Canvis

sense resum d'edició
Llínea 7: Llínea 7:  
[[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg|thumb|left|250px|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]
 
[[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg|thumb|left|250px|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]
   −
Posteriorment, la vibra passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeiçao das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>
+
Posteriorment, la vibra passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>
    
En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Íñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], mandat construir per [[Ferran II d'Aragó|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].
 
En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Íñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], mandat construir per [[Ferran II d'Aragó|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].
2648

edicions