Escleròtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:24 21 oct 2021 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «Image:Schematic diagram of the human eye en.svg|thumb|230px|Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull. 1. Cristalí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull. 1. Cristalí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristalí; 3. Cambra posterior i 4. Cambra anterior en el 5. Trajecte de l'humor aquós; 6. Pupila, 7. Corneosclera 8. Còrnea, 9. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 10. Limbo esclerocorneal i 11. Escleròtica; 12. Conjuntiva. 13. Úvea (en 14. Iris, 15. Cos ciliar , 16. Coroide), 17. Ora serrata, 18. Humor vitri en 19. Conducte hialoide, 20. Retina en 21. Màcula retinal), 22. Fòvea central de la retina i 23 Disc òptic, papila òptica → punt cec, 24. Eix òptic de l'ull. 25. Eix de l'ull, 26. Nervi òptic en 27. Vena dural, 28. Càpsula de Tenon, 29. Tendó. 30. Segment anterior, 31. Segment posterior 32. Artèria oftàlmica, 33. Artèria i vena centrals de la retina → 36. Vasos sanguineus de la retina; Artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa 41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide

L'escleròtica és una membrana blanca, fibrosa i opaca, que junt en la còrnea formen la corneosclera (de l'ull). Està perforada per vasos sanguineus, nervis i pel nervi òptic.

Té un grosor d'1 mm en la part posterior de l'ull i de 0,3 mm en l'equador. El grosor en la part anterior és d'uns 0,7 mm. L'escleròtica cobrix les 5/6 parts de la par posterior del globo ocular fins a la part de davant de la còrnea.

En la part posterior de l'escleròtica hi ha una zona nomenada llàmina cribrosa a través de la qual entra el nervi òptic.

Histologia

Està formada per fibres de colagen aplanats i que discorren en diverses direccions, lo que, al costat dels distints diàmetros que tenen les fibres, fa que el teixit siga irregular i per lo tant opac. Entre les fibres hi ha fibroblasts.

Composta de teixit conjuntiu dens, hi ha capes en molt poca definició, de fora a dins:

  • Epísclera: Capa externa, composta de teixit conjuntiu lax.
  • Cap fibrosa: Composta principalment de fibres de colagen.
  • Làmina fusca: Capa més interna localisada al costat de la coroide. Té fibres de colagen més primes, ademés de cèlules pigmentades.

Enllaços externs