Canvis

Entre els seus alumnes destacaren el valencià [[Patricio Galindo]], membre fundador de la societat ''Amics de la Guitarra'', compositor de numeroses obres didactiques, i el murcià [[Narciso Yepes]], que rebe les seues ensenyances en [[1940]] quan contava tretze anys d'edat. En el disc ''Musiques d'Espanya i America'' (Zafiro, [[1989]]), se pot llegir el següent comentari seu:

Entre els seus alumnes destacaren el valencià [[Patricio Galindo]], membre fundador de la societat ''Amics de la Guitarra'', compositor de numeroses obres didactiques, i el murcià [[Narciso Yepes]], que rebe les seues ensenyances en [[1940]] quan contava tretze anys d'edat. En el disc ''Musiques d'Espanya i America'' (Zafiro, [[1989]]), se pot llegir el següent comentari seu:

{{cita|Estanislao Marco fon un dels discipuls predilectes de Tárrega. Yo tingui la sort d'estudiar en ell. L'escola de Tárrega se bifurcà en dos, els que tocaven en els caps dels dits, i els que se deixaven créixer les ungles. Al primer grup pertanyien: Estanislao Marco, Josefina Robledo, Salvador García i Emilio Pujol. Al segon: [[Miguel Llobet]] i [[Joaquín García de la Rosa]], en qui tambe tingui la sort d'estudiar. Ell era un vell i yo un chiquet de tretze anys, pero recorde aquell contacte com un milacre de la meua existencia. Parlavem els dos com si tinguerem la mateixa edat. No recorde qui s'acostava a qui, pero estic segur de que en eixe misteri estava la clau del corrent que s'establix entre discipul i mestre i per la que passaven no només coneiximent i experiencies sino un amor. Esta Guajira es la primera obra que un compositor escrigue per a mi i yo desige acabar el disc en ella per a rendir homenage a l'home que deposità la seua confiança en mi quan yo era apenes un adolescent. Espere no haver defraudat la seua ni la de cap dels que se brindaren a ensenyar-me lo millor d'ells mateixos.}}

{{cita|Estanislao Marco fon un dels discipuls predilectes de Tárrega. Yo tingui la sort d'estudiar en ell. L'escola de Tárrega se bifurcà en dos, els que tocaven en els caps dels dits, i els que se deixaven créixer les ungles. Al primer grup pertanyien: Estanislao Marco, Josefina Robledo, Salvador García i Emilio Pujol. Al segon: [[Miguel Llobet]] i [[Joaquín García de la Rosa]], en qui també tingui la sort d'estudiar. Ell era un vell i yo un chiquet de tretze anys, pero recorde aquell contacte com un milacre de la meua existencia. Parlavem els dos com si tinguerem la mateixa edat. No recorde qui s'acostava a qui, pero estic segur de que en eixe misteri estava la clau del corrent que s'establix entre discipul i mestre i per la que passaven no només coneiximent i experiencies sino un amor. Esta Guajira es la primera obra que un compositor escrigue per a mi i yo desige acabar el disc en ella per a rendir homenage a l'home que deposità la seua confiança en mi quan yo era apenes un adolescent. Espere no haver defraudat la seua ni la de cap dels que se brindaren a ensenyar-me lo millor d'ells mateixos.}}

== Composició ==

== Composició ==