Canvis

| lema_nacional =<br />''[[E Pluribus Unum]] '' ([[llatí]]: «De molts, u»; des de 1789)<br />''[[In God We Trust]] '' ([[Idioma anglés|anglés]]: «En Deu confiem»; des de 1956)

| lema_nacional =<br />''[[E Pluribus Unum]] '' ([[llatí]]: «De molts, u»; des de 1789)<br />''[[In God We Trust]] '' ([[Idioma anglés|anglés]]: «En Deu confiem»; des de 1956)

| himne_nacional =[[The Star-Spangled Banner]]

| himne_nacional =[[The Star-Spangled Banner]]

| capital =[[Washington, DC]]

| capital =[[Washington D. C.]]

| capital_població =553.523 ([[2004]])

| capital_població =553.523 ([[2004]])

| capital_coord. = 38_53_N_77_02_W 38°53′ N 77°02′ O

| capital_coord. = 38_53_N_77_02_W 38°53′ N 77°02′ O

'''Estats Units d'Amèrica''' (en [[Idioma anglés|anglés]] ''United States of Amèrica'') és un país situat casi en la seua totalitat en [[Amèrica del Nort]], comprenent també un estat en [[Oceania]]. Està conformat per 50 [[estat]]s i un [[districte federal]]. També té uns quants territoris dependents ubicats en les [[Antilles]] i en [[Oceania]]. La seua forma de govern és la d'una [[república presidencialista]] i [[federalisme|federal]]. En uns 305.000.000 habitants<REF>El lloc ''web'' ([http://www.census.Gov census.Gov]) de l'Oficina nortamericana del cens ''(The United States Census Bureau)'', oferix una sifra ''aparentment'' molt exacta en el seu actualisat rellonge de població ''(popclock)''. No obstant alguns observadors, entre ells la prestigiosa ''Enyclopædia Britannica'', especulen que és ''impossible'' calcular la població real del país en un marge d'error menor al 2-2,5%, és dir, en una tolerància menor a uns 5.000.000 d'habitants. Ad eixe problema de ''implícita'' falta de precisió o de discrepància estadística, hi hauria que agregar la dificultat pràctica de contar o contabilisar una població adicional estimada en uns 12.000.000 d'indocumentats "subterràneus", la majoria dels quals són d'orige hispà.</REF> és el [[Anex:Països per població|tercer país més poblat]] del món, encara que es troba prou llunt dels dos primers, [[China]] i l'[[Índia]].

'''Estats Units d'Amèrica''' (en [[Idioma anglés|anglés]] ''United States of Amèrica'') és un país situat casi en la seua totalitat en [[Amèrica del Nort]], comprenent també un estat en [[Oceania]]. Està conformat per 50 [[estat]]s i un [[districte federal]]. També té uns quants territoris dependents ubicats en les [[Antilles]] i en [[Oceania]]. La seua forma de govern és la d'una [[república presidencialista]] i [[federalisme|federal]]. En uns 305.000.000 habitants<REF>El lloc ''web'' ([http://www.census.Gov census.Gov]) de l'Oficina nortamericana del cens ''(The United States Census Bureau)'', oferix una sifra ''aparentment'' molt exacta en el seu actualisat rellonge de població ''(popclock)''. No obstant alguns observadors, entre ells la prestigiosa ''Enyclopædia Britannica'', especulen que és ''impossible'' calcular la població real del país en un marge d'error menor al 2-2,5%, és dir, en una tolerància menor a uns 5.000.000 d'habitants. Ad eixe problema de ''implícita'' falta de precisió o de discrepància estadística, hi hauria que agregar la dificultat pràctica de contar o contabilisar una població adicional estimada en uns 12.000.000 d'indocumentats "subterràneus", la majoria dels quals són d'orige hispà.</REF> és el [[Anex:Països per població|tercer país més poblat]] del món, encara que es troba prou llunt dels dos primers, [[China]] i l'[[Índia]].

En Amèrica del Nort estan localisats 49 estats, dels quals, 48 estats continentals contigus estan en la regió entre [[Canadà]] i [[Mèxic]]. [[Alaska]] està en la zona noroest d'Amèrica del Nort, separada dels atres estats pel territori [[Canadà|canadenc]] de [[Columbia Britànica]]. L'archipèlec [[polinesi]] de [[Hawaii]] s'ubica en l'[[oceà Pacífic]]. La capital federal, [[Washington DC|Washington]], se situa en el [[Districte de Columbia]], entre els estats de [[Maryland]] al nort i [[Virginia]] al sur.

En Amèrica del Nort estan localisats 49 estats, dels quals, 48 estats continentals contigus estan en la regió entre [[Canadà]] i [[Mèxic]]. [[Alaska]] està en la zona noroest d'Amèrica del Nort, separada dels atres estats pel territori [[Canadà|canadenc]] de [[Columbia Britànica]]. L'archipèlec [[polinesi]] de [[Hawaii]] s'ubica en l'[[oceà Pacífic]]. La capital federal, [[Washington D. C.|Washington]], se situa en el [[Districte de Columbia]], entre els estats de [[Maryland]] al nort i [[Virgínia]] al sur.

== Nom ==

== Nom ==

La data oficial de la fundació dels Estats Units és el [[4 de juliol]] de [[1776]], quan el Segon Congrés Continental, representant a les 13 [[colònies britàniques]] secessionistes, firmaren la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]]. No obstant, l'estructura del govern va patir un gran canvi en [[1788]] quan els [[artículs de la Confederació]] foren substituïts per la [[Constitució dels Estats Units]]. La data en que cada estat va adoptar la Constitució es tendix a prendre com la data en que es fundà l'Unió pròpiament dita.

La data oficial de la fundació dels Estats Units és el [[4 de juliol]] de [[1776]], quan el Segon Congrés Continental, representant a les 13 [[colònies britàniques]] secessionistes, firmaren la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]]. No obstant, l'estructura del govern va patir un gran canvi en [[1788]] quan els [[artículs de la Confederació]] foren substituïts per la [[Constitució dels Estats Units]]. La data en que cada estat va adoptar la Constitució es tendix a prendre com la data en que es fundà l'Unió pròpiament dita.

La [[ciutat de Nova York]] fon la capital federal per un any, abans que el govern es traslladara a [[Filadèlfia]]. En [[1791]], els estats van ratificar la [[Carta de Drets dels Estats Units|Carta de Drets]], deu esmenes a la Constitució federal que prohibixen la restricció de les llibertats personals i garantisen una serie de proteccions llegals. Els estats del Nort aboliren l'esclavitut entre [[1780]] i [[1804]], deixant als esclavistes dels estats del Sur com a defensors de la "peculiar institució". En [[1800]], el govern federal se traslladà a l'acabada de fundar [[Washington]], DC.

La [[ciutat de Nova York]] fon la capital federal per un any, abans que el govern es traslladara a [[Filadèlfia]]. En [[1791]], els estats varen ratificar la [[Carta de Drets dels Estats Units|Carta de Drets]], deu esmenes a la Constitució federal que prohibixen la restricció de les llibertats personals i garantisen una serie de proteccions llegals. Els estats del Nort aboliren l'esclavitut entre [[1780]] i [[1804]], deixant als esclavistes dels estats del Sur com a defensors de la "peculiar institució". En [[1800]], el govern federal se traslladà a l'acabada de fundar [[Washington D. C.]]

