Edició de «Eslovènia»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 43: | Llínea 43: | ||
| moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>) | | moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>) | ||
| gentilici = eslové, -na | | gentilici = eslové, -na | ||
− | | horari = [[CET]] ([[Temps Universal | + | | horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1) |
− | | horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal | + | | horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2) |
| cctld = .si | | cctld = .si | ||
| còdic_telefònic = 386 | | còdic_telefònic = 386 | ||
Llínea 56: | Llínea 56: | ||
| matrícula_avió= | | matrícula_avió= | ||
}} | }} | ||
− | La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de | + | La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de [[2004]] un estat membre de l'[[Unió Europea]]. Llimita en [[Itàlia]] al oest, en el [[mar Adriàtic]] al sur-oest, en [[Croàcia]] al sur i al est, en [[Hongria]] al nort-est i en [[Àustria]] al nort. |
Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Estats Units]]. | Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Estats Units]]. | ||
− | L'actual '''Eslovènia''' se formà el [[25 de juny]] de [[1991]] | + | L'actual '''Eslovènia''' se formà el [[25 de juny]] de [[1991]] al independisar-se de [[Yugoslàvia]], despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que la opongué al eixèrcit de l'antiga federació. |
== Historia == | == Historia == | ||
Llínea 67: | Llínea 67: | ||
En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la [[cultura dels camps d'urnes]], posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la [[cultura de Hallstatt]]. | En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la [[cultura dels camps d'urnes]], posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la [[cultura de Hallstatt]]. | ||
− | En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, | + | En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, a els qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist [[Noricum]] s'associa al [[Imperi romà]] a on va preservar la seua autonomia en els térmens de el “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en |
Noricum. | Noricum. | ||
Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia. | Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia. | ||
− | En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també | + | En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també cridada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència. |
Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals. | Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals. | ||
Llínea 88: | Llínea 88: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
[[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]] | [[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]] | ||
+ | {{AP|Economia d'Eslovènia}} | ||
− | Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en | + | Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
+ | Des del [[1 de giner]] de [[2007]], Eslovènia pertany a la [[zona euro]], abandonant el [[Tólar eslové|tólar]] per la moneda comuna de la [[Unió Europea]], l'euro. Eslovènia junt en [[Croàcia]] varen ser els paisos més desenrollats de l'extinta [[Yugoslàvia]]. | ||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} |