Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
11 bytes eliminats ,  18:15 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 73: Llínea 73:  
{{Leyenda|#FCE94F|Estats de l'Unió que permetien l'esclavitut}}
 
{{Leyenda|#FCE94F|Estats de l'Unió que permetien l'esclavitut}}
 
{{Leyenda|#A40000|Estats que cediren a la política esclavista abans del 15 d'abril de 1861.}}
 
{{Leyenda|#A40000|Estats que cediren a la política esclavista abans del 15 d'abril de 1861.}}
{{Leyenda|#EF2929|Estats que cediren a la política esclavista després del 15 d'abril de 1861.}}
+
{{Leyenda|#EF2929|Estats que cediren a la política esclavista despuix del 15 d'abril de 1861.}}
 
{{Leyenda|#204A87|Estats de l'Unió que castigaven l'esclavitut}}
 
{{Leyenda|#204A87|Estats de l'Unió que castigaven l'esclavitut}}
 
{{Leyenda|#D3D7CF|Territoris}}]]
 
{{Leyenda|#D3D7CF|Territoris}}]]
Llínea 88: Llínea 88:  
En el Nort, l'urbanisació sense precedents i una afluència d'immigrants va accelerar la industrialisació del país. L'onada de l'immigració, que durà fins a [[1929]], va proporcionar mà d'obra per als negocis dels Estats Units, transformat a la seua cultura. Alta protecció aranzelària, la creació d'infraestructures nacionals, i els nous reglaments bancaris encorajaren el creiximent industrial. En 1867 es produïx la compra d'[[Alaska]] a [[Rússia]], completant l'expansió continental del país. La [[Massacre de Wounded Knee]] en [[1890]] fon l'últim gran conflicte armat contra els natius indis americans. En [[1893]], la monarquia indígena en el Pacífic [[Regne d'Hawaii]] fon derrocat en un colp d'estat liderat pels residents d'Amèrica; L'archipèlec fon anexat als Estats Units en [[1898]]. La victòria en la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] eixe mateix any, demostrà que els Estats Units era una [[potència mundial]] i va donar lloc a l'anexió de [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]]. Filipines accedí a l'independència en [[1956]]; [[Puerto Rico]] continua sent un [[Estat lliure associat]] dels Estats Units.
 
En el Nort, l'urbanisació sense precedents i una afluència d'immigrants va accelerar la industrialisació del país. L'onada de l'immigració, que durà fins a [[1929]], va proporcionar mà d'obra per als negocis dels Estats Units, transformat a la seua cultura. Alta protecció aranzelària, la creació d'infraestructures nacionals, i els nous reglaments bancaris encorajaren el creiximent industrial. En 1867 es produïx la compra d'[[Alaska]] a [[Rússia]], completant l'expansió continental del país. La [[Massacre de Wounded Knee]] en [[1890]] fon l'últim gran conflicte armat contra els natius indis americans. En [[1893]], la monarquia indígena en el Pacífic [[Regne d'Hawaii]] fon derrocat en un colp d'estat liderat pels residents d'Amèrica; L'archipèlec fon anexat als Estats Units en [[1898]]. La victòria en la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] eixe mateix any, demostrà que els Estats Units era una [[potència mundial]] i va donar lloc a l'anexió de [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]]. Filipines accedí a l'independència en [[1956]]; [[Puerto Rico]] continua sent un [[Estat lliure associat]] dels Estats Units.
   −
Després de [[1898]], després de la Guerra Hispà-Nortamericana Estats Units anà adquirint gradualment una cada vegada major influència en el món.
+
Després de [[1898]], despuix de la Guerra Hispà-Nortamericana Estats Units anà adquirint gradualment una cada vegada major influència en el món.
    
=== Primera Guerra Mundial, Gran Depressió, i Segona Guerra Mundial ===
 
=== Primera Guerra Mundial, Gran Depressió, i Segona Guerra Mundial ===
Llínea 99: Llínea 99:  
Durant la major part de la [[anys 1920|década de 1920]], els Estats Units fruïxen d'un periodo de prosperitat disminuint el desequilibri mentres creixien els guanys de les granges industrials. Un aument del deute i un mercat de valors unflat culminà en la [[Dijous Negro|caiguda de 1929]] que desencadenà la Gran Depressió. Després de la seua elecció com a president en [[1932]], [[Franklin D. Roosevelt]] va respondre en el [[New Doneal]], una série de polítiques d'aument de l'intervenció del govern en l'economia. La [[Dust Bowl]] de mijan dels [[anys 30|anys 1930]] deixà diverses comunitats d'agricultors empobrits i estimulant una nova onada de migració occidental. La nació es recupera de la depressió econòmica, fins a la movilisació industrial estimulada per la seua entrada en la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, oficialment neutral durant les primeres etapes de la guerra, inicià el suministrament de material als aliats en març de [[1941]] a través del [[Programa de Préstam i Arrendament]].
 
Durant la major part de la [[anys 1920|década de 1920]], els Estats Units fruïxen d'un periodo de prosperitat disminuint el desequilibri mentres creixien els guanys de les granges industrials. Un aument del deute i un mercat de valors unflat culminà en la [[Dijous Negro|caiguda de 1929]] que desencadenà la Gran Depressió. Després de la seua elecció com a president en [[1932]], [[Franklin D. Roosevelt]] va respondre en el [[New Doneal]], una série de polítiques d'aument de l'intervenció del govern en l'economia. La [[Dust Bowl]] de mijan dels [[anys 30|anys 1930]] deixà diverses comunitats d'agricultors empobrits i estimulant una nova onada de migració occidental. La nació es recupera de la depressió econòmica, fins a la movilisació industrial estimulada per la seua entrada en la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, oficialment neutral durant les primeres etapes de la guerra, inicià el suministrament de material als aliats en març de [[1941]] a través del [[Programa de Préstam i Arrendament]].
   −
El [[7 de decembre]] de [[1941]], els Estats Units es van unir als Aliats contra les [[Potències de l'Eix]] després d'un [[Atac a Pearl Harbor|atac japonés a Pearl Harbor]]. La [[Segona Guerra Mundial]] impulsà l'economia per mig del suministrament de capital d'inversió i llocs de treball, mentres que moltes dònes entraren en el mercat laboral. Entre els principals combatents, els Estats Units és l'única nació que s'enriquí a causa de la guerra.<ref>Kennedy, Paul (1989). ''The Rise and Fall of the Great Powers''. New York: Vintage, p. 358. ISBN 0670728197.</ref> Les conferències en [[Acorts de Bretton Woods|Bretton Woods]] i [[Yalta]] van esbossar un nou sistema de les organisacions internacionals colocant als Estats Units i Unió Soviètica en el centre dels assunts mundials. Quan arriba la [[fi de la Segona Guerra Mundial en Europa]], una conferència internacional en [[1945]] celebrada en San Francisco produí la [[Carta de les nacions Unides]], que entrà en vigor després de la guerra.<ref>{{Cita web |url=http://www.state.gov/r/pa/ho/pubs/fs/55407.Htm |títul=The United States and the Founding of the United Nations, August 1941–October 1945|data=October 2005 |fechaacceso = 2007-06-11 |editorial=U.S. Dept. of State, Bureau of Public Affairs, Office of the Historian}}</ref> Els Estats Units, després d'haver desenrollat la [[Proyecte Manhattan|primera de les armes nuclears]], la utilisà en les ciutats japoneses de [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|Hiroshima i Nagasaki]] en [[agost]]. [[Japó]] es va rendir el [[2 de setembre]], posant fi a la guerra.<ref>Pacífic War Research Society (2006). ''Japan's Longest Day''. New York: Oxford University Pres. ISBN 4-7700-2887-3.</ref>
+
El [[7 de decembre]] de [[1941]], els Estats Units es van unir als Aliats contra les [[Potències de l'Eix]] despuix d'un [[Atac a Pearl Harbor|atac japonés a Pearl Harbor]]. La [[Segona Guerra Mundial]] impulsà l'economia per mig del suministrament de capital d'inversió i llocs de treball, mentres que moltes dònes entraren en el mercat laboral. Entre els principals combatents, els Estats Units és l'única nació que s'enriquí a causa de la guerra.<ref>Kennedy, Paul (1989). ''The Rise and Fall of the Great Powers''. New York: Vintage, p. 358. ISBN 0670728197.</ref> Les conferències en [[Acorts de Bretton Woods|Bretton Woods]] i [[Yalta]] van esbossar un nou sistema de les organisacions internacionals colocant als Estats Units i Unió Soviètica en el centre dels assunts mundials. Quan arriba la [[fi de la Segona Guerra Mundial en Europa]], una conferència internacional en [[1945]] celebrada en San Francisco produí la [[Carta de les nacions Unides]], que entrà en vigor despuix de la guerra.<ref>{{Cita web |url=http://www.state.gov/r/pa/ho/pubs/fs/55407.Htm |títul=The United States and the Founding of the United Nations, August 1941–October 1945|data=October 2005 |fechaacceso = 2007-06-11 |editorial=U.S. Dept. of State, Bureau of Public Affairs, Office of the Historian}}</ref> Els Estats Units, despuix d'haver desenrollat la [[Proyecte Manhattan|primera de les armes nuclears]], la utilisà en les ciutats japoneses de [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|Hiroshima i Nagasaki]] en [[agost]]. [[Japó]] es va rendir el [[2 de setembre]], posant fi a la guerra.<ref>Pacífic War Research Society (2006). ''Japan's Longest Day''. New York: Oxford University Pres. ISBN 4-7700-2887-3.</ref>
    