En el seu afany per ampliar el seu territori cap a l'oest, l'estat va començar un cicle de guerres índies que s'estengué fins a finals del [[sigle XIX]], desposseint als natius americans de les seues terres. La [[Compra de Louisiana]] francesa  pràcticament duplicà la grandària de la nació. La guerra de [[1812]], contra [[Gran Bretanya]] que es va acabar en un empat, va ajudar a l'enfortiment del nacionalisme nortamericà. El concepte de Destí Manifest es popularisà durant este temps. El [[Tractat d'Oregó]] [[1846]] en Gran Bretanya va portar als Estats Units a prendre el control de l'actual Amèrica del Noroest. L'[[intervenció nort-americana en Mèxic]] de 1848 tingué com a resultat la cessió de [[Califòrnia]] i gran part de l'actual Amèrica Suroest. La [[Febra de l'Or]] de Califòrnia de [[1848]]-[[1849]] impulsà encara més la migració occidental. Al mig sigle, fins a 40 millons de búfals, foren sacrificats per les pells i la carn i per a facilitar la propagació dels ferrocarrils. La pèrdua d'estos animals, un recurs econòmic fonamental per als indis de les planes, fon un colp existencial per a les cultures natives.

En el seu afany per ampliar el seu territori cap a l'oest, l'estat va començar un cicle de guerres índies que s'estengué fins a finals del [[sigle XIX]], desposseint als natius americans de les seues terres. La [[Compra de Louisiana]] francesa  pràcticament duplicà la grandària de la nació. La guerra de [[1812]], contra [[Gran Bretanya]] que es va acabar en un empat, va ajudar a l'enfortiment del nacionalisme nortamericà. El concepte de Destí Manifest es popularisà durant este temps. El [[Tractat d'Oregó]] [[1846]] en Gran Bretanya va portar als Estats Units a prendre el control de l'actual Amèrica del Noroest. L'[[intervenció nort-americana en Mèxic]] de 1848 tingué com a resultat la cessió de [[Califòrnia]] i gran part de l'actual Amèrica Suroest. La [[Febra de l'Or]] de Califòrnia de [[1848]]-[[1849]] impulsà encara més la migració occidental. Al mig sigle, fins a 40 millons de búfals, foren sacrificats per les pells i la carn i per a facilitar la propagació dels ferrocarrils. La pèrdua d'estos animals, un recurs econòmic fonamental per als indis de les planes, fon un colp existencial per a les cultures natives.

{{Leyenda|#FCE94F|Estats de l'Unió que permetien l'esclavitut}}

{{Leyenda|#FCE94F|Estats de l'Unió que permetien l'esclavitut}}

{{Leyenda|#A40000|Estats que cediren a la política esclavista abans del 15 d'abril de 1861.}}

{{Leyenda|#A40000|Estats que cediren a la política esclavista abans del 15 d'abril de 1861.}}

{{Leyenda|#EF2929|Estats que cediren a la política esclavista després del 15 d'abril de 1861.}}

{{Leyenda|#EF2929|Estats que cediren a la política esclavista despuix del 15 d'abril de 1861.}}

{{Leyenda|#204A87|Estats de l'Unió que castigaven l'esclavitut}}

{{Leyenda|#204A87|Estats de l'Unió que castigaven l'esclavitut}}

{{Leyenda|#D3D7CF|Territoris}}]]

{{Leyenda|#D3D7CF|Territoris}}]]

Les tensions entre estats proesclavistes i els abolicionistes, junt en l'aument dels desacorts en la relació entre el govern federal i els estatals provocaren conflictes violents en l'expansió de l'esclavitut en els nous estats. [[Abraham Lincoln]], candidat del Partit Republicà i un gran abolicioniste, fon triat [[president dels Estats Units|president]] en [[1860]]. Abans que prenguera possessió del seu càrrec, els set estats esclavistes declararen la seua secessió dels Estats Units, formant els [[Estats Confederats d'Amèrica]]. El govern federal argüí que la secessió era illegal, i pronte es va produir l'atac per part dels secessionistes a Fort Sumter, iniciant-se aixina la [[Guerra Civil Nortamericana]].

Les tensions entre estats proesclavistes i els abolicionistes, junt en l'aument dels desacorts en la relació entre el govern federal i els estatals provocaren conflictes violents en l'expansió de l'esclavitut en els nous estats. [[Abraham Lincoln]], candidat del Partit Republicà i un gran abolicioniste, fon triat [[president dels Estats Units|president]] en [[1860]]. Abans que prenguera possessió del seu càrrec, els set estats esclavistes declararen la seua secessió dels Estats Units, formant els [[Estats Confederats d'Amèrica]]. El govern federal argüí que la secessió era illegal, i pronte es va produir l'atac per part dels secessionistes a Fort Sumter, iniciant-se aixina la [[Guerra Civil Nortamericana]].

Després de la victòria de l'Unió en [[1865]], es van afegir tres esmenes a la [[Constitució dels Estats Units d'Amèrica|constitució]] per a garantisar la llibertat dels casi quatre millons d'afroamericans que havien sigut esclaus, convertint-los en ciutadans i [[Quinzena Esmena a la Constitució dels Estats Units|donant-los el dret de vot]]. La guerra i la seua resolució donaren lloc a un aument substancial de les competències del govern federal.  

Després de la victòria de l'Unió en [[1865]], es varen afegir tres esmenes a la [[Constitució dels Estats Units d'Amèrica|constitució]] per a garantisar la llibertat dels casi quatre millons d'afroamericans que havien segut esclaus, convertint-los en ciutadans i [[Quinzena Esmena a la Constitució dels Estats Units|donant-los el dret de vot]]. La guerra i la seua resolució donaren lloc a un aument substancial de les competències del govern federal.  

Després de la guerra va tindre lloc l'assessinat del president Lincoln, durant l'época coneguda com la [[Reconstrucció]] en la qual es desenrollaren polítiques encaminades a la reintegració i la reconstrucció dels estats meridionals garantisant al mateix temps els drets dels nous esclaus lliberats. Les controvertides eleccions presidencials de [[1876]] es resolgueren per mig del [[Compromís de 1877]], pel qual els demócrates meridionals van reconéixer com a president a [[Rutherford B. Hayes]] a canvi de que este retirara les tropes que encara permaneixien desplegades en [[Louisiana]], [[Carolina del Sur]] i [[Florida]].

Després de la guerra va tindre lloc l'assessinat del president Lincoln, durant l'época coneguda com la [[Reconstrucció]] en la qual es desenrollaren polítiques encaminades a la reintegració i la reconstrucció dels estats meridionals garantisant al mateix temps els drets dels nous esclaus lliberats. Les controvertides eleccions presidencials de [[1876]] es resolgueren per mig del [[Compromís de 1877]], pel qual els demócrates meridionals varen reconéixer com a president a [[Rutherford B. Hayes]] a canvi de que este retirara les tropes que encara permaneixien desplegades en [[Louisiana]], [[Carolina del Sur]] i [[Florida]].

A partir de [[1876]] comencen a aplicar-se les nomenades lleis de [[Jim Crow]], la filosofia de les quals perduraria fins a [[1965]] en alguns cassos i per mig de les quals s'aplicava la filosofia "iguals pero separats" a la convivència entre negres i blancs.  

A partir de [[1876]] comencen a aplicar-se les nomenades lleis de [[Jim Crow]], la filosofia de les quals perduraria fins a [[1965]] en alguns casos i per mig de les quals s'aplicava la filosofia "iguals pero separats" a la convivència entre negres i blancs.  

En el Nort, l'urbanisació sense precedents i una afluència d'immigrants va accelerar la industrialisació del país. L'onada de l'immigració, que durà fins a [[1929]], va proporcionar mà d'obra per als negocis dels Estats Units, transformat a la seua cultura. Alta protecció aranzelària, la creació d'infraestructures nacionals, i els nous reglaments bancaris encorajaren el creiximent industrial. En 1867 es produïx la compra d'[[Alaska]] a [[Rússia]], completant l'expansió continental del país. La [[Massacre de Wounded Knee]] en [[1890]] fon l'últim gran conflicte armat contra els natius indis americans. En [[1893]], la monarquia indígena en el Pacífic [[Regne d'Hawaii]] fon derrocat en un colp d'estat liderat pels residents d'Amèrica; L'archipèlec fon anexat als Estats Units en [[1898]]. La victòria en la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] eixe mateix any, demostrà que els Estats Units era una [[potència mundial]] i va donar lloc a l'anexió de [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]]. Filipines accedí a l'independència en [[1956]]; [[Puerto Rico]] continua sent un [[Estat lliure associat]] dels Estats Units.

