Diferència entre les revisions de "Escleròtica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Schematic diagram of the human eye en.svg|thumb|230px|Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull.  1. Cristalí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristalí; 3. Cambra posterior i 4. Cambra anterior en el 5. Trajecte de l'humor aquós; 6. Pupila, 7. Corneosclera 8. Còrnea, 9. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 10. Limbo esclerocorneal i 11. Escleròtica; 12. Conjuntiva. 13. Úvea (en 14. Iris, 15. Cos ciliar , 16. Coroide), 17. Ora serrata, 18. Humor vitri en 19. Conducte hialoide, 20. Retina en 21. Màcula retinal), 22. Fòvea central de la retina i 23 Disc òptic, papila òptica → punt cec, 24. Eix òptic de l'ull. 25. Eix de l'ull, 26. Nervi òptic en 27. Vena dural, 28. Càpsula de Tenon, 29. Tendó. 30. Segment anterior, 31. Segment posterior 32. Artèria oftàlmica, 33. Artèria i vena centrals de la retina → 36. Vasos sanguineus de la retina; Artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa 41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide]]
 
[[Image:Schematic diagram of the human eye en.svg|thumb|230px|Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull.  1. Cristalí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristalí; 3. Cambra posterior i 4. Cambra anterior en el 5. Trajecte de l'humor aquós; 6. Pupila, 7. Corneosclera 8. Còrnea, 9. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 10. Limbo esclerocorneal i 11. Escleròtica; 12. Conjuntiva. 13. Úvea (en 14. Iris, 15. Cos ciliar , 16. Coroide), 17. Ora serrata, 18. Humor vitri en 19. Conducte hialoide, 20. Retina en 21. Màcula retinal), 22. Fòvea central de la retina i 23 Disc òptic, papila òptica → punt cec, 24. Eix òptic de l'ull. 25. Eix de l'ull, 26. Nervi òptic en 27. Vena dural, 28. Càpsula de Tenon, 29. Tendó. 30. Segment anterior, 31. Segment posterior 32. Artèria oftàlmica, 33. Artèria i vena centrals de la retina → 36. Vasos sanguineus de la retina; Artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa 41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide]]
  
L''''escleròtica''' és una membrana blanca, fibrosa  i opaca, que junt en la [[còrnea]] formen la corneosclera (de l'[[ull]]). Està perforada per vasos sanguineus, nervis i pel [[nervi òptic]].  
+
El cristalí és un component de l'ull en forma de lent biconvexa que està situat darrere de l'iris i davant de l'humor vitreu. La seua funcionalitat principal és la de fer possible l'enfocament d'objectes situats a diferents distàncies. Este objectiu se consegueix per mig d'un augment de la seua curvatura i de la seua grosaria, procés que es denomina acomodació.
  
un grosor d'1 mm en la part posterior de l'ull i de 0,3 mm en l'equador. El grosor en la part anterior és d'uns 0,7 mm. L'escleròtica cobrix les 5/6 parts de la par posterior del globo ocular fins a la part de davant de la còrnea.
+
El cristalí es caracterisa per la seua alta concentració en proteïnes, que li confereixen un índex de refracció més elevat que els fluits que l'envolten. Este fet és el que li otorga la seua capacitat per refractar la llum, ajudant a la [[còrnea]] a formar les imàgens sobre la [[retina]].
 
 
En la part posterior de l'escleròtica hi ha una zona nomenada llàmina cribrosa a través de la qual entra el nervi òptic.
 
 
 
== Histologia ==
 
 
 
Està formada per fibres de colagen aplanats i que discorren en diverses direccions, lo que, al costat dels distints diàmetros que tenen les fibres, fa que el teixit siga irregular i per lo tant opac. Entre les fibres hi ha fibroblasts.
 
 
 
Composta de teixit conjuntiu dens, hi ha capes en molt poca definició, de fora a dins:
 
 
 
* Epísclera: Capa externa, composta de teixit conjuntiu lax.
 
 
 
* Cap fibrosa: Composta principalment de fibres de colagen.
 
 
 
* Làmina fusca: Capa més interna localisada al costat de la coroide. Té fibres de colagen més primes, ademés de cèlules pigmentades.
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* {{DGLV|Escleròtica}}
+
* {{DGLV|Cristalí}}
  
 
[[Categoria:Anatomia humana]]
 
[[Categoria:Anatomia humana]]

Revisió de 15:45 27 oct 2021

Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull. 1. Cristalí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristalí; 3. Cambra posterior i 4. Cambra anterior en el 5. Trajecte de l'humor aquós; 6. Pupila, 7. Corneosclera 8. Còrnea, 9. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 10. Limbo esclerocorneal i 11. Escleròtica; 12. Conjuntiva. 13. Úvea (en 14. Iris, 15. Cos ciliar , 16. Coroide), 17. Ora serrata, 18. Humor vitri en 19. Conducte hialoide, 20. Retina en 21. Màcula retinal), 22. Fòvea central de la retina i 23 Disc òptic, papila òptica → punt cec, 24. Eix òptic de l'ull. 25. Eix de l'ull, 26. Nervi òptic en 27. Vena dural, 28. Càpsula de Tenon, 29. Tendó. 30. Segment anterior, 31. Segment posterior 32. Artèria oftàlmica, 33. Artèria i vena centrals de la retina → 36. Vasos sanguineus de la retina; Artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa 41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide

El cristalí és un component de l'ull en forma de lent biconvexa que està situat darrere de l'iris i davant de l'humor vitreu. La seua funcionalitat principal és la de fer possible l'enfocament d'objectes situats a diferents distàncies. Este objectiu se consegueix per mig d'un augment de la seua curvatura i de la seua grosaria, procés que es denomina acomodació.

El cristalí es caracterisa per la seua alta concentració en proteïnes, que li confereixen un índex de refracció més elevat que els fluits que l'envolten. Este fet és el que li otorga la seua capacitat per refractar la llum, ajudant a la còrnea a formar les imàgens sobre la retina.

Enllaços externs