recinte amurallat del [[Castell de Fadrell]].

de la Magdalena, localisat en el terme municipal de [[Castelló]], fon declarat com a tal en l'any [[2006]]. Es tracta d'una ermita construida en el [[sigle XV]] dins del recinte amurallat del [[Castell de Fadrell]].

Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt

Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt

== Història ==

== Història ==

L’ocupació humana data del Neolític segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena,

L’ocupació humana data del [[Neolític]] segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de [[1996]] fins a [[2003]]. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilometro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze.

que es troba en el mateix cim. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de [[1996]] fins a [[2003]]. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilometro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze.

== Flora ==

== Flora ==

   

   

La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc

La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc

format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'oliveres i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner.  

format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'[[oliveres]] i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner.  

== Fauna ==

== Fauna ==