En el Nort, l'urbanisació sense precedents i una afluència d'immigrants va accelerar la industrialisació del país. L'onada de l'immigració, que durà fins a [[1929]], va proporcionar mà d'obra per als negocis dels Estats Units, transformat a la seua cultura. Alta protecció aranzelària, la creació d'infraestructures nacionals, i els nous reglaments bancaris encorajaren el creiximent industrial. En 1867 es produïx la compra d'[[Alaska]] a [[Rússia]], completant l'expansió continental del país. La [[Massacre de Wounded Knee]] en [[1890]] fon l'últim gran conflicte armat contra els natius indis americans. En [[1893]], la monarquia indígena en el Pacífic [[Regne d'Hawaii]] fon derrocat en un colp d'estat liderat pels residents d'Amèrica; L'archipèlec fon anexat als Estats Units en [[1898]]. La victòria en la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] eixe mateix any, demostrà que els Estats Units era una [[potència mundial]] i va donar lloc a l'anexió de [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]]. Filipines accedí a l'independència en [[1956]]; [[Puerto Rico]] contínua sent un [[Estat lliure associat]] dels Estats Units.

Després de [[1898]], després de la Guerra Hispà-Nortamericana Estats Units anà adquirint gradualment una cada vegada major influència en el món.

Després de [[1898]], despuix de la Guerra Hispà-Nortamericana Estats Units anà adquirint gradualment una cada vegada major influència en el món.

=== Primera Guerra Mundial, Gran Depressió, i Segona Guerra Mundial ===

=== Primera Guerra Mundial, Gran Depressió, i Segona Guerra Mundial ===

[[Image:778px-WomanFactory1940s.jpg|thumb|250px|Durant la Segona Guerra Mundial el treball de les nortamericanes en les fàbriques va contribuir a tirar avant la producció de suministraments]]

[[Image:778px-WomanFactory1940s.jpg|thumb|250px|Durant la Segona Guerra Mundial el treball de les nortamericanes en les fàbriques va contribuir a tirar avant la producció de suministraments]]

A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es van solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'[[Irlanda]] i [[Alemanya]], s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]] ''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]].

A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es varen solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'[[Irlanda]] i [[Alemanya]], s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]] ''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]].

Durant la major part de la [[anys 1920|década de 1920]], els Estats Units fruïxen d'un periodo de prosperitat disminuint el desequilibri mentres creixien els guanys de les granges industrials. Un aument del deute i un mercat de valors unflat culminà en la [[Dijous Negro|caiguda de 1929]] que desencadenà la Gran Depressió. Després de la seua elecció com a president en [[1932]], [[Franklin D. Roosevelt]] va respondre en el [[New Doneal]], una série de polítiques d'aument de l'intervenció del govern en l'economia. La [[Dust Bowl]] de mijan dels [[anys 30|anys 1930]] deixà diverses comunitats d'agricultors empobrits i estimulant una nova onada de migració occidental. La nació es recupera de la depressió econòmica, fins a la movilisació industrial estimulada per la seua entrada en la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, oficialment neutral durant les primeres etapes de la guerra, inicià el suministrament de material als aliats en març de [[1941]] a través del [[Programa de Préstam i Arrendament]].

Durant la major part de la [[anys 1920|década de 1920]], els Estats Units fruïxen d'un periodo de prosperitat disminuint el desequilibri mentres creixien els guanys de les granges industrials. Un aument del deute i un mercat de valors unflat culminà en la [[Dijous Negro|caiguda de 1929]] que desencadenà la Gran Depressió. Després de la seua elecció com a president en [[1932]], [[Franklin D. Roosevelt]] va respondre en el [[New Doneal]], una série de polítiques d'aument de l'intervenció del govern en l'economia. La [[Dust Bowl]] de mijan dels [[anys 30|anys 1930]] deixà diverses comunitats d'agricultors empobrits i estimulant una nova onada de migració occidental. La nació es recupera de la depressió econòmica, fins a la movilisació industrial estimulada per la seua entrada en la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, oficialment neutral durant les primeres etapes de la guerra, inicià el suministrament de material als aliats en març de [[1941]] a través del [[Programa de Préstam i Arrendament]].

El [[7 de decembre]] de [[1941]], els Estats Units es van unir als Aliats contra les [[Potències de l'Eix]] després d'un [[Atac a Pearl Harbor|atac japonés a Pearl Harbor]]. La [[Segona Guerra Mundial]] impulsà l'economia per mig del suministrament de capital d'inversió i llocs de treball, mentres que moltes dònes entraren en el mercat laboral. Entre els principals combatents, els Estats Units és l'única nació que s'enriquí a causa de la guerra.<ref>Kennedy, Paul (1989). ''The Rise and Fall of the Great Powers''. New York: Vintage, p. 358. ISBN 0670728197.</ref> Les conferències en [[Acorts de Bretton Woods|Bretton Woods]] i [[Yalta]] van esbossar un nou sistema de les organisacions internacionals colocant als Estats Units i Unió Soviètica en el centre dels assunts mundials. Quan arriba la [[fi de la Segona Guerra Mundial en Europa]], una conferència internacional en [[1945]] celebrada en San Francisco produí la [[Carta de les nacions Unides]], que entrà en vigor després de la guerra.<ref>{{Cita web |url=http://www.state.gov/r/pa/ho/pubs/fs/55407.Htm |títul=The United States and the Founding of the United Nations, August 1941–October 1945|data=October 2005 |fechaacceso = 2007-06-11 |editorial=U.S. Dept. of State, Bureau of Public Affairs, Office of the Historian}}</ref> Els Estats Units, després d'haver desenrollat la [[Proyecte Manhattan|primera de les armes nuclears]], la utilisà en les ciutats japoneses de [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|Hiroshima i Nagasaki]] en [[agost]]. [[Japó]] es va rendir el [[2 de setembre]], posant fi a la guerra.<ref>Pacífic War Research Society (2006). ''Japan's Longest Day''. New York: Oxford University Pres. ISBN 4-7700-2887-3.</ref>

El [[7 de decembre]] de [[1941]], els Estats Units es varen unir als Aliats contra les [[Potències de l'Eix]] despuix d'un [[Atac a Pearl Harbor|atac japonés a Pearl Harbor]]. La [[Segona Guerra Mundial]] impulsà l'economia per mig del suministrament de capital d'inversió i llocs de treball, mentres que moltes dònes entraren en el mercat laboral. Entre els principals combatents, els Estats Units és l'única nació que s'enriquí a causa de la guerra.<ref>Kennedy, Paul (1989). ''The Rise and Fall of the Great Powers''. New York: Vintage, p. 358. ISBN 0670728197.</ref> Les conferències en [[Acorts de Bretton Woods|Bretton Woods]] i [[Yalta]] varen esbossar un nou sistema de les organisacions internacionals colocant als Estats Units i Unió Soviètica en el centre dels assunts mundials. Quan arriba la [[fi de la Segona Guerra Mundial en Europa]], una conferència internacional en [[1945]] celebrada en San Francisco produí la [[Carta de les nacions Unides]], que entrà en vigor despuix de la guerra.<ref>{{Cita web |url=http://www.state.gov/r/pa/ho/pubs/fs/55407.Htm |títul=The United States and the Founding of the United Nations, August 1941–October 1945|data=October 2005 |fechaacceso = 2007-06-11 |editorial=U.S. Dept. of State, Bureau of Public Affairs, Office of the Historian}}</ref> Els Estats Units, despuix d'haver desenrollat la [[Proyecte Manhattan|primera de les armes nuclears]], la utilisà en les ciutats japoneses de [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|Hiroshima i Nagasaki]] en [[agost]]. [[Japó]] es va rendir el [[2 de setembre]], posant fi a la guerra.<ref>Pacífic War Research Society (2006). ''Japan's Longest Day''. New York: Oxford University Pres. ISBN 4-7700-2887-3.</ref>

=== Superpotència ===

=== Superpotència ===

[[Image:Coche de Kennedy.jpg|250px|thumb|Instants previs a l'[[assessinat de John F. Kennedy]] en [[1963]]. La mort d'este president commocionà al país.]]

[[Image:Coche de Kennedy.jpg|250px|thumb|Instants previs a l'[[assessinat de John F. Kennedy]] en [[1963]]. La mort d'este president commocionà al país.]]

Estats Units participà en la [[guerra del Vietnam]], on finalment després d'una sagnant lluita, que va causar gran número de baixes en els dos bandos, Estats Units fon derrotat. Esta guerra és considerada com el fet més trist de l'història del país.

Estats Units participà en la [[guerra del Vietnam]], on finalment despuix d'una sagnant lluita, que va causar gran número de baixes en els dos bandos, Estats Units fon derrotat. Esta guerra és considerada com el fet més trist de l'història del país.

L'influència nortamericana en aspectes com ara l'economia, la ciència, tecnologia, i la cultura va créixer a nous nivells. A causa de la guerra freda i l'enfrontament polític, ideològic i social que  produí en els països socialistes, particularment l'[[Unió Soviètica]], el paper dels assunts militars i internacionals va créixer en la política d'eixa época.  

L'influència nortamericana en aspectes com ara l'economia, la ciència, tecnologia, i la cultura va créixer a nous nivells. A causa de la guerra freda i l'enfrontament polític, ideològic i social que  produí en els països socialistes, particularment l'[[Unió Soviètica]], el paper dels assunts militars i internacionals va créixer en la política d'eixa época.  

També en eixa época tingueren lloc acontenyiments importants, com el Moviment per Drets Civils en els anys [[anys 50|1950]] i [[anys 1960|60]], i el [[Allunisage (Lluna)|allunisage]] de l' [[Apollo XI]] en [[1969]].

També en eixa época tingueren lloc acontenyiments importants, com el Moviment per Drets Civils en els anys [[anys 50|1950]] i [[anys 1960|60]], i el [[Allunisage (Lluna)|allunisage]] de l' [[Apollo XI]] en [[1969]].

En l'afonament de l'[[Unió Soviètica]] en [[1991]], els Estats Units passaren a ser l'única [[superpotència]] del món. Els [[atentats del 11 de setembre del 2001]] trencaren totes les esperances per un nou milenari plàcit, i van ser la justificació per l'[[Guerra en Afganistan de 2001|invasió d'Afganistan de 2001]] i la ''Guerra contra el terrorisme''. L'amenaça del terrorisme ha arribat a ser una gran força en la política del país, i en [[2003]], va formar en gran part la justificació, junt en la després no confirmada possessió d'armes nuclears per a l'[[Invasió d'Iraq de 2003|Invasió d'Iraq]]. L'assunt dominant de la política actual continua sent la lluita entre les necessitats per la seguritat nacional i el manteniment de l'espionage intern en la població a través de la controvertida llei "Patriot Act".

En l'afonament de l'[[Unió Soviètica]] en [[1991]], els Estats Units passaren a ser l'única [[superpotència]] del món. Els [[atentats del 11 de setembre del 2001]] trencaren totes les esperances per un nou milenari plàcit, i varen ser la justificació per l'[[Guerra en Afganistan de 2001|invasió d'Afganistan de 2001]] i la ''Guerra contra el terrorisme''. L'amenaça del terrorisme ha arribat a ser una gran força en la política del país, i en [[2003]], va formar en gran part la justificació, junt en la despuix no confirmada possessió d'armes nuclears per a l'[[Invasió d'Iraq de 2003|Invasió d'Iraq]]. L'assunt dominant de la política actual contínua sent la lluita entre les necessitats per la seguritat nacional i el manteniment de l'espionage intern en la població a través de la controvertida llei "Patriot Act".

El govern nortamericà a pesar de tindre una potent economia mundial és criticat per la guerra d' [[Iraq]], causant de numeroses pèrdues.

El govern nortamericà a pesar de tindre una potent economia mundial és criticat per la guerra d' [[Iraq]], causant de numeroses pèrdues.

Estats Units és una república constitucional, presidencial i [[Federalisme|federal]]. El seu govern té uns poders llimitats enumerats en la [[Constitució dels Estats Units]]. La seua forma de govern és coneguda com [[democràcia presidencialista]] perque hi ha un [[president]]. L'elecció del president és indirecta a través de compromissaris o ''grans electors''.

Estats Units és una república constitucional, presidencial i [[Federalisme|federal]]. El seu govern té uns poders llimitats enumerats en la [[Constitució dels Estats Units]]. La seua forma de govern és coneguda com [[democràcia presidencialista]] perque hi ha un [[president]]. L'elecció del president és indirecta a través de compromissaris o ''grans electors''.

Els poders del president conseguixen no sols la [[Cap d'Estat|comandància de l'Estat]], sino també el [[poder eixecutiu]] i la capacitat de vet d'algunes decisions del [[poder llegislatiu]]. Hi ha tres nivells del govern: el nivell federal, el nivell estatal, i el nivell local. Els líders d'estes administracions territorials són triats per votants per [[sufragi universal]] o designats per atres oficials triats. Casi tots els oficis es decidixen per una pluralitat de vots per a un candidat. Els candidats guanyen les eleccions, no els [[partits polítics]], l'influència i organisació dels quals és menor que en atres sistemes democràtics com els d'[[Europa]]. Tots els nortamericans tenen [[Sufragi actiu|dret al vot]] a partir dels 18 anys. Hi ha llímits en el dret de vot per als que estan en la presó per cometre crims que comporten com a pena accessòria la restricció del vot; en alguns estats la llegislació penal i penitenciària restringix el dret de vot encara a pesar d'haver complit la condena i els residents de les dependències i del districte federal estan representats només en un delegat al Congrés que no vota. Per a eixercir el dret de vot hi ha que inscriure's en un registre de votants.

Els poders del president conseguixen no sols la [[Cap d'Estat|comandància de l'Estat]], sino també el [[poder eixecutiu]] i la capacitat de vet d'algunes decisions del [[poder llegislatiu]]. Hi ha tres nivells del govern: el nivell federal, el nivell estatal, i el nivell local. Els líders d'estes administracions territorials són triats per votants per [[sufragi universal]] o designats per atres oficials triats. Casi tots els oficis es decidixen per una pluralitat de vots per a un candidat. Els candidats guanyen les eleccions, no els [[partits polítics]], l'influència i organisació dels quals és menor que en atres sistemes democràtics com els d'[[Europa]]. Tots els nortamericans tenen [[Sufragi actiu|dret al vot]] a partir dels 18 anys. Hi ha llímits en el dret de vot per als que estan en la presó per cometre crims que comporten com a pena accessòria la restricció del vot; en alguns estats la llegislació penal i penitenciària restringix el dret de vot encara a pesar d'haver complit la condena i els residents de les dependències i del districte federal estan representats a soles en un delegat al Congrés que no vota. Per a eixercir el dret de vot hi ha que inscriure's en un registre de votants.

El país està integrat per 50 estats autònoms en el seu règim intern. Els principals [[partits polítics]] són el [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]] i el [[Partit Demócrata dels Estats Units|Partit Demócrata]], que dominen l'escena política per lo que alguns consideren el sistema d'este país com una [[Bipartidisme|democràcia bipartidista]]. Atres partits de menor importància són el [[Partit Vert (Estats Units)|Partit Vert]], el [[Partit de la Constitució]] i el [[Partit Llibertari]]. No obstant pràcticament no tenen representativitat en virtut que el partit Demócrata i el Republicà tenen més del 95% de la representació territorial.

