Esquerra Republicana de Catalunya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Logotip d'ERC

Esquerra Republicana de Catalunya (abreviat tradicionalment ERC i de forma oficial Esquerra), és un partit polític fundat en Barcelona (Espanya) en 1931 i actualment també en presència molt minoritària, en la Comunitat Valenciana (en la seua filial Esquerra Republicana del País Valencià), en les Illes Balears i en el Rosselló francés. D'ideologia independentista catalana, encara que originàriament federalista, defén els postulats del pancatalanisme apostant per l'independència de lo que ells nomenen com a països catalans.

En Esquerra, han militat polítics catalans com Francesc Macià, Lluís Companys o Josep Tarradellas, va desenrollar un important paper en la política catalana i espanyola durant la Segona República, durant la lluita antifranquista i la Transició a la democràcia. La majoria dels membres de la seua eixecutiva són ex-militants de l'organisació terrorista Terra Lliure[1].

Esquerra conta actualment en aproximadament 10.000 militants. El president del partit és Oriol Junqueras i la secretaria general Marta Rovira.

Accions i condenes judicials[editar | editar còdic]

Les accions atribuïdes a ERC estaven dirigides contra objectius personals o materials qualificats de "espanyolistes", habitualment centrats en l'àmbit cultural, universitari i polític, discrepant en el nacionalisme català. Distintes accions contra intelectuals com Albert Boadella, Arcadi Espada, catedràtics com Félix de Azúa, Francisco Caja, o polítics com Albert Rivera, acusats de "espanyolistes", han buscat amenaçar o coaccionar, en boicots a actes públics o amenaces de mort per carta, com les protagonisades per dos membres d'ERC en 2007, que finalment han segut condenats a penes de presó.[2].

Josep Maria E. V. i Jordi G. F. varen amenaçar a Albert Rivera, president de Ciutadans el 19 de setembre del 2007. Els dos membres d'ERC li varen enviar una carta anònima en una fotografia, colocant una bala sense percutir en el front en un escorrim de sanc pintada.[3].

En el diari "Avui", diari de marcat biaix independentiste escrit en català, Oriol Malló que és un ex-militant de Terra Lliure, del MDT (Moviment de Defensa de la Terra), de Catalunya Lliure, pròxim a ERC, i biógraf de Joan Puigcercós (destacat diligent de la formació) dedica un artícul a Boadella, Azúa i Espada, on els qualifica per eixemple de “comissari Espada, fill de portera”, “fotut Félix”, o “diablet”, abans de pujar el to i escriure el que alguns mijos qualifiquen d'amenaces "...Durant la Segona República i haver-vos expost que gent com yo, gent millor que yo, perdó, vos ficara el tir de gràcia..."[4]

Oriol, també vincula a ERC en les banda terroriste Terra Lliure.

"Que tots els biografiats [els de Terra Lliure] siguen hui militants d'Esquerra Republicana de Catalunya és, o deuria ser, un honor per al partit. Per tant, estan avisats. Este llibre serà lo que Deu vullga, pero d'una cosa poden estar segurs: no els deixarà indiferents".[5]

Despuix d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obligava a la Generalitat de Catalunya a incloure en els impresos de pre-matriculació una caseta a on es pregunta per la llengua habitual de l'escolar, per a que este poguera solicitar l'ensenyança en la mateixa, el professor Francisco Caja va patir una série d'intents d'agressió i amenaces, que el docent va vincular en l'entorn d'ERC i organisacions independentistes [6].

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons