Canvis

67 bytes eliminats ,  16:10 25 oct 2022
Llínea 4: Llínea 4:  
==Definició i formes d'escritura==
 
==Definició i formes d'escritura==
   −
Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps:  
+
Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps:
 
      
{| class="wikitable"
 
{| class="wikitable"
Llínea 19: Llínea 18:  
| Prestissimo || Allegretto  
 
| Prestissimo || Allegretto  
 
|}
 
|}
      
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació.
 
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació.
  −
  −
[[Archiu:Adagio negra a 50.png]]
  −
[[Archiu:Andante a 60.png]]
  −
[[Archiu:Allegro negra a 126.png]]
  −
      
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''.
 
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''.
Llínea 34: Llínea 26:  
==Definició==
 
==Definició==
   −
El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, s'anomenen '''llínies divisòries'''.
+
El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, es nomenen '''llínies divisòries'''.
   −
 
+
[[Archiu:C maj.png|center|thumb|500px|Escala de do major]]
[[Archiu:Pentagrama.png|center]]
        Llínea 105: Llínea 96:     
==Les claus i els instruments==
 
==Les claus i els instruments==
 +
[[Archiu:Musica claus.png|500px|thumb|Claus musicals]]
 +
L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Alguns eixemples son:
   −
L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Vejam alguns eixemples:
+
* '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí...
 +
* '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba.  
 +
* '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes.
 +
* '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó...
   −
* [[Archiu:Clave de sol.png]]  '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí...
+
La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús.
* [[Archiu:Clave de do en tercera.png]]  '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba.
  −
* [[Archiu:Clave de do en cuarta.png]]  '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes.
  −
* [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png]]  '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó...
  −
 
  −
 
  −
La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús.  
      
=Compàs=
 
=Compàs=
Llínea 293: Llínea 283:     
==Agrupació de les notes==
 
==Agrupació de les notes==
   
Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura.
 
Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura.
    
Referències agrupades:
 
Referències agrupades:
      
Referències sense agrupar:
 
Referències sense agrupar:
 
Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos...
 
Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos...
   −
Dosillo és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig.
+
*'''Dosillo''' és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig.
 
Eixemple:
 
Eixemple:
   −
Tresillo és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
+
*'''Tresillo''' és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
 
Eixemple:
 
Eixemple:
   −
Quatrillo és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie.  Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo.
+
*'''Quatrillo''' és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie.  Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo.
 
Eixemple:
 
Eixemple:
   −
Cincquillo és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie.  Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo.
+
*'''Cincquillo''' és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie.  Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo.
 
Eixemple:
 
Eixemple:
   −
Sissillo és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
+
*'''Sissillo''' és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
 
Eixemple:
 
Eixemple:
   −
Setsillo és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
+
*'''Setsillo''' és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
 
Eixemple:
 
Eixemple:
   −
Huitsillo és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be pel número huit colocat en mig del huitsillo.
+
*'''Huitsillo''' és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be pel número huit colocat en mig del huitsillo.
 
Eixemple:
 
Eixemple:
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Musical notation}}
    
[[Categoria:Música]]
 
[[Categoria:Música]]