El país està integrat per 50 estats autònoms en el seu règim intern. Els principals [[partits polítics]] són el [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]] i el [[Partit Demócrata dels Estats Units|Partit Demócrata]], que dominen l'escena política per lo que alguns consideren el sistema d'este país com una [[Bipartidisme|democràcia bipartidista]]. Atres partits de menor importància són el [[Partit Vert (Estats Units)|Partit Vert]], el [[Partit de la Constitució]] i el [[Partit Llibertari]]. No obstant pràcticament no tenen representativitat en virtut que el partit Demócrata i el Republicà tenen més del 95% de la representació territorial.

D'acort en la Constitució, el govern federal està dividit en tres poders, cada un triat de manera distinta, cada un capaç de supervisar i regular als atres

D'acort en la Constitució, el govern federal està dividit en tres poders, cada un triat de manera distinta, cada un capaç de supervisar i regular als atres

El [[poder eixecutiu]] està encapçalat pel president qui, junt en el [[vicepresident dels Estats Units|Vicepresident]], és triat en eleccions nacionals cada quatre anys (en anys divisibles per quatre). El procés d'elecció d'un president dels Estats Units és únic. Els nortamericans voten per fulls d'anotacions d'electors presidencials que igualen en número als [[senador]]s i representants que els Estats tenen en el [[Congrés dels Estats Units|Congrés]] (un total de 535 persones). En cada estat, el [[candidat]] en número més gran de vots guanya tots els vots electorals d'eixe estat, en l'excepció de [[Nebraska]] i [[Maine]], on es repartixen de manera proporcional al número de vots rebuts. El candidat presidencial necessita 270 vots electorals per a ser triat: si cap candidat obté majoria, la Cambra de Representants pren la decisió. (En totes les atres eleccions locals i estatals, els electors voten directament pel candidat o el referèndum presentat en el billet electoral de que es tracte). Qualsevol ciutadà per naiximent, de 35 anys o més, pot ser triat per ad este càrrec. El president propon proyectes de llei al Congrés, fa complir les lleis federals, és comandant en cap de les forces armades, i en l'aprovació del Senat, formula tractats i designa els juges federals, els embaixadors i atres membres de les secretaries de l'eixecutiu (els ministeris d'Estat, Defensa, Comerç, Justícia, etc.). Cada titular d'una secretaria rep el nom de secretari i tots ells formen un consell cridat gabinet.

El [[poder eixecutiu]] està encapçalat pel president qui, junt en el [[vicepresident dels Estats Units|Vicepresident]], és triat en eleccions nacionals cada quatre anys (en anys divisibles per quatre). El procés d'elecció d'un president dels Estats Units és únic. Els nortamericans voten per fulls d'anotacions d'electors presidencials que igualen en número als [[senador]]s i representants que els Estats tenen en el [[Congrés dels Estats Units|Congrés]] (un total de 535 persones). En cada estat, el [[candidat]] en número més gran de vots guanya tots els vots electorals d'eixe estat, en l'excepció de [[Nebraska]] i [[Maine]], on es repartixen de manera proporcional al número de vots rebuts. El candidat presidencial necessita 270 vots electorals per a ser triat: si cap candidat obté majoria, la Cambra de Representants pren la decisió. (En totes les atres eleccions locals i estatals, els electors voten directament pel candidat o el referèndum presentat en el billet electoral de que es tracte). Qualsevol ciutadà per naiximent, de 35 anys o més, pot ser triat per ad este càrrec. El president propon proyectes de llei al Congrés, fa complir les lleis federals, és comandant en cap de les forces armades, i en l'aprovació del Senat, fòrmula tractats i designa els juges federals, els embaixadors i atres membres de les secretaries de l'eixecutiu (els ministeris d'Estat, Defensa, Comerç, Justícia, etc.). Cada titular d'una secretaria rep el nom de secretari i tots ells formen un consell cridat gabinet.

El vicepresident, triat del mateix partit polític del president, actua com a president del Senat i en el cas de mort o d'incapacitat del president assumix la presidència fins a acabar el periodo.

El vicepresident, triat del mateix partit polític del president, actua com a president del Senat i en el cas de mort o d'incapacitat del president assumix la presidència fins a acabar el periodo.

Abdós cambres han d'aprovar un proyecte de llei per a que este es convertixca en llei, pero el president pot vetar-lo o negar-se a firmar-lo. En eixe cas, el Congrés reconsidera el proyecte de llei. Si dos terceres parts dels membres d'abdós cambres l'aproven, el proyecte de llei es convertix en llei, inclús sense la firma del president

Abdós cambres han d'aprovar un proyecte de llei per a que este es convertixca en llei, pero el president pot vetar-lo o negar-se a firmar-lo. En eixe cas, el Congrés reconsidera el proyecte de llei. Si dos terceres parts dels membres d'abdós cambres l'aproven, el proyecte de llei es convertix en llei, inclús sense la firma del president

El [[poder judicial]] està compost pels tribunals federals de districte (almenys un en cada estat), 11 tribunals federals d'apelació, i la [[Cort Suprema dels Estats Units|Cort Suprema]]. Els juges federals són nomenats pel president en l'aprovació del Senat; per a minimisar les influències polítiques, els nomenaments són per a tota la vida. Els tribunals federals decidixen cassos relacionats en la llei federal, conflictes entre estats o entre ciutadans de distints estats. Un nortamericà que senta que ha sigut sentenciat baix una llei injusta, pot apelar i portar el seu cas fins a La Cort Suprema, la qual pot decidir que la llei és inconstitucional. En eixe cas la llei queda anulada.

El [[poder judicial]] està compost pels tribunals federals de districte (almenys un en cada estat), 11 tribunals federals d'apelació, i la [[Cort Suprema dels Estats Units|Cort Suprema]]. Els juges federals són nomenats pel president en l'aprovació del Senat; per a minimisar les influències polítiques, els nomenaments són per a tota la vida. Els tribunals federals decidixen casos relacionats en la llei federal, conflictes entre estats o entre ciutadans de distints estats. Un nortamericà que senta que ha segut sentenciat baix una llei injusta, pot apelar i portar el seu cas fins a La Cort Suprema, la qual pot decidir que la llei és inconstitucional. En eixe cas la llei queda anulada.

Per a esmenar la Constitució, l'esmena proposta ha de ser aprovada en el Congrés per una majoria de dos terceres parts de cada cambra, i a la votació han d'assistir al manco tres quartes parts dels estats. En més de 195 anys, la Constitució ha sigut esmenada en 27 ocasions. Les primeres 10 esmenes (la Declaració de Drets) garantisen les llibertats individuals: de religió, de reunió, d'expressió, el dret a un juí just, el respecte a la vivenda de cada u. Les esmenes posteriors narren la lluita dels Estats Units per l'igualtat, la justícia per a tot el seu poble. Estes esmenes han abolit l'esclavitut, prohibixen qualsevol negació de drets a causa de la raça, otorguen el vot a la dòna i els ciutadans del Districte de Columbia, i permeten als ciutadans votar als 18 anys.

Per a esmenar la Constitució, l'esmena proposta ha de ser aprovada en el Congrés per una majoria de dos terceres parts de cada cambra, i a la votació han d'assistir al manco tres quartes parts dels estats. En més de 195 anys, la Constitució ha segut esmenada en 27 ocasions. Les primeres 10 esmenes (la Declaració de Drets) garantisen les llibertats individuals: de religió, de reunió, d'expressió, el dret a un juí just, el respecte a la vivenda de cada u. Les esmenes posteriors narren la lluita dels Estats Units per l'igualtat, la justícia per a tot el seu poble. Estes esmenes han abolit l'esclavitut, prohibixen qualsevol negació de drets a causa de la raça, otorguen el vot a la dòna i els ciutadans del Districte de Columbia, i permeten als ciutadans votar als 18 anys.

=== Política exterior ===

=== Política exterior ===

Com a membre de l'ONU, els Estats Units contribuïxen al seu finançament en el 22,5% dels presuposts anuals ([[2006]]).<ref>Pàgina oficial de les nacions Unides: [http://www.un.org/News/ossg/honroll.html]</ref>

Com a membre de la ONU, els Estats Units contribuïxen al seu finançament en el 22,5% dels presuposts anuals ([[2006]]).<ref>Pàgina oficial de les nacions Unides: [http://www.un.org/News/ossg/honroll.html]</ref>

=== Drets humans ===

=== Drets humans ===

|}

|}

Estats Units és una federació de 50 estats, més algunes atres entitats dependents, en una extensió total pròxima als deu millons de [[Quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]]. Els estats es distribuïxen casi totalment en el continent d'Amèrica del Nort, excepte [[Hawaii]], que geogràficament parlant es troba en Oceania. La ciutat de [[Washington DC|Washington]], en el [[Districte de Columbia]] és la seu del govern federal.

Estats Units és una federació de 50 estats, més algunes atres entitats dependents, en una extensió total pròxima als deu millons de [[Quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]]. Els estats es distribuïxen casi totalment en el continent d'Amèrica del Nort, excepte [[Hawaii]], que geogràficament parlant es troba en Oceania. La ciutat de [[Washington D. C.|Washington]], en el [[Districte de Columbia]] és la seu del govern federal.

Adicionalment els Estats Units disponen de dependències que inclouen a estats lliures associats als Estats Units o atres territoris no incorporats. No es consideren part del país, pero al no tindre representació diplomàtica, moneda, ni defensa pròpies, no es tracta tampoc d'estats independents. Els portoriquenys són llegalment ciutadans nortamericans, pero no poden, per eixemple, triar el president de la república mentres residixquen en l'illa. Estats Units no els considera [[colònia (administrativa)|colónies]], encara que aixina figuren en la Carta de Descolonisació de l'ONU.

Adicionalment els Estats Units disponen de dependències que inclouen a estats lliures associats als Estats Units o atres territoris no incorporats. No es consideren part del país, pero al no tindre representació diplomàtica, moneda, ni defensa pròpies, no es tracta tampoc d'estats independents. Els portoriquenys són llegalment ciutadans nortamericans, pero no poden, per eixemple, triar el president de la república mentres residixquen en l'illa. Estats Units no els considera [[colònia (administrativa)|colónies]], encara que aixina figuren en la Carta de Descolonisació de la ONU.

== Geografia ==

== Geografia ==

Uns quants països han enllaçat la seua moneda en el dólar nortamericà (com la [[República Popular China]]), i uns atres l'han adoptat com la seua pròpia moneda, com [[Panamà]], [[Equador]] i [[El Salvador]], per eixemple, lo qual ha enfortit a una economia que actualment és cada vegada més vulnerable.

Uns quants països han enllaçat la seua moneda en el dólar nortamericà (com la [[República Popular China]]), i uns atres l'han adoptat com la seua pròpia moneda, com [[Panamà]], [[Equador]] i [[El Salvador]], per eixemple, lo qual ha enfortit a una economia que actualment és cada vegada més vulnerable.

En [[2003]], els Estats Units van figurar com el tercer dels destins turístics més visitats; els seus 40,4 millons de visitants són manco que els 75 millons de [[França]] i els 52,5 millons de [[Espanya]].

En [[2003]], els Estats Units varen figurar com el tercer dels destins turístics més visitats; els seus 40,4 millons de visitants són manco que els 75 millons de [[França]] i els 52,5 millons de [[Espanya]].

Han aparegut nous senyals de que la recessió que escomençà en decembre del [[2007]] ha deixat de profundir-se. Entre les sifres recents es conten les vendes detallistes que van caure apenes 0,1% després d'un bot de 1,8% en giner. La construcció de cases s'incrementà el 22% en febrer a una taxa anual estacionalisada de 583.000 enfront del mes anterior. Les vendes de cases noves van pujar un 4,7% en febrer, va dir el govern esta semana.

Han aparegut nous senyals de que la recessió que escomençà en decembre del [[2007]] ha deixat de profundir-se. Entre les sifres recents es conten les vendes detallistes que varen caure apenes 0,1% despuix d'un bot de 1,8% en giner. La construcció de cases s'incrementà el 22% en febrer a una taxa anual estacionalisada de 583.000 enfront del mes anterior. Les vendes de cases noves varen pujar un 4,7% en febrer, va dir el govern esta semana.

Una part del PIB puja fortament. El gasto federal s'incrementà el 7,0% en el Quart trimestre, un bot major al 6,7% esperat. Els gastos del tercer trimestre van pujar 13,8%. El govern nortamericà ha estat gastant diners per a allaugerar el colp de la recessió i rescatar Wall Street. No obstant, els gastos dels governs locals i estatals van caure 2,0%.<ref>http://online.wsj.com/public/article/SB123807471133447863.html#mod=2_1362_leftbox</ref>

Una part del PIB puja fortament. El gasto federal s'incrementà el 7,0% en el Quart trimestre, un bot major al 6,7% esperat. Els gastos del tercer trimestre varen pujar 13,8%. El govern nortamericà ha estat gastant diners per a allaugerar el colp de la recessió i rescatar Wall Street. No obstant, els gastos dels governs locals i estatals varen caure 2,0%.<ref>http://online.wsj.com/public/article/SB123807471133447863.html#mod=2_1362_leftbox</ref>

== Demografia ==

== Demografia ==

La població nortamericana s'ha quadruplicat en un sigle. Dels 76 millons d'habitants que vivien en [[1900]] s'ha passat a la sifra de 300 millons d'habitants l'any [[2006]], segons l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]] el país té un creiximent anual de la població del 0,92%.

La població nortamericana s'ha quadruplicat en un sigle. Dels 76 millons d'habitants que vivien en [[1900]] s'ha passat a la sifra de 300 millons d'habitants l'any [[2006]], segons l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]] el país té un creiximent anual de la població del 0,92%.

Durant el [[sigle XX]] l'immigració fon de més de 40 millons de persones. En el [[2004]] la taxa d'immigració neta estimada era de 4,4 emigrants per cada 1.000 persones. En el mateix periodo, van nàixer 330 millons de chiquets. En 2002 la [[taxa de fertilitat]] fon de 64,8 naiximents per 1.000 dònes d'entre 15 i 44 anys. Aixina mateix, el 34% de total de naiximents procedien de mares fadrines.  

Durant el [[sigle XX]] l'immigració fon de més de 40 millons de persones. En el [[2004]] la taxa d'immigració neta estimada era de 4,4 emigrants per cada 1.000 persones. En el mateix periodo, varen nàixer 330 millons de chiquets. En 2002 la [[taxa de fertilitat]] fon de 64,8 naiximents per 1.000 dònes d'entre 15 i 44 anys. Aixina mateix, el 34% de total de naiximents procedien de mares fadrines.  

Al voltant de 165 millons de persones moriren en el [[sigle XX]]. En [[2002]] es registraren 2.443.387 defuncions que van representar una [[taxa de mortalitat]] de 8,5 difunts per cada 1.000 habitants. Les dos principals causes de mort foren les malalties del cor (28,5%) i el càncer (22,8%) les quals representaren el 51,3% del total de morts en eixe any.

Al voltant de 165 millons de persones moriren en el [[sigle XX]]. En [[2002]] es registraren 2.443.387 defuncions que varen representar una [[taxa de mortalitat]] de 8,5 difunts per cada 1.000 habitants. Les dos principals causes de mort foren les malalties del cor (28,5%) i el càncer (22,8%) les quals representaren el 51,3% del total de morts en eixe any.

A principis del [[sigle XX]], la població nortamericana estava en una mija d'edat de 23 anys, lo qual fea que es considerara com un país jove. En l'actualitat, la mija se situa en els 35,3 anys, la més alta de tots els temps. La [[piràmide d'edat]] de la població nortamericana ha pres una forma més rectangular, és dir, més estable, en 2000 que en 1900 quan esta era en la seua totalitat progressiva. Les proporcions no escomencen a decaure en cada grup d'edat fins després de les edats de 35-39 anys (que correspon essencialment a la gent que va nàixer entre [[1960]] i [[1964]]). Algunes variacions en la piràmide ocorren en el ranc d'edats de 20 a 29 anys, on s'observa un entrada en esta. Açò és conseqüència dels pocs naiximents que es donaren lloc en els setanta degut, segurament, a l'aparició de la píndola anticonceptiva.

A principis del [[sigle XX]], la població nortamericana estava en una mija d'edat de 23 anys, lo qual fea que es considerara com un país jove. En l'actualitat, la mija se situa en els 35,3 anys, la més alta de tots els temps. La [[piràmide d'edat]] de la població nortamericana ha pres una forma més rectangular, és dir, més estable, en 2000 que en 1900 quan esta era en la seua totalitat progressiva. Les proporcions no escomencen a decaure en cada grup d'edat fins despuix de les edats de 35-39 anys (que correspon essencialment a la gent que va nàixer entre [[1960]] i [[1964]]). Algunes variacions en la piràmide ocorren en el ranc d'edats de 20 a 29 anys, on s'observa un entrada en esta. Açò és conseqüència dels pocs naiximents que es donaren lloc en els setanta degut, segurament, a l'aparició de la píndola anticonceptiva.

Durant este sigle, la població de més de 65 anys s'ha multiplicat per deu. En [[1900]] eren 3,1 millons i en [[2000]] foren 35,0 millons de persones. En l'actualitat són 37 millons. Així mateix, es produirà un ràpit creiximent de la població major de 64 anys en [[2011]], quan la primera generació del ''[[baby-boom]] '' aplegue a l'edat de 65 anys. Segons les proyeccions de l'Oficina del Cens arribarien a la sifra de 40.244.000 de persones en [[2010]].

Durant este sigle, la població de més de 65 anys s'ha multiplicat per deu. En [[1900]] eren 3,1 millons i en [[2000]] foren 35,0 millons de persones. En l'actualitat són 37 millons. Aixina mateix, es produirà un ràpit creiximent de la població major de 64 anys en [[2011]], quan la primera generació del ''[[baby-boom]] '' aplegue a l'edat de 65 anys. Segons les proyeccions de l'Oficina del Cens arribarien a la sifra de 40.244.000 de persones en [[2010]].

== Cultura ==

== Cultura ==

| ''Christmas''

| ''Christmas''

|}

|}

En el [[sigle XX]] i lo que portem del [[sigle XXI|XXI]], els Estats Units han sigut una gran potència cultural mundial, pero, a pesar de grans lluminàries com ara [[William Faulkner]], [[Frank Lloyd Wright]] o [[Jackson Pollock]], les seues grans aportacions al patrimoni global (i les que més ha exportat) no han de buscar-se en les arts tradicionals, sino en la ciència, la tecnologia, i en tres de les cridades ''arts populars'', considerades genuïnament nortamericans: el cine, l'historieta i la música popular ([[folk]]).

En el [[sigle XX]] i lo que portem del [[sigle XXI|XXI]], els Estats Units han segut una gran potència cultural mundial, pero, a pesar de grans lluminàries com ara [[William Faulkner]], [[Frank Lloyd Wright]] o [[Jackson Pollock]], les seues grans aportacions al patrimoni global (i les que més ha exportat) no han de buscar-se en les arts tradicionals, sino en la ciència, la tecnologia, i en tres de les cridades ''arts populars'', considerades genuïnament nortamericans: el cine, l'historieta i la música popular ([[folk]]).

=== Idiomes ===

=== Idiomes ===

Estats Units no posseïx un [[idioma oficial]] a nivell federal. No obstant, l'idioma predominant, en el qual està escrita la Constitució i les lleis, i en el que es realisen els quefers del govern, és l'[[Idioma anglés|anglés]]. Es parlen, no obstant, centenars d'atres idiomes i dialectes, sent l'[[Idioma espanyol|espanyol]] el més comú entre ells, idioma que ademés posseïx reconeiximent oficial en algunes jurisdiccions del suroest, tenint en elles els mateixos privilegis que l'anglés.

Estats Units no posseïx un [[idioma oficial]] a nivell federal. No obstant, l'idioma predominant, en el qual està escrita la Constitució i les lleis, i en el que es realisen els quefers del govern, és l'[[Idioma anglés|anglés]]. Es parlen, no obstant, centenars d'atres idiomes i dialectes, sent l'[[Idioma espanyol|espanyol]] el més comú entre ells, idioma que ademés posseïx reconeiximent oficial en algunes jurisdiccions del suroest, tenint en elles els mateixos privilegis que l'anglés.

Tradicionalment en les ciutats grans han existit barris en que la primera generació d'immigrants d'un país determinat s'agrupen i després successives generacions van deixant el lloc. Una notable excepció són els [[Barri chinenc|barris chinencs]], ''Chinatowns'', sent el més important el que es troba en la ciutat de [[San Francisco, Califòrnia]].

Tradicionalment en les ciutats grans han existit barris en que la primera generació d'immigrants d'un país determinat s'agrupen i despuix successives generacions varen deixant el lloc. Una notable excepció són els [[Barri chinenc|barris chinencs]], ''Chinatowns'', sent el més important el que es troba en la ciutat de [[San Francisco, Califòrnia]].

Després de décades de repressió, les llengües dels [[Amerindis|americans natius]], o [[llengües ameríndies]], estan sent conservades i ensenyades dins de les reserves.

Després de décades de repressió, les llengües dels [[Amerindis|americans natius]], o [[llengües ameríndies]], estan sent conservades i ensenyades dins de les reserves.

Un cas singular dins dels Estats Units és l'estat lliure associat de [[Puerto Rico]], que tingué com a únic idioma oficial l'[[Idioma espanyol|espanyol]], i després va incorporar l'idioma anglés.

Un cas singular dins dels Estats Units és l'estat lliure associat de [[Puerto Rico]], que tingué com a únic idioma oficial l'[[Idioma espanyol|espanyol]], i despuix va incorporar l'idioma anglés.

L'[[idioma espanyol en els Estats Units]] és empleat per més de 28 millons de persones com a llengua comuna en el treball i en la llar segons el cens de [[2000]]. Actualment, el 17,5% de la població nortamericana és d'orige [[hispà]], i prop del 82% dels hispans conserva la llengua espanyola. La majoria dels estats del [[regió Sur (Estats Units)|sur]], noroest i nordest dels Estats Units, té l'espanyol com a segona llengua d'us comú, encara sense ser reconeguda com a oficial.

L'[[idioma espanyol en els Estats Units]] és empleat per més de 28 millons de persones com a llengua comuna en el treball i en la llar segons el cens de [[2000]]. Actualment, el 17,5% de la població nortamericana és d'orige [[hispà]], i prop del 82% dels hispans conserva la llengua espanyola. La majoria dels estats del [[regió Sur (Estats Units)|sur]], noroest i nordest dels Estats Units, té l'espanyol com a segona llengua d'us comú, encara sense ser reconeguda com a oficial.

El govern dels Estats Units no guarda un registre oficial de les religions en el país.  

El govern dels Estats Units no guarda un registre oficial de les religions en el país.  

