Canvis

2693 bytes afegits ,  14:17 24 ago 2012
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
'''Barcelona''', situada a la costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]], és la [[capital]] de [[Catalunya]], de la [[província de Barcelona]] i de la [[comarca catalana|comarca]] del [[Barcelonès]]. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la [[serra Litoral]], el mar [[Mediterràneu]], el riu [[Besòs]] i la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Parlament de Catalunya]]. En una població de 1.615.908 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i la segona d'[[Espanya]]<ref name="INE-2008">Senyes de l'[[INE]], corresponents a l'[[1 de giner]] de [[2008]]. [http://www.ine.es/pob_xls/pobmun08.xls Sifres completes].</ref>, aixina com l'onze de la [[Unió Europea]]. És el principal núcleu urbà de la [[regió metropolitana de Barcelona]], que aglutina 4.928.852 habitants<ref>[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=4&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V3=497&V4=435&PARENT=1&V1=1&VOK=Confirmar Número d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT]</ref>, i de l'[[àrea Metropolitana de Barcelona]], integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Assunts Socials i Econòmics de la [[ONU]] de l'any [[2005]] situa Barcelona en la posició 51 del ranking de les poblacions en major número d'habitants del món.<ref>Font: Nacions Unides, Departament d'Assunts Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). ''World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations.'' [[Uiquiproyecte:Municipis del món/Món|Consulta]]</ref> Per haver segut capital del [[Comtat de Barcelona]], rep molt a sovint el sobrenom de '''Ciutat Comtal'''.
 
'''Barcelona''', situada a la costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]], és la [[capital]] de [[Catalunya]], de la [[província de Barcelona]] i de la [[comarca catalana|comarca]] del [[Barcelonès]]. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la [[serra Litoral]], el mar [[Mediterràneu]], el riu [[Besòs]] i la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Parlament de Catalunya]]. En una població de 1.615.908 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i la segona d'[[Espanya]]<ref name="INE-2008">Senyes de l'[[INE]], corresponents a l'[[1 de giner]] de [[2008]]. [http://www.ine.es/pob_xls/pobmun08.xls Sifres completes].</ref>, aixina com l'onze de la [[Unió Europea]]. És el principal núcleu urbà de la [[regió metropolitana de Barcelona]], que aglutina 4.928.852 habitants<ref>[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=4&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V3=497&V4=435&PARENT=1&V1=1&VOK=Confirmar Número d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT]</ref>, i de l'[[àrea Metropolitana de Barcelona]], integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Assunts Socials i Econòmics de la [[ONU]] de l'any [[2005]] situa Barcelona en la posició 51 del ranking de les poblacions en major número d'habitants del món.<ref>Font: Nacions Unides, Departament d'Assunts Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). ''World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations.'' [[Uiquiproyecte:Municipis del món/Món|Consulta]]</ref> Per haver segut capital del [[Comtat de Barcelona]], rep molt a sovint el sobrenom de '''Ciutat Comtal'''.
  −
  −
  −
Barcelona, a mijan [[segle XI]], va convertir-se un important centre comercial, on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la [[sal comuna|sal]] i de productes de l'artesania local com el [[cuir]], les armes, els teixits de [[llana]], les peces de [[coral]], etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en [[Tolosa]], [[Llemotges]] i [[París]], i en les fires de [[Saint-Denis]] i del nort d'[[Itàlia]], etc. i, en definitiva, l'obertura al món, van transformar els costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball.
  −
  −
La ciutat medieval de Barcelona va esgotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'església de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenvoldrà també al Pla de Barcelona, amb la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Historia de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref>
  −
  −
A partir del [[segle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.
  −
  −
Cap a finals del [[segle XVIII]] Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent segle, i en motiu de l'estada el [[1802]] durant els mesos d'octubre i novembre de [[Carles IV d'Espanya]] i la seua esposa [[Maria Lluïsa de Parma]],, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es van eixecutar numeroses obres d'infraestructura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria |títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.es/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418 |isbn=8472831582 }}</ref>
      
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 31: Llínea 21:  
Al [[segle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents del nort d'[[Europa]] i hi van instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment al [[segle VIII]], fon conquerida pel valí [[Al-Hurr ath-Thaqafí]] i s'inicià un periodo de quasi un segle de domini musulmà en el nom de [[Madinat Barshaluna]], fins a [[Conquesta de Barshiluna|l'any 801 que fon ocupada]] pels carolingis que la convertiren en la capital del [[Comtat de Barcelona]] i la incorporaren a la [[Marca Hispànica]]. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica van fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per [[Almansor]] que [[Destrucció de Barcelona|l'ocupà durant uns mesos]]. Posteriorment [[Borrell II]] reemprengué la reconstrucció el [[985]] i donà pas al periodo comtal
 
Al [[segle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents del nort d'[[Europa]] i hi van instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment al [[segle VIII]], fon conquerida pel valí [[Al-Hurr ath-Thaqafí]] i s'inicià un periodo de quasi un segle de domini musulmà en el nom de [[Madinat Barshaluna]], fins a [[Conquesta de Barshiluna|l'any 801 que fon ocupada]] pels carolingis que la convertiren en la capital del [[Comtat de Barcelona]] i la incorporaren a la [[Marca Hispànica]]. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica van fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per [[Almansor]] que [[Destrucció de Barcelona|l'ocupà durant uns mesos]]. Posteriorment [[Borrell II]] reemprengué la reconstrucció el [[985]] i donà pas al periodo comtal
   −
Diversos pergamins medievals del [[segle X]], parlen d'[[Ardena]], una població situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.  
+
Diversos pergamins medievals del [[segle X]], parlen d'[[Ardena]], una població situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.
 +
 
 +
Barcelona, a mijan [[segle XI]], va convertir-se un important centre comercial, on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la [[sal comuna|sal]] i de productes de l'artesania local com el [[cuir]], les armes, els teixits de [[llana]], les peces de [[coral]], etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en [[Tolosa]], [[Llemotges]] i [[París]], i en les fires de [[Saint-Denis]] i del nort d'[[Itàlia]], etc. i, en definitiva, l'obertura al món, van transformar els costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball.
 +
 
 +
La ciutat medieval de Barcelona va esgotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'església de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenvoldrà també al Pla de Barcelona, amb la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Historia de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref>
 +
 
 +
A partir del [[segle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.
 +
 
 +
Cap a finals del [[segle XVIII]] Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent segle, i en motiu de l'estada el [[1802]] durant els mesos d'octubre i novembre de [[Carles IV d'Espanya]] i la seua esposa [[Maria Lluïsa de Parma]],, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es van eixecutar numeroses obres d'infraestructura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria |títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.es/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418 |isbn=8472831582 }}</ref>
 +
 
 +
 
 +
=== Del segle XIX al XX ===
 +
El [[1888]] Barcelona va organisar la seua primera [[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]], gràcies a la qual urbanisà una gran extensió de terreny que comprenia des del [[Parc de la Ciutadella]] fins la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengué que l'organisació de grans acontenyiments internacionals no només li facilitava la urbanisació de la ciutat, sino que li reportava multitut de visitants i proyecció internacional.
 +
 
 +
Al llarc de la segona mitat del [[segle XIX]], coincidint en el proyecte del [[1854]] de derrocament de les muralles que envolaven la ciutat, es va procedir a incorporar les atres poblacions del pla de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de [[Gràcia]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[les Corts]], [[Sants]], [[Sant Andreu de Palomar]] i [[Sant Martí de Provençals]], això va permetre a la ciutat poder aplicar llors proyectes d'Eixample i de desenroll de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs davanteres de l'Espanya del moment.
 +
 
 +
A nivell social, a finals del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'esport i la pràctica de l'activitat física la seua màxima expressió. En els darrers anys del segle la ciutat va vore nàixer una gran quantitat de clubs de [[natació]], [[tenis]] o [[fútbol]] que tindrien una gran importància, en el [[segle XX]], en la vida social dels barcelonins, i en la proyecció exterior de la ciutat. Clubs com el [[FC Barcelona]] (fundat el [[1899]]), el [[RCD Espanyol]] (fundat el [[1900]]) i el [[Real Club de Tenis Barcelona]] o el [[Club Natació Barcelona]] conseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital de l'esport espanyol de principis del segle XX. El [[1904]], el barri d'[[barri d'Horta|Horta]] es va anexionar a Barcelona, i el [[1921]] [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]].
 +
 
 +
El [[1929]] es va tornar a organisar una [[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Universal]], gràcies a la qual es va urbanisar tota la zona de [[Plaça d'Espanya]], i es van construir pavellons on ara hi ha la [[Fira de Barcelona]]. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir el [[Metro de Barcelona|metro]], inaugurat inicialment el [[1924]], i ampliat el [[1926]] en el servici del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual [[Llínia 1 del Metro de Barcelona|L1]]), que unia el centre de la ciutat en el recint de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
6408

edicions