Canvis

53 bytes afegits ,  11:35 29 jul 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 24: Llínea 24:  
'''Alcàsser''' és un municipi de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]].
 
'''Alcàsser''' és un municipi de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]].
   −
El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', següent la mateixa arraïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple).
+
El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple).
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme es llana. Lo creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima es templat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argilases i profundes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de l'Acequia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.  
+
Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.  
   −
S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[V-31]].
+
S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la [[V-31]].
    
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
Llínea 35: Llínea 35:     
== Història ==
 
== Història ==
Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]], es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]].
+
Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]] és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]].
    
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 71: Llínea 71:     
== Coleges i Instituts ==
 
== Coleges i Instituts ==
Alcàsser, conta en 3 coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santisim Crist de la Fe, est últim privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.
+
Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
Llínea 79: Llínea 79:  
La primera mitat del [[sigle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou [[seda]] (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital.
 
La primera mitat del [[sigle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou [[seda]] (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital.
   −
Actualment es cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.
+
Actualment se cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.
   −
Alcàsser conté 2 polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues.
+
Alcàsser té dos polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues.
    
== Monuments ==
 
== Monuments ==
*Iglesia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interesants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[sigle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necesaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
+
*Iglésia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[sigle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
    
[[File:Alcàsser 03.JPG|thumb|200px|Castell-Palau de la Baronia]]
 
[[File:Alcàsser 03.JPG|thumb|200px|Castell-Palau de la Baronia]]
Ademés es possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat.
+
Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat.
 
   
 
   
*Palau de la Baronia. El antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.
+
*Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.
    
== Festes ==
 
== Festes ==
En l'última semana de juliol o primera d'agost es celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També el fi de semana més prop al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del 15 al 19 de [[març]] es celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] es celebren les festes de la Verge del Carmen, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (cridat dia del gos= es celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del 9 al 12 d'[[octubre]] es celebra una feria migeval, puix allí estos dos dies son festa. El dia 31 es celebra any nou en la plaça del poble per a donar la benvinguda al any nou i el dia [[5 de giner]] els reis macs s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre-les i facen les seues respectives coles.
+
En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del quinze al dèneu de [[març]] se celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'[[octubre]] es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia [[5 de giner]] els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes.
    
== Vore ==
 
== Vore ==
1492

edicions