Diferència entre les revisions de "Espanya en la Segona Guerra Mundial"
m |
(Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya') |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Política exterior franquista entre 1939 i 1945 == | == Política exterior franquista entre 1939 i 1945 == | ||
{{AP|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}} | {{AP|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}} | ||
| − | El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[ | + | El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemanya nazi|Alemanya]] o [[Itàlia fasciste|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos països, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]]. |
Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna. | Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna. | ||
Última revisió del 19:12 23 jun 2022
Oficialment i durant tot el conflicte la postura espanyola va ser de neutralitat o no beligerància activa. No obstant, en abdós bandos, va haver participació de soldats espanyols en la lluita.
Política exterior franquista entre 1939 i 1945[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial.
El 1 d'abril de 1939 va acabar la Guerra Civil Espanyola i Francisco Franco es va convertir en Cap de l'Estat del nou règim en Espanya. A penes mig any despuix, Adolf Hitler desencadena la ofensiva sobre Polònia que produirà l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de Alemanya o Itàlia, cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos països, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de França i les seues colónies i tindre Gran Bretanya una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre Espanya en la Primera Guerra Mundial. Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la Primera Guerra Mundial Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del desastre del 98, i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.
No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'Itàlia el 10 de juny de 1940, Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el 12 de juny de 1940.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Esquiadors espanyols en la segona guerra mundial
- Artícul: Espanyols combatent pel III Reich.
- Artícul: Espanyols combatent contra l'III Reich.
- Artícul: Rafael Rodrigo Fernández "L'Eixèrcit Espanyol durant la Segona Guerra Mundial"
- "General Varela (2 millons). Aixina va evitar Gran Bretanya que Espanya entrara en l'II Guerra Mundial", El País, 2 de juny de 2013