Canvis

Després de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no van patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.

Després de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no van patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.

L'any [[718]] en l'actual [[Principat d'Asturies|Asturies]] un noble cridat [[El senyor Pelayo|Pelayo]] es va sublevar contra els musulmans. La sublevació fracassa i és detingut. Cap al [[722]] torna a intentar-ho i té lloc lo que l'historiografia denominà la [[batalla de Covadonga]], on Pelayo i un grup d'[[asturs]] (entre els que es trobaven, segons alguns historiadors, nobles visigots; l'orige de Pelayo és també incert)<ref>Joseph Pérez, ''Història d'Espanya'', ISBN 84-8432-091-X, pg.39:{{cita|La resistència als sarraïns es va emmarcar en esta tradició de resistència a l'estranger, qualsevol que fora, per part de grups montanyesos acostumats a viure aïllats, espontàneament poc inclinats a tot poder procedent de l'exterior. Se'ls van unir nobles visigots fugitius de la derrota del regne de Toledo i dirigits per Pelayo (segons una tradició, els musulmans encarregaren a Oppas, bisbe de Sevilla, que guanyara per a la seua causa a Pelayo, un noble visigot refugiat en Astúries)? És lo que sugerixen alguns historiadors.}}</ref> venceren a una expedició de castic musulmana. Esta fita serviria per a marcar el moment de fundació del [[Regne d'Astúries]] i donar inici al periodo conegut com la [[Reconquista]], entés com el restabliment del poder cristià en la península Ibèrica.

L'any [[718]] en l'actual [[Principat d'Asturies|Asturies]] un noble cridat [[El senyor Pelayo|Pelayo]] es va sublevar contra els musulmans. La sublevació fracassa i és detengut. Cap al [[722]] torna a intentar-ho i té lloc lo que l'historiografia denominà la [[batalla de Covadonga]], on Pelayo i un grup d'[[asturs]] (entre els que es trobaven, segons alguns historiadors, nobles visigots; l'orige de Pelayo és també incert)<ref>Joseph Pérez, ''Història d'Espanya'', ISBN 84-8432-091-X, pg.39:{{cita|La resistència als sarraïns es va emmarcar en esta tradició de resistència a l'estranger, qualsevol que fora, per part de grups montanyesos acostumats a viure aïllats, espontàneament poc inclinats a tot poder procedent de l'exterior. Se'ls van unir nobles visigots fugitius de la derrota del regne de Toledo i dirigits per Pelayo (segons una tradició, els musulmans encarregaren a Oppas, bisbe de Sevilla, que guanyara per a la seua causa a Pelayo, un noble visigot refugiat en Astúries)? És lo que sugerixen alguns historiadors.}}</ref> venceren a una expedició de castic musulmana. Esta fita serviria per a marcar el moment de fundació del [[Regne d'Astúries]] i donar inici al periodo conegut com la [[Reconquista]], entés com el restabliment del poder cristià en la península Ibèrica.

En la part nortoriental de la península i en la [[Septimània]] goda, els gots que havien fugit al regne dels francs demanaren ajuda ad estos. Aixina [[Carlomagne]] va mamprendre una série de campanyes militars en l'intenció d'establir un territori de distensió militar, més conegut com [[marca]]. La [[Marca Hispànica]] es constituí a principis del [[sigle IX]] per a evitar la penetració dels musulmans en el territori del [[Imperi Carolingi|Regne dels Francs]]. Aixina fon com els francs van dividir eixe territori en diversos comtats, on senyors feudals d'orige franc o got representaven el rei dels francs; tenint, per tant, un desenroll alguna cosa diferent del que experimentaren els regnes cristians ibèrics occidentals. Estos comtats en ple procés de feudalisació s'emanciparien ''de facto'' del domini franc despuix de la crisis carolíngia del [[sigle IX]], al començar a transmetre's hereditàriament els comtats; si be, fins a [[988]], els [[comtes de Barcelona]] van renovar el pacte de vassallage en els reis francs.

En la part nortoriental de la península i en la [[Septimània]] goda, els gots que havien fugit al regne dels francs demanaren ajuda ad estos. Aixina [[Carlomagne]] va mamprendre una série de campanyes militars en l'intenció d'establir un territori de distensió militar, més conegut com [[marca]]. La [[Marca Hispànica]] es constituí a principis del [[sigle IX]] per a evitar la penetració dels musulmans en el territori del [[Imperi Carolingi|Regne dels Francs]]. Aixina fon com els francs van dividir eixe territori en diversos comtats, on senyors feudals d'orige franc o got representaven el rei dels francs; tenint, per tant, un desenroll alguna cosa diferent del que experimentaren els regnes cristians ibèrics occidentals. Estos comtats en ple procés de feudalisació s'emanciparien ''de facto'' del domini franc despuix de la crisis carolíngia del [[sigle IX]], al començar a transmetre's hereditàriament els comtats; si be, fins a [[988]], els [[comtes de Barcelona]] van renovar el pacte de vassallage en els reis francs.

Situada a Europa Occidental i en el nort d'Àfrica, ocupa la major part de la [[península ibèrica]] i, fora d'ella, dos archipèlecs principals (el de les [[illes Canàries]] en el [[oceà Atlàntic]] i el de les [[illes Balears]] en el [[mar Mediterràneu]]), dos ciutats, [[Ceuta]] i [[Melilla]], en el nort de [[Àfrica]], la [[illa d'Alborán]] i una serie d'illes i illots es troben enfront de les costes peninsulars, com les [[illes Columbretes]]. Ademés, consta de territoris menors no continentals com les [[illes Chafarinas]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Espígols]], tots enfront de la costa africana.

Situada a Europa Occidental i en el nort d'Àfrica, ocupa la major part de la [[península ibèrica]] i, fora d'ella, dos archipèlecs principals (el de les [[illes Canàries]] en el [[oceà Atlàntic]] i el de les [[illes Balears]] en el [[mar Mediterràneu]]), dos ciutats, [[Ceuta]] i [[Melilla]], en el nort de [[Àfrica]], la [[illa d'Alborán]] i una serie d'illes i illots es troben enfront de les costes peninsulars, com les [[illes Columbretes]]. Ademés, consta de territoris menors no continentals com les [[illes Chafarinas]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Espígols]], tots enfront de la costa africana.

En extensió territorial és el quart país d'Europa, per darrere de [[Rússia]] (que és el major, fins i tot tenint en conte solament el territori contingut a Europa), [[Ucrània]] i [[França]], i el segon de la [[Unió Europea]].

En extensió territorial és el quart país d'Europa, per darrere de [[Rússia]] (que és el major, fins i tot tenint en conte solament el territori contengut a Europa), [[Ucrània]] i [[França]], i el segon de la [[Unió Europea]].

Els llímits físics d'Espanya són els següents: a l'oest, [[Portugal]] i el [[oceà Atlàntic]]; el [[mar Mediterràneu]] a l'est; el [[estret de Gibraltar]], oceà Atlàntic i mar Mediterràneu al sur; i els [[Pirineus]], juntament en el [[golf de Viscaya]] en el [[mar Cantàbric]] al nort.

Els llímits físics d'Espanya són els següents: a l'oest, [[Portugal]] i el [[oceà Atlàntic]]; el [[mar Mediterràneu]] a l'est; el [[estret de Gibraltar]], oceà Atlàntic i mar Mediterràneu al sur; i els [[Pirineus]], juntament en el [[golf de Viscaya]] en el [[mar Cantàbric]] al nort.