6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 282:
Llínea 282: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Independentisme
{{VT|Regionalisme i nacionalisme a Espanya}}
{{VT|Regionalisme i nacionalisme a Espanya}}
A Espanya existixen diversos moviments polítics de signe [[Independentisme|independentista]], lligats als denominats [[nacionalisme perifèric|nacionalismes perifèrics]], com per eixemple el [[nacionalisme català|català]], el [[nacionalisme gallec|gallec]] o el [[nacionalisme vasc|vasc]], que reclamen la segregació d'Espanya dels territoris en els quals són actius. Estes moviments es donen principalment en [[Catalunya]], [[Galícia]], [[Navarra]] i el [[País Vasc]], on existixen partits explícitament independentistes com [[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Unió do Povo Galego|Unió del Poble Gallego]], [[Aralar]] o [[Bildu]]. D'atra banda, partits de cort [[Nacionalisme|nacionalista]] com [[Convergència i Va unir|Convergència i Unió]], el [[Bloque Nacionalista Galego]] i el [[Partit Nacionalista Vasc]] oscilen entre postures [[Autonomisme regional|autonomistes]] i obertament [[Independentisme|independentistes]].
A Espanya existixen diversos moviments polítics de signe [[Independentisme|independentista]], lligats als denominats [[nacionalisme perifèric|nacionalismes perifèrics]], com per eixemple el [[nacionalisme català|català]], el [[nacionalisme gallec|gallec]] o el [[nacionalisme vasc|vasc]], que reclamen la segregació d'Espanya dels territoris en els quals són actius. Estes moviments es donen principalment en [[Catalunya]], [[Galícia]], [[Navarra]] i el [[País Vasc]], on existixen partits explícitament independentistes com [[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Unió do Povo Galego|Unió del Poble Gallego]], [[Aralar]] o [[Bildu]]. D'atra banda, partits de cort [[Nacionalisme|nacionalista]] com [[Convergència i Va unir|Convergència i Unió]], el [[Bloque Nacionalista Galego]] i el [[Partit Nacionalista Vasc]] oscilen entre postures [[Autonomisme regional|autonomistes]] i obertament [[Independentisme|independentistes]].
== Geografia ==
Situada a Europa Occidental i en el nort d'Àfrica, ocupa la major part de la [[península ibèrica]] i, fora d'ella, dos archipèlecs principals (el de les [[illes Canàries]] en el [[oceà Atlàntic]] i el de les [[illes Balears]] en el [[mar Mediterràneu]]), dos ciutats, [[Ceuta]] i [[Melilla]], en el nort de [[Àfrica]], la [[illa d'Alborán]] i una serie d'illes i illots es troben enfront de les costes peninsulars, com les [[illes Columbretes]]. A més, consta de territoris menors no continentals com les [[illes Chafarinas]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Espígols]], tots enfront de la costa africana.
En extensió territorial és el quart país d'Europa, per darrere de [[Rússia]] (que és el major, fins i tot tenint en conte solament el territori contingut a Europa), [[Ucrània]] i [[França]], i el segon de la [[Unió Europea]].
Els llímits físics d'Espanya són els següents: a l'oest, [[Portugal]] i el [[oceà Atlàntic]]; el [[mar Mediterràneu]] a l'est; el [[estret de Gibraltar]], oceà Atlàntic i mar Mediterràneu al sud; i els [[Pirineus]], juntament en el [[golf de Viscaya]] en el [[mar Cantàbric]] al nort.
=== Clima ===
Espanya té un [[clima]] molt divers al llarc de tot el seu territori. Predomina el caràcter mediterràneu en quasi tota la seua geografia. Les costes del sud i mediterrànees tenen un clima denominat mediterràneu de costa que també posseïx la Vall del [[Guadalquivir]]: temperatures suaus, precipitacions abundants quasi tot l'any excepte a l'estiu.
A mesura que mos adinsem a l'interior el clima és més extrem, mos trobem en el clima mediterràneu continental, que abasta quasi tota la Península, temperatures baixes a l'hivern, altes a l'estiu i precipitacions irregulars (depenent de la posició geogràfica). En general, les comunitats occidentals reben més precipitacions que les orientals. Així dons, [[Galícia]] i el [[Cantàbric]] posseïxen un clima oceànic, caracterisat per l'abundància de precipitacions durant tot l'any especialment a l'hivern, i unes temperatures fresques.
El [[clima de muntanya]] es pot observar en altituts altes, [[Serra Cantàbrica]], [[Montes de León]], [[Pirineus]], alts punts de la [[Serra Ibèrica]], [[Sistema Central]] i [[Serres Bètiques]], així com en altituds altes en [[Canàries]], on es donen temperatures baixes (hiverns frets o molt frets) i precipitacions generalment abundants.
Els climes àrits o semiárits (menys de 300 mm anuals) els trobem en certs punts peninsulars de l'est: [[Província d'Almeria|Almeria]] (famós el [[desert de Tavernes]]) o el [[Parc Natural del Cap de Gata-Níjar]] (on es registren menys de 200 mm anuals), [[Província de Granada|Granada]] ([[Guadix (Granada)|Guadix]]), [[Regió de Múrcia|Múrcia]], [[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Vall de l'Ebre]] on el [[efecte Foehn]] és el principal causant de tan baixes precipitacions.
El caràcter [[subtropical]] és característic de les [[Illes Canàries]], en unes temperatures càlides durant tot l'any i poques precipitacions (més abundants a les illes occidentals). No obstant això, este clima també es dona en les costes meridionals de la península ([[Província de Màlaga|Màlaga]], [[Província de Granada|Granada]], [[Província d'Almeria|Almeria]]), on tenen temperatures relativament suaus durant tot l'any, encara que les precipitacions són una mica més abundants que a Canàries.
=== Sistemes montanyosos ===
El relleu d'Espanya es caracterisa per ser bastant elevat, en una [[altitut]] mijana de 660 metres, i [[muntanya|montanyós]] si ho comparem en la resta de països de [[Europa]], en excepció de [[Suïssa]], [[Àustria]] i els microestats de [[Andorra]] i [[Liechtenstein]], l'altitut dels quals mijana és bastant major. En l'Espanya peninsular, el relleu s'articula entorn d'una gran [[Altiplà Central]] que ocupa la major part del centre de la [[península ibèrica]] i que té una altitut mijana de 660 metres. Fora de l'altiplà, està la [[Depressió (geografia)|depressió]] del [[riu Guadalquivir]], situada en el sud-oest de la península, i la del [[ric Ebre]], en el nort-est de la mateixa. Els principals sistemes muntanyosos són: [[Pirineus]], [[sistema Ibèric]], [[serra Cantàbrica]], [[Montes de León]], [[sistema Central]] i [[serres Bètiques]] ([[Serra Subbética|Subbética]] i [[Serra Penibética|Penibética]]).
== Referències ==
== Referències ==