No obstant, en una enquesta privada duta a terme en [[2001]], el 76,7% dels nortamericans adults es van identificar a si mateixos com [[cristians]]; prop del 52% dels adults es reconegueren com a membres de diferents esglésies [[Protestants]]; els [[Església Catòlica|Catòlics Romans]], en 24,5%, van ser les denominacions més numeroses; el [[Judaisme]] (1,4%), l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]] (1,3%), i atres religions tenen també posicions fermes en la cultura nortamericana; prop del 14,2% dels enquestats es van descriure com sense religió; la distribució religiosa del 5,4% d'enquestats que decidiren no respondre a l'enquesta és desconeguda.

No obstant, en una enquesta privada duta a terme en [[2001]], el 76,7% dels nortamericans adults es varen identificar a si mateixos com [[cristians]]; prop del 52% dels adults es reconegueren com a membres de diferents iglésies [[Protestants]]; els [[Iglésia Catòlica|Catòlics Romans]], en 24,5%, varen ser les denominacions més numeroses; el [[Judaisme]] (1,4%), l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]] (1,3%), i atres religions tenen també posicions fermes en la cultura nortamericana; prop del 14,2% dels enquestats es varen descriure com sense religió; la distribució religiosa del 5,4% d'enquestats que decidiren no respondre a l'enquesta és desconeguda.

El país té una taxa de religiositat relativament alta entre les nacions desenrollades. Prop del 46% dels nortamericans adults diu assistir als servicis religiosos almenys una vegada per semana, comparat en el 14% d'adults en [[Gran Bretanya]], el 8% en [[França]] i el 7% en [[Suècia]].

El país té una taxa de religiositat relativament alta entre les nacions desenrollades. Prop del 46% dels nortamericans adults diu assistir als servicis religiosos almenys una vegada per semana, comparat en el 14% d'adults en [[Gran Bretanya]], el 8% en [[França]] i el 7% en [[Suècia]].

[[Image:681px-2006 Pro Bowl tackle.jpg|thumb|El [[fútbol americà]] és el deport en número més gran d'espectadors en els EUA.]]

[[Image:681px-2006 Pro Bowl tackle.jpg|thumb|El [[fútbol americà]] és el deport en número més gran d'espectadors en els EUA.]]

Des de fins del [[Sigle XIX]], el [[béisbol]] ha sigut considerat com el [[deport nacional]], el [[fútbol americà]], el [[basquet]] i el [[hockey sobre gel]] són els tres atres grans deports d'equip professionals. L'[[Fútbol americà universitat|Escola de fútbol]] i la de basquet també atrauen a grans audiències. El [[Fútbol americà]] és el deport més popular als Estats Units.<ref>{{Cita web |autor=Krane, David K. |título=Professional Football Widens Its Lead Over Beisbol as Nation's Favorite Sport |url=http://www.harrisinteractive.com/harris_poll/index.asp?PID=337 |editorial=Harris Interactive |fecha=2002-10-30 |fechaacceso=2007-09-14}} Maccambridge, Michael (2004). ''America's Game: The Epic Story of How Pro Football Captured a Nation''. New York: Random House. ISBN 0-375-50454-0.</ref> El [[boxeig]] i les [[carreres de cavalls]] foren una vegada els programes més vists com a  deports individuals, pero han sigut eclipsats pel [[golf]] i el [[automovilisme]], particularment la [[NASCAR]]. El [[fútbol]] encara que no és un dels principals deports a nivell professional en el país, es juga molt en la joventut i els nivells d'aficionats; i la seua selecció destacada, a diferència d'atres països del món, és la femenina. Pistes de tenis i molts deports a l'aire lliure són molt populars.

Des de fins del [[Sigle XIX]], el [[béisbol]] ha segut considerat com el [[deport nacional]], el [[fútbol americà]], el [[basquet]] i el [[hockey sobre gel]] són els tres atres grans deports d'equip professionals. L'[[Fútbol americà universitat|Escola de fútbol]] i la de basquet també atrauen a grans audiències. El [[Fútbol americà]] és el deport més popular als Estats Units.<ref>{{Cita web |autor=Krane, David K. |título=Professional Football Widens Its Lead Over Beisbol as Nation's Favorite Sport |url=http://www.harrisinteractive.com/harris_poll/index.asp?PID=337 |editorial=Harris Interactive |fecha=2002-10-30 |fechaacceso=2007-09-14}} Maccambridge, Michael (2004). ''America's Game: The Epic Story of How Pro Football Captured a Nation''. New York: Random House. ISBN 0-375-50454-0.</ref> El [[boxeig]] i les [[carreres de cavalls]] foren una vegada els programes més vists com a  deports individuals, pero han segut eclipsats pel [[golf]] i el [[automovilisme]], particularment la [[NASCAR]]. El [[fútbol]] encara que no és un dels principals deports a nivell professional en el país, es juga molt en la joventut i els nivells d'aficionats; i la seua selecció destacada, a diferència d'atres països del món, és la femenina. Pistes de tenis i molts deports a l'aire lliure són molt populars.

Si be la majoria dels deports importants dels Estats Units han evolucionat de pràctiques europees, [[basquetbol]], [[tenis]], [[voleibol]] i el [[snowboarding]] són invencions de locals. [[Lacrosse]] i el [[surf]] sorgiren dels natius americans i els natius d'Hawaii. El Comité Olímpic dels Estats Units (COEEUU) va organisar els Jocs Olímpics de [[Jocs Olímpics de Saint Louis 1904|Saint Louis en 1904]], els jocs en [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1932|Los Ángeles en 1932]], novament els jocs olímpics en [[Jocs Olímpics de Los Angeles 1984|Los Ángeles en 1984]] i, en [[1996]], en [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Atlanta]]. Este comité té com a candidatura la ciutat de [[Chicago]] que podrà possiblement representar als Estats Units en els [[Jocs Olímpics de 2016]]. Els [[Estats Units en els Jocs Olímpics|Estats Units ha guanyat 2227 medalles en els Jocs Olímpics d'estiu]], més que cap atre país,<ref>{{Cita web|título=All-Time Medal Standings, 1896–2004 | editorial = Information Please|url=http://www.infoplease.Com/ipsa/A0115108.Html | fechaacceso=2007-06-14}}</ref> (guanyant en 15 de les 29 edicions) i 216 en els Jocs Olímpics d'hivern, el segon més.

Si be la majoria dels deports importants dels Estats Units han evolucionat de pràctiques europees, [[basquetbol]], [[tenis]], [[voleibol]] i el [[snowboarding]] són invencions de locals. [[Lacrosse]] i el [[surf]] sorgiren dels natius americans i els natius d'Hawaii. El Comité Olímpic dels Estats Units (COEEUU) va organisar els Jocs Olímpics de [[Jocs Olímpics de Saint Louis 1904|Saint Louis en 1904]], els jocs en [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1932|Los Ángeles en 1932]], novament els jocs olímpics en [[Jocs Olímpics de Los Angeles 1984|Los Ángeles en 1984]] i, en [[1996]], en [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Atlanta]]. Este comité té com a candidatura la ciutat de [[Chicago]] que podrà possiblement representar als Estats Units en els [[Jocs Olímpics de 2016]]. Els [[Estats Units en els Jocs Olímpics|Estats Units ha guanyat 2227 medalles en els Jocs Olímpics d'estiu]], més que cap atre país,<ref>{{Cita web|título=All-Time Medal Standings, 1896–2004 | editorial = Information Please|url=http://www.infoplease.Com/ipsa/A0115108.Html | fechaacceso=2007-06-14}}</ref> (guanyant en 15 de les 29 edicions) i 216 en els Jocs Olímpics d'hivern, el segon més.

*[http://www.uscis.gov/graphics/index.Htm U.S. Citizenship and Immigration Services]

*[http://www.uscis.gov/graphics/index.Htm U.S. Citizenship and Immigration Services]

{{Traduït de|es|Estados_Unidos}}

{{Traduït de|es|Estados_Unidos}}