Canvis

| moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)

| moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)

| gentilici = eslové, -na

| gentilici = eslové, -na

| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)

| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)

| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)

| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)

| cctld = .si

| cctld = .si

| còdic_telefònic = 386

| còdic_telefònic = 386

| matrícula_avió=  

| matrícula_avió=  

}}

}}

La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de [[2004]] un estat membre de l'[[Unió Europea]]. Llimita en [[Itàlia]] al oest, en el [[mar Adriàtic]] al sur-oest, en [[Croàcia]] al sur i al est, en [[Hongria]] al nort-est i en [[Àustria]] al nort.

La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de l'any [[2004]] un estat membre de l'[[Unió Europea]]. Llimita en [[Itàlia]] a l'oest, en el [[mar Adriàtic]] al sur-oest, en [[Croàcia]] al sur i a l'est, en [[Hongria]] al nort-est i en [[Àustria]] al nort.

Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Estats Units]].

Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Estats Units]].

L'actual '''Eslovènia''' se formà el [[25 de juny]] de [[1991]] al independisar-se de [[Yugoslàvia]], despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que la opongué al eixèrcit de l'antiga federació.

L'actual '''Eslovènia''' se formà el [[25 de juny]] de [[1991]] a l'independisar-se de [[Yugoslàvia]], despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que l'opongué a l'eixèrcit de l'antiga federació.

== Historia ==

== Historia ==

En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la [[cultura dels camps d'urnes]], posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la [[cultura de Hallstatt]].  

En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la [[cultura dels camps d'urnes]], posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la [[cultura de Hallstatt]].  

En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, a els qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist [[Noricum]] s'associa al [[Imperi romà]] a on va preservar la seua autonomia en els térmens de el “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en  

En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, als qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist [[Noricum]] s'associa al [[Imperi romà]] a on va preservar la seua autonomia en els térmens del “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en  

Noricum.

Noricum.

Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.

Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.

En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també cridada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència.

En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també nomenada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència.

Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.

Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.

{{AP|Política d'Eslovènia}}

{{AP|Política d'Eslovènia}}

[[Archiu:Presidential Palace. Ljubljana.jpg|thumb|Palau governamental i presidencial, [[Ljubljana]].]]

[[Archiu:Presidential Palace. Ljubljana.jpg|thumb|Palau governamental i presidencial, [[Ljubljana]].]]

Eslovènia és una república parlamentària segons la seua [[Constitució d'Eslovènia|Constitució]]. El [[president d'Eslovènia]] és, des de 2012, [[Borut Pahor]]. El president és el [[cap d'estat]] i és elegit cada cinc anys pel vot popular. El [[cap de govern]] és el [[Primer Ministre d'Eslovènia|Primer Ministre]], que és elegit pel [[Parlament d'Eslovènia|Parlamente]]. Per la moció de censura aprovada pel parlament, la nova [[Primera Ministra]] d'Eslovènia és [[Alenka Bratusek]].

Eslovènia és una república parlamentària segons la seua [[Constitució d'Eslovènia|Constitució]]. El [[president d'Eslovènia]] és, des de [[2012]], [[Borut Pahor]]. El president és el [[cap d'estat]] i és elegit cada cinc anys pel vot popular. El [[cap de govern]] és el [[Primer Ministre d'Eslovènia|Primer Ministre]], que és elegit pel [[Parlament d'Eslovènia|Parlamente]]. Per la moció de censura aprovada pel parlament, la nova [[Primera Ministra]] d'Eslovènia és [[Alenka Bratusek]].

El Parlament és [[bicameralisme|bicameral]], format per la [[Assamblea Nacional d'Eslovènia|Assamblea Nacional]] i el [[Consell Nacional d'Eslovènia|Consell Nacional]]. En l'actualitat ningú té la majoria parlamentària. Els principals partits són el [[Partit Democràtic Eslové]] i [[Democràcia Lliberal d'Eslovènia]].

El Parlament és [[bicameralisme|bicameral]], format per la [[Assamblea Nacional d'Eslovènia|Assamblea Nacional]] i el [[Consell Nacional d'Eslovènia|Consell Nacional]]. En l'actualitat ningú té la majoria parlamentària. Els principals partits són el [[Partit Democràtic Eslové]] i [[Democràcia Lliberal d'Eslovènia]].

== Economia ==

== Economia ==

[[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]]

[[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]]

Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.

Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en l'any [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en l'any [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.

 

 

{{Països Europa}}

{{Països Europa}}