106 840
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El seu regnat, que fon el segon més llarc de l'història de les illes britàniques, raere de Isabel II d'Anglaterra, marcà una época en la vida quotidiana de la població i de tot el llarc [[sigle XIX]] britànic, el victorianisme.
El seu regnat, que fon el segon més llarc de l'història de les illes britàniques, raere de Isabel II d'Anglaterra, marcà una época en la vida quotidiana de la població i de tot el llarc [[sigle XIX]] britànic, el victorianisme.
== Biografia ==
Naixcuda el [[24 de maig]] de 1819 en el Palau de Kensington, era filla del duc de Kent, Eduart del Regne Unit, i de la princesa Victòria de Sajònia-Coburg Saafeld. La princesa era neta per via paterna del rei Jorge III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz, mentres que per via materna ho era del duc Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saafeld i de la comtesa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein.
Naixcuda el [[24 de maig]] de 1819 en el Palau de Kensington, era filla del duc de Kent, Eduart del Regne Unit, i de la princesa Victòria de Sajònia-Coburg Saafeld. La princesa era neta per via paterna del rei Jorge III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz, mentres que per via materna ho era del duc Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saafeld i de la comtesa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein.
A l'edat d'onze anys morí el seu yayo, el rei Jorge IV del Regne Unit, i la Corona va passar al rei Guillem IV del Regne Unit, d'edat avançada i sense fills del seu matrimoni en la princesa Adelaida de Sajònia-Meiningen. La princesa es convertí en hereua a la Corona i per l'Acte de Regència de [[1831]] foren garantits els títuls de duquesa de Kent i de Strathearn a la mare de la futura reina.
A l'edat d'onze anys morí el seu yayo, el rei Jorge IV del Regne Unit, i la Corona va passar al rei Guillem IV del Regne Unit, d'edat avançada i sense fills del seu matrimoni en la princesa Adelaida de Sajònia-Meiningen. La princesa es convertí en hereua a la Corona i per l'Acte de Regència de [[1831]] foren garantits els títuls de duquesa de Kent i de Strathearn a la mare de la futura reina.
En l'any [[1837]] moria en el Palau de Buckingham el rei Guillem IV del Regne Unit i immediatament es convertia en reina del Regne Unit la princesa Victòria.
El [[10 de febrer]] de [[1840]], en la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres, es casà en el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha. En aquell mateix moment Albert adquiria el grau d'altesa real i el títul de príncep consort del Regne Unit. La parella tingué nou fills i es convertiren en allò que els genealogistes han nomenat com els abuelos d'[[Europa]].
El [[22 de giner]] de [[1901]], la Reina moria en la seua residència de l'Illa de Wight, a l'edat de 81 anys despuix de 63 anys, set mesos, i dos dies de regnat, a soles superats per Isabel II d'Anglaterra. El funeral tingué lloc el dia [[2 de febrer]] del mateix any, enterrant la reina al costat del seu espòs en el Fragmore Mausoleum.
Fou succeïda pel seu fill, l'etern príncep de Gales i rei Eduart VII del Regne Unit i la seua dòna la princesa Alexandra de [[Dinamarca]].
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda]]
[[Categoria:Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda]]
[[Categoria:Casa de Hannover]]
[[Categoria:Casa de Hannover]]
[[Categoria:Nobles londinencs]]
[[Categoria:Nobles londinencs]]