Edició de «Eslovènia»

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 43: Llínea 43:
 
| moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
 
| moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
 
| gentilici = eslové, -na
 
| gentilici = eslové, -na
| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)
+
| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)
+
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
 
| cctld = .si
 
| cctld = .si
 
| còdic_telefònic = 386
 
| còdic_telefònic = 386
Llínea 56: Llínea 56:
 
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de l'any [[2004]] un estat membre de l'[[Unió Europea]]. Llimita en [[Itàlia]] a l'oest, en el [[mar Adriàtic]] al sur-oest, en [[Croàcia]] al sur i a l'est, en [[Hongria]] al nort-est i en [[Àustria]] al nort.
+
La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de [[2004]] un estat membre de l'[[Unió Europea]]. Llimita en [[Itàlia]] al oest, en el [[mar Adriàtic]] al sur-oest, en [[Croàcia]] al sur i al est, en [[Hongria]] al nort-est i en [[Àustria]] al nort.
  
 
Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Estats Units]].
 
Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Estats Units]].
  
L'actual '''Eslovènia''' se formà el [[25 de juny]] de [[1991]] a l'independisar-se de [[Yugoslàvia]], despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que l'opongué a l'eixèrcit de l'antiga federació.
+
L'actual '''Eslovènia''' se formà el [[25 de juny]] de [[1991]] al independisar-se de [[Yugoslàvia]], despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que la opongué al eixèrcit de l'antiga federació.
  
 
== Historia ==
 
== Historia ==
Llínea 67: Llínea 67:
 
En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la [[cultura dels camps d'urnes]], posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la [[cultura de Hallstatt]].  
 
En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la [[cultura dels camps d'urnes]], posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la [[cultura de Hallstatt]].  
  
En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, als qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist [[Noricum]] s'associa al [[Imperi romà]] a on va preservar la seua autonomia en els térmens del “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en  
+
En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, a els qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist [[Noricum]] s'associa al [[Imperi romà]] a on va preservar la seua autonomia en els térmens de el “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en  
 
Noricum.
 
Noricum.
  
 
Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.
 
Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.
  
En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també nomenada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència.
+
En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també cridada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència.
  
 
Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.
 
Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.
Llínea 88: Llínea 88:
 
== Economia ==
 
== Economia ==
 
[[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]]
 
[[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]]
 +
{{AP|Economia d'Eslovènia}}
  
Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en l'any [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en l'any [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.
+
Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.
 
 
Des del [[1 de giner]] de [[2007]], Eslovènia pertany a la [[zona euro]], abandonant el [[Tólar eslové|tólar]] per la moneda comuna de la [[Unió Europea]], l'euro. Eslovènia junt en [[Croàcia]] varen ser els països més desenrollats de l'extinta [[Yugoslàvia]].
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Slovenia}}
 
  
 +
Des del [[1 de giner]] de [[2007]], Eslovènia pertany a la [[zona euro]], abandonant el [[Tólar eslové|tólar]] per la moneda comuna de la [[Unió Europea]], l'euro. Eslovènia junt en [[Croàcia]] varen ser els paisos més desenrollats de l'extinta [[Yugoslàvia]].
  
 
{{Països Europa}}
 
{{Països Europa}}

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: