107 307
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Mates d'espart en la Serra de Santa Pola en [[Alacant)]] L'espart (del llatí spartum, i este del grec σπάρ...»
[[File:Esparto Sierra.jpg|thumb|200px|Mates d'espart en la Serra de Santa Pola en [[Alacant]])]]
L'espart (del [[llatí]] spartum, i este del [[grec]] σπάρτον), és una planta de la família de les gramínees, herbàcea de tronc recte, flors en panolla espigada i llavor chicoteta, fulles radicals llargues molt resistents. Utilisada en la fabricació de calcer, cordes, cistelles, etc. També se denomina espartera.
== Distribució geogràfica ==
Zona de distribució del *esparto.
Es desenrolla en zones àrides de la [[Península Ibèrica]] ([[Andalusia]], [[Aragó]], [[Comunitat Valenciana]], [[Castella-la Mancha]], [[Catalunya]], [[Illes Balears]] i regió de [[Múrcia]]) i la zona magrebí ([[Marroc]], [[Argèlia]], [[Tunísia]] i [[Líbia]]) en el nort d'[[Àfrica]].
== Característiques ==
En el nom d'espart es coneixen popularment tant l'espart pròpiament dit (Macrochloa tenacissima), com l'espart baste (Lygeum *spartum). Les seues formacions naturals es denominen espartals i albardinals, respectivament. Abdós formen part de la vegetació característica dels ambients esteparis ibèrics.
== Història ==
No existixen testics de que l'espart haja segut utilisat durant el [[paleolític]], havent hipòtesis que durant el [[paleolític superior]] la fibra d'espart podria haver segut utilisada en la Península Ibèrica pel [[homo sapiens]] per a cosir.
És a partir del [[Neolític]] quan ya es pot atestar l'us de l'espart. L'únic restant textil trobat en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] és la chafada d'una estora formada per faixes de llanda de l'época del eneolític.
Durant l'época ibèrica va ser corrent l'us de l'espart per a realisar diferents objectes, com sandalies o cordes. En l'[[Antiga Roma|época romana]], la producció d'objectes realisats en espart s'exportava més allà de les zones del Mediterràneu occidental a on la planta és natural.
En l'[[Alta Edat Mija]] continua l'us de l'espart, encara que no hi ha referències directes. Durant la [[Baixa Edat Mija]] es constituïxen gremis específics per a l'indústria de l'espart, i localitats sanceres varen basar la seua economia en esta activitat fins a la [[Anys 1960|década de 1960]]. Per eixemple, el Gremi d'alpargaters i esparters de Valéncia data de l'any [[1373]], i en l'any [[1863]] es transforma en Societat Industrial Filantròpica. Atres gremis esparters famosos eren els de [[Alacant]], [[Crevillent]], [[Aspe]] i [[Bétera]].
En els [[Anys 1940|anys quaranta]] del [[sigle XX]] l'espart adquirix una rellevància econòmica sense precedents. Considerat com a “fibra nacional”, va ser controlat pel govern central i pels ajuntaments.
== Aplicacions ==
En dites fibres s'elaboren sogues, espardenyes, cistelles i fregalls; la manufactura de l'espart ha segut part important de l'economia de molts pobles d'[[Espanya]] i, encara que ya poc important, encara se seguix treballant. També es pot fer de forma artesanal encara que ho poden realisar màquines caseres.
En l'àmbit de la construcció, s'usa per a armar l'escayola, dotant-la d'una gran resistència a tracció, sobretot en la formació de subjecció de plaques d'escayola armada en fibra de vidre per a la realisació de falsos sostres.
L'indústria de l'espart va aplegar a ser molt important en Espanya. En l'arribada del [[plàstic]], els artículs ya no resultaven pràctics ni rendables. Hui en dia els productes d'espart han segut relegats a un us merament decoratiu. Prova del decliu de l'espart és cóm han anat tancant moltes de les tendes a on es venien estos productes.
L'espart (del [[llatí]] spartum, i este del [[grec]] σπάρτον), és una planta de la família de les gramínees, herbàcea de tronc recte, flors en panolla espigada i llavor chicoteta, fulles radicals llargues molt resistents. Utilisada en la fabricació de calcer, cordes, cistelles, etc. També se denomina espartera.
== Distribució geogràfica ==
Zona de distribució del *esparto.
Es desenrolla en zones àrides de la [[Península Ibèrica]] ([[Andalusia]], [[Aragó]], [[Comunitat Valenciana]], [[Castella-la Mancha]], [[Catalunya]], [[Illes Balears]] i regió de [[Múrcia]]) i la zona magrebí ([[Marroc]], [[Argèlia]], [[Tunísia]] i [[Líbia]]) en el nort d'[[Àfrica]].
== Característiques ==
En el nom d'espart es coneixen popularment tant l'espart pròpiament dit (Macrochloa tenacissima), com l'espart baste (Lygeum *spartum). Les seues formacions naturals es denominen espartals i albardinals, respectivament. Abdós formen part de la vegetació característica dels ambients esteparis ibèrics.
== Història ==
No existixen testics de que l'espart haja segut utilisat durant el [[paleolític]], havent hipòtesis que durant el [[paleolític superior]] la fibra d'espart podria haver segut utilisada en la Península Ibèrica pel [[homo sapiens]] per a cosir.
És a partir del [[Neolític]] quan ya es pot atestar l'us de l'espart. L'únic restant textil trobat en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] és la chafada d'una estora formada per faixes de llanda de l'época del eneolític.
Durant l'época ibèrica va ser corrent l'us de l'espart per a realisar diferents objectes, com sandalies o cordes. En l'[[Antiga Roma|época romana]], la producció d'objectes realisats en espart s'exportava més allà de les zones del Mediterràneu occidental a on la planta és natural.
En l'[[Alta Edat Mija]] continua l'us de l'espart, encara que no hi ha referències directes. Durant la [[Baixa Edat Mija]] es constituïxen gremis específics per a l'indústria de l'espart, i localitats sanceres varen basar la seua economia en esta activitat fins a la [[Anys 1960|década de 1960]]. Per eixemple, el Gremi d'alpargaters i esparters de Valéncia data de l'any [[1373]], i en l'any [[1863]] es transforma en Societat Industrial Filantròpica. Atres gremis esparters famosos eren els de [[Alacant]], [[Crevillent]], [[Aspe]] i [[Bétera]].
En els [[Anys 1940|anys quaranta]] del [[sigle XX]] l'espart adquirix una rellevància econòmica sense precedents. Considerat com a “fibra nacional”, va ser controlat pel govern central i pels ajuntaments.
== Aplicacions ==
En dites fibres s'elaboren sogues, espardenyes, cistelles i fregalls; la manufactura de l'espart ha segut part important de l'economia de molts pobles d'[[Espanya]] i, encara que ya poc important, encara se seguix treballant. També es pot fer de forma artesanal encara que ho poden realisar màquines caseres.
En l'àmbit de la construcció, s'usa per a armar l'escayola, dotant-la d'una gran resistència a tracció, sobretot en la formació de subjecció de plaques d'escayola armada en fibra de vidre per a la realisació de falsos sostres.
L'indústria de l'espart va aplegar a ser molt important en Espanya. En l'arribada del [[plàstic]], els artículs ya no resultaven pràctics ni rendables. Hui en dia els productes d'espart han segut relegats a un us merament decoratiu. Prova del decliu de l'espart és cóm han anat tancant moltes de les tendes a on es venien estos productes.