Diferència entre les revisions de "Espècie"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En taxonomia, se denomina '''espècie''' (del llatí ''specĭes''),<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=esp%C3%A8cie "Espè...».)
 
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
En [[taxonomia]], se denomina '''espècie''' (del [[llatí]] ''specĭes''),<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=esp%C3%A8cie "Espècie"] Diccionari General de la Llengua Valenciana.</ref> o més exactament '''espècie biològica''', a cada un dels grups en que se dividixen els [[gènero (biologia)|gèneros]]. Una espècie és l'unitat bàsica de la [[classificació biològica]]. Per a la seua denominacóo s'utilisa la [[nomenclatura binomial]], és dir, cada espècie queda inequivocament definida en dos [[paraula|paraules]], per eixemple, ''Homo sapiens'', l'[[Homo sapiens|home]].
+
En [[taxonomia]], se denomina '''espècie''' (del [[llatí]] ''specĭes''),<ref>{{DGLV|Espècie}}</ref> o més exactament '''espècie biològica''', a cada un dels grups en que se dividixen els [[gènero (biologia)|gèneros]]. Una espècie és l'unitat bàsica de la [[classificació biològica]]. Per a la seua denominació s'utilisa la [[nomenclatura binomial]], és dir, cada espècie queda inequívocament definida en dos [[paraula|paraules]], per eixemple, ''Homo sapiens'', l'[[Homo sapiens|home]].
  
Una espècie se definix sovint com grup d'organismes capaços d'entrecreuar-se i de produir descendència fèrtil. És un grup de [[població (biologia)|poblacions]] naturals, del qual els seus membres poden creuar-se entre sí, pero no poden fer-ho —o al menys no ho fan habitualment— en els membres de poblacions pertanyents a atres espècies; per tant, l'aïllament reproductiu respecte d'atres poblacions és crucial. En molts casos, els individus que se separen de la població original i queden aïllats del restant poden alcançar una diferenciació suficient com per a convertir-se en una nova especie. En definitiva, una espècie és un grup d'organismes reproductivament homogéneu, encara que molt camviant a lo llarc del temps i de l'espai.
+
Una espècie se definix a sovint com grup d'organismes capaços d'entrecreuar-se i de produir descendència fèrtil. És un grup de [[població (biologia)|poblacions]] naturals, del qual els seus membres poden creuar-se entre sí, pero no poden fer-ho —o al menys no ho fan habitualment— en els membres de poblacions pertanyents a atres espècies; per tant, l'aïllament reproductiu respecte d'atres poblacions és crucial. En molts casos, els individus que se separen de la població original i queden aïllats del restant poden alcançar una diferenciació suficient com per a convertir-se en una nova espècie. En definitiva, una espècie és un grup d'organismes reproductivament homogéneu, encara que molt canviant a lo llarc del temps i de l'espai.
  
Mentres que en molts casos esta definició és adequada, és sovint difícil demostrar si dos poblacions poden creuar-se i donar descendents fèrtils (per eixemple, molts organismes no poden mantindre's en el laboratori el suficient temps). Ademés, és impossible aplicar-la a organismes que no se [[reproducció sexual|reproduixen sexualment]], com les [[bacteria|bacteries]], o a organismes [[Fòssil|fòssils]]. Per això, en l'actualitat solen aplicar-se tècniques moleculars, com les basades en la semblança de l'[[ADN]].
+
Mentres que en molts casos esta definició és adequada, és a sovint difícil demostrar si dos poblacions poden creuar-se i donar descendents fèrtils (per eixemple, molts organismes no poden mantindre's en el laboratori el suficient temps). Ademés, és impossible aplicar-la a organismes que no se [[reproducció sexual|reproduïxen sexualment]], com les [[bactèria|bactèries]], o a organismes [[Fòssil|fòssils]]. Per això, en l'actualitat solen aplicar-se tècniques moleculars, com les basades en la semblança de l'[[ADN]].
  
Els noms comuns de [[planta|plantes]] i [[animal]]s se corresponen a voltes en l'espècie biològica: per eixemple, «[[lleó]]» o «[[morsa]]». Pero en molta freqüencia això no és aixina; per eixemple, la paraula «[[ànet]]» se referix a una vintena d'espècies de diversos gèneros, incloent l'[[ànet domèstic]].
+
Els noms comuns de [[planta|plantes]] i [[animal]]s se corresponen a voltes en l'espècie biològica: per eixemple, «[[lleó]]» o «[[morsa]]». Pero en molta freqüència això no és aixina; per eixemple, la paraula «[[ànet]]» se referix a una vintena d'espècies de diversos gèneros, incloent l'[[ànet domèstic]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 00:26 31 ago 2022

En taxonomia, se denomina espècie (del llatí specĭes),[1] o més exactament espècie biològica, a cada un dels grups en que se dividixen els gèneros. Una espècie és l'unitat bàsica de la classificació biològica. Per a la seua denominació s'utilisa la nomenclatura binomial, és dir, cada espècie queda inequívocament definida en dos paraules, per eixemple, Homo sapiens, l'home.

Una espècie se definix a sovint com grup d'organismes capaços d'entrecreuar-se i de produir descendència fèrtil. És un grup de poblacions naturals, del qual els seus membres poden creuar-se entre sí, pero no poden fer-ho —o al menys no ho fan habitualment— en els membres de poblacions pertanyents a atres espècies; per tant, l'aïllament reproductiu respecte d'atres poblacions és crucial. En molts casos, els individus que se separen de la població original i queden aïllats del restant poden alcançar una diferenciació suficient com per a convertir-se en una nova espècie. En definitiva, una espècie és un grup d'organismes reproductivament homogéneu, encara que molt canviant a lo llarc del temps i de l'espai.

Mentres que en molts casos esta definició és adequada, és a sovint difícil demostrar si dos poblacions poden creuar-se i donar descendents fèrtils (per eixemple, molts organismes no poden mantindre's en el laboratori el suficient temps). Ademés, és impossible aplicar-la a organismes que no se reproduïxen sexualment, com les bactèries, o a organismes fòssils. Per això, en l'actualitat solen aplicar-se tècniques moleculars, com les basades en la semblança de l'ADN.

Els noms comuns de plantes i animals se corresponen a voltes en l'espècie biològica: per eixemple, «lleó» o «morsa». Pero en molta freqüència això no és aixina; per eixemple, la paraula «ànet» se referix a una vintena d'espècies de diversos gèneros, incloent l'ànet domèstic.

Referències[editar | editar còdic]