=== Superpotència ===
 
=== Superpotència ===
Llínea 105: Llínea 105:  
[[Image:Coche de Kennedy.jpg|250px|thumb|Instants previs a l'[[assessinat de John F. Kennedy]] en [[1963]]. La mort d'este president commocionà al país.]]
 
[[Image:Coche de Kennedy.jpg|250px|thumb|Instants previs a l'[[assessinat de John F. Kennedy]] en [[1963]]. La mort d'este president commocionà al país.]]
   −
Estats Units participà en la [[guerra del Vietnam]], on finalment després d'una sagnant lluita, que va causar gran número de baixes en els dos bandos, Estats Units fon derrotat. Esta guerra és considerada com el fet més trist de l'història del país.
+
Estats Units participà en la [[guerra del Vietnam]], on finalment despuix d'una sagnant lluita, que va causar gran número de baixes en els dos bandos, Estats Units fon derrotat. Esta guerra és considerada com el fet més trist de l'història del país.
    
L'influència nortamericana en aspectes com ara l'economia, la ciència, tecnologia, i la cultura va créixer a nous nivells. A causa de la guerra freda i l'enfrontament polític, ideològic i social que  produí en els països socialistes, particularment l'[[Unió Soviètica]], el paper dels assunts militars i internacionals va créixer en la política d'eixa época.  
 
L'influència nortamericana en aspectes com ara l'economia, la ciència, tecnologia, i la cultura va créixer a nous nivells. A causa de la guerra freda i l'enfrontament polític, ideològic i social que  produí en els països socialistes, particularment l'[[Unió Soviètica]], el paper dels assunts militars i internacionals va créixer en la política d'eixa época.  
Llínea 111: Llínea 111:  
També en eixa época tingueren lloc acontenyiments importants, com el Moviment per Drets Civils en els anys [[anys 50|1950]] i [[anys 1960|60]], i el [[Allunisage (Lluna)|allunisage]] de l' [[Apollo XI]] en [[1969]].
 
També en eixa época tingueren lloc acontenyiments importants, com el Moviment per Drets Civils en els anys [[anys 50|1950]] i [[anys 1960|60]], i el [[Allunisage (Lluna)|allunisage]] de l' [[Apollo XI]] en [[1969]].
   −
En l'afonament de l'[[Unió Soviètica]] en [[1991]], els Estats Units passaren a ser l'única [[superpotència]] del món. Els [[atentats del 11 de setembre del 2001]] trencaren totes les esperances per un nou milenari plàcit, i van ser la justificació per l'[[Guerra en Afganistan de 2001|invasió d'Afganistan de 2001]] i la ''Guerra contra el terrorisme''. L'amenaça del terrorisme ha arribat a ser una gran força en la política del país, i en [[2003]], va formar en gran part la justificació, junt en la després no confirmada possessió d'armes nuclears per a l'[[Invasió d'Iraq de 2003|Invasió d'Iraq]]. L'assunt dominant de la política actual continua sent la lluita entre les necessitats per la seguritat nacional i el manteniment de l'espionage intern en la població a través de la controvertida llei "Patriot Act".
+
En l'afonament de l'[[Unió Soviètica]] en [[1991]], els Estats Units passaren a ser l'única [[superpotència]] del món. Els [[atentats del 11 de setembre del 2001]] trencaren totes les esperances per un nou milenari plàcit, i van ser la justificació per l'[[Guerra en Afganistan de 2001|invasió d'Afganistan de 2001]] i la ''Guerra contra el terrorisme''. L'amenaça del terrorisme ha arribat a ser una gran força en la política del país, i en [[2003]], va formar en gran part la justificació, junt en la despuix no confirmada possessió d'armes nuclears per a l'[[Invasió d'Iraq de 2003|Invasió d'Iraq]]. L'assunt dominant de la política actual continua sent la lluita entre les necessitats per la seguritat nacional i el manteniment de l'espionage intern en la població a través de la controvertida llei "Patriot Act".
    
El govern nortamericà a pesar de tindre una potent economia mundial és criticat per la guerra d' [[Iraq]], causant de numeroses pèrdues.
 
El govern nortamericà a pesar de tindre una potent economia mundial és criticat per la guerra d' [[Iraq]], causant de numeroses pèrdues.
Llínea 176: Llínea 176:  
En [[2003]], els Estats Units van figurar com el tercer dels destins turístics més visitats; els seus 40,4 millons de visitants són manco que els 75 millons de [[França]] i els 52,5 millons de [[Espanya]].
 
En [[2003]], els Estats Units van figurar com el tercer dels destins turístics més visitats; els seus 40,4 millons de visitants són manco que els 75 millons de [[França]] i els 52,5 millons de [[Espanya]].
   −
Han aparegut nous senyals de que la recessió que escomençà en decembre del [[2007]] ha deixat de profundir-se. Entre les sifres recents es conten les vendes detallistes que van caure apenes 0,1% després d'un bot de 1,8% en giner. La construcció de cases s'incrementà el 22% en febrer a una taxa anual estacionalisada de 583.000 enfront del mes anterior. Les vendes de cases noves van pujar un 4,7% en febrer, va dir el govern esta semana.
+
Han aparegut nous senyals de que la recessió que escomençà en decembre del [[2007]] ha deixat de profundir-se. Entre les sifres recents es conten les vendes detallistes que van caure apenes 0,1% despuix d'un bot de 1,8% en giner. La construcció de cases s'incrementà el 22% en febrer a una taxa anual estacionalisada de 583.000 enfront del mes anterior. Les vendes de cases noves van pujar un 4,7% en febrer, va dir el govern esta semana.
    
Una part del PIB puja fortament. El gasto federal s'incrementà el 7,0% en el Quart trimestre, un bot major al 6,7% esperat. Els gastos del tercer trimestre van pujar 13,8%. El govern nortamericà ha estat gastant diners per a allaugerar el colp de la recessió i rescatar Wall Street. No obstant, els gastos dels governs locals i estatals van caure 2,0%.<ref>http://online.wsj.com/public/article/SB123807471133447863.html#mod=2_1362_leftbox</ref>
 
Una part del PIB puja fortament. El gasto federal s'incrementà el 7,0% en el Quart trimestre, un bot major al 6,7% esperat. Els gastos del tercer trimestre van pujar 13,8%. El govern nortamericà ha estat gastant diners per a allaugerar el colp de la recessió i rescatar Wall Street. No obstant, els gastos dels governs locals i estatals van caure 2,0%.<ref>http://online.wsj.com/public/article/SB123807471133447863.html#mod=2_1362_leftbox</ref>
Llínea 206: Llínea 206:  
Al voltant de 165 millons de persones moriren en el [[sigle XX]]. En [[2002]] es registraren 2.443.387 defuncions que van representar una [[taxa de mortalitat]] de 8,5 difunts per cada 1.000 habitants. Les dos principals causes de mort foren les malalties del cor (28,5%) i el càncer (22,8%) les quals representaren el 51,3% del total de morts en eixe any.
 
