L'escolàstica —paraula originada en el llatí migeval scholasticus, a través del llatí tardà scholastĭcus «erudit», «escolar» com a préstam del grec σχολαστικός, scholastikós «oci, temps lliure»— és una corrent teològica i filosòfica migeval que va utilisar part de la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament migeval, despuix de la patrística de la Antiguetat tardana, i es va basar en la coordinació entre fe i raó, que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (Philosophia ancilla theologiae «la filosofia és serva de la teologia»).

No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en Itàlia, França, Espanya i Anglaterra. Va predominar en les escoles catedralicies i en els estudis generals que varen donar lloc a les universitats migevals europees, en especial entre mediats del sigle XI i mediats del sigle XV.