Edició de «Espectre polític»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | {{En desenroll}} | |
− | Existixen | + | Es diu '''espectre polític''' a l'ordenament visual de grups o organisacions polítiques d'acort en certs eixos conceptuals. Este tipo d'ordenament està condicionat per les situacions històriques, socials i el [[partit polític|sistema de partits]] d'una [[societat]]. Existixen varis tipos d'espectres polítics, segons l'eix conceptual que s'adopte. Un dels més coneguts és l'eix [[Esquerra política|esquerra]]-[[Dreta política|dreta]]. Una atra variant és seguir l'eix dependència-sobirania nacional, sobretot en térmens econòmics, segons els majors o menors graus d'autonomia proposts per als estats nacionals. Atres variants seguixen eixos com a conservació-canvie, el grau de seguiment de les expectatives populars (relacionat en els conceptes de [[populisme]] i [[governabilitat]]) o l'ubicació sobre determinats principis [[religió|religiosos]]. Originalment la ciència política europea va considerar un espectre polític unidimensional, a partir de l'eix exclusiu esquerra-dreta. Modernament molts paisos, regions i organisacions han mostrat espectres polítics més complexos, que prenen en conte varis eixos i dimensions, que no poden ser encasellats en un sol punt de cap dels espectres polítics. |
− | |||
− | Originalment la ciència política europea va considerar un espectre polític unidimensional, a partir de l'eix exclusiu esquerra-dreta. Modernament molts | ||
== Diferents espectres polítics == | == Diferents espectres polítics == | ||
− | El punt de partida per a determinar l'espectre polític és assumir que les opinions dels ciutadans sobre diferents assunts mostren una [[correlació]] notable, o que hi ha un assunt essencial que | + | El punt de partida per a determinar l'espectre polític és assumir que les opinions dels ciutadans sobre diferents assunts mostren una [[correlació]] notable, o que hi ha un assunt essencial que *subsume o domina els demés. Per a que existixca un espectre polític deu existir una gama de valors i creències. Els sistemes polítics en les que la major part de la [[població]] queda clarament dins d'un grup o un atre, sense ningú entre mig, com en la major part dels conflictes de tipo [[nacionalisme|nacionaliste]], no es poden descriure be per mig d'un espectre polític. Originalment l'espectre polític es va considerar com a unidimensional (esquerra-dreta), i de fet en molts paisos el principal eix de variació s'alinea en les diferències típiques entre [[esquerra política]] i [[dreta política]]. No obstant, en molts paisos i regions l'espectre polític pot ser bidimensional o tridimensional, ya que poden existir atres qüestions altament independents de l'alliniament dret-esquerra que configuren les preferències polítiques: |
− | |||
− | Originalment l'espectre polític es va considerar com a unidimensional (esquerra-dreta), i de fet en molts | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | * En nacions someses a dominació [[colonialisme|colonial]] o [[neocolonialisme|neocolonial]] poden existir ademés | + | * En un país [[Islam|islàmic]] modern, per eixemple, l'espectre polític es pot establir a lo llarc de la llínea de pensament respecte al paper del clero en el govern. Aquells que creuen que els religiosos deuen tindre la capacitat d'aplicar la [[*Sharia|llei islàmica]] en un costat i aquells que defenen una societat llaica en el contrari, en moderats de varis nivells entre abdós. |
+ | * En [[República de China|Taiwan]], l'espectre polític ho definixen la possible reunificasió de [[República Popular China|China]] i la consecució de la plena independència taiwanesa. | ||
+ | * En nacions someses a dominació [[colonialisme|colonial]] o [[neocolonialisme|neocolonial]] poden existir ademés de alliniament d'esquerra/dreta, posicionaments relacionats en la postura davant eixa dominació, identificats segons un eix freqüentment denominat "nacional-antinacional". Les forces que adopten una postura de rebuig o lluita contra el colonialisme, solen utilisar denominacions com a "nacional", "[[antiimperialisme|antiimperialista]]" o "de lliberació nacional". Este espectre és molt freqüent en [[Amèrica Llatina]], [[Àsia]] i [[Àfrica]]. En el cas de la República Argentina, el politòlec canadenc expert en Argentina, Pierre Ostiguy, planteja l'existència d'un esquema bidimensional, on, ademés d'esquerra i dreta existix un eix vertical diferenciat entre el "alt" i el "baix", de *caracter soci-cultural. | ||
− | * En [[territori autònom|territoris autònoms]] | + | * En [[territori autònom|territoris autònoms]] on viuen persones de diferents nacionalitats o #ètnia, poden existir ademés de posicionaments de tipo esquerra/dreta, posicionaments de tipo nacionaliste/no nacionaliste donant lloc a espectres polítics clarament bidimensionals (tal és el cas de [[Catalunya]] o [[País vasc]] on existixen partits de quatre opcions bàsiques: nacionaliste d'esquerra, nacionalista de dreta, no-nacionalista d'esquerra i no-nacionalista de dreta; o els paisos llatinoamericans ). |
== Vore també == | == Vore també == |