Al voltant de 165 millons de persones moriren en el [[sigle XX]]. En [[2002]] es registraren 2.443.387 defuncions que van representar una [[taxa de mortalitat]] de 8,5 difunts per cada 1.000 habitants. Les dos principals causes de mort foren les malalties del cor (28,5%) i el càncer (22,8%) les quals representaren el 51,3% del total de morts en eixe any.
   −
A principis del [[sigle XX]], la població nortamericana estava en una mija d'edat de 23 anys, lo qual fea que es considerara com un país jove. En l'actualitat, la mija se situa en els 35,3 anys, la més alta de tots els temps. La [[piràmide d'edat]] de la població nortamericana ha pres una forma més rectangular, és dir, més estable, en 2000 que en 1900 quan esta era en la seua totalitat progressiva. Les proporcions no escomencen a decaure en cada grup d'edat fins després de les edats de 35-39 anys (que correspon essencialment a la gent que va nàixer entre [[1960]] i [[1964]]). Algunes variacions en la piràmide ocorren en el ranc d'edats de 20 a 29 anys, on s'observa un entrada en esta. Açò és conseqüència dels pocs naiximents que es donaren lloc en els setanta degut, segurament, a l'aparició de la píndola anticonceptiva.
+
A principis del [[sigle XX]], la població nortamericana estava en una mija d'edat de 23 anys, lo qual fea que es considerara com un país jove. En l'actualitat, la mija se situa en els 35,3 anys, la més alta de tots els temps. La [[piràmide d'edat]] de la població nortamericana ha pres una forma més rectangular, és dir, més estable, en 2000 que en 1900 quan esta era en la seua totalitat progressiva. Les proporcions no escomencen a decaure en cada grup d'edat fins despuix de les edats de 35-39 anys (que correspon essencialment a la gent que va nàixer entre [[1960]] i [[1964]]). Algunes variacions en la piràmide ocorren en el ranc d'edats de 20 a 29 anys, on s'observa un entrada en esta. Açò és conseqüència dels pocs naiximents que es donaren lloc en els setanta degut, segurament, a l'aparició de la píndola anticonceptiva.
    
Durant este sigle, la població de més de 65 anys s'ha multiplicat per deu. En [[1900]] eren 3,1 millons i en [[2000]] foren 35,0 millons de persones. En l'actualitat són 37 millons. Així mateix, es produirà un ràpit creiximent de la població major de 64 anys en [[2011]], quan la primera generació del ''[[baby-boom]] '' aplegue a l'edat de 65 anys. Segons les proyeccions de l'Oficina del Cens arribarien a la sifra de 40.244.000 de persones en [[2010]].
 
Durant este sigle, la població de més de 65 anys s'ha multiplicat per deu. En [[1900]] eren 3,1 millons i en [[2000]] foren 35,0 millons de persones. En l'actualitat són 37 millons. Així mateix, es produirà un ràpit creiximent de la població major de 64 anys en [[2011]], quan la primera generació del ''[[baby-boom]] '' aplegue a l'edat de 65 anys. Segons les proyeccions de l'Oficina del Cens arribarien a la sifra de 40.244.000 de persones en [[2010]].
Llínea 273: Llínea 273:  
Estats Units no posseïx un [[idioma oficial]] a nivell federal. No obstant, l'idioma predominant, en el qual està escrita la Constitució i les lleis, i en el que es realisen els quefers del govern, és l'[[Idioma anglés|anglés]]. Es parlen, no obstant, centenars d'atres idiomes i dialectes, sent l'[[Idioma espanyol|espanyol]] el més comú entre ells, idioma que ademés posseïx reconeiximent oficial en algunes jurisdiccions del suroest, tenint en elles els mateixos privilegis que l'anglés.
 
Estats Units no posseïx un [[idioma oficial]] a nivell federal. No obstant, l'idioma predominant, en el qual està escrita la Constitució i les lleis, i en el que es realisen els quefers del govern, és l'[[Idioma anglés|anglés]]. Es parlen, no obstant, centenars d'atres idiomes i dialectes, sent l'[[Idioma espanyol|espanyol]] el més comú entre ells, idioma que ademés posseïx reconeiximent oficial en algunes jurisdiccions del suroest, tenint en elles els mateixos privilegis que l'anglés.
   −
Tradicionalment en les ciutats grans han existit barris en que la primera generació d'immigrants d'un país determinat s'agrupen i després successives generacions van deixant el lloc. Una notable excepció són els [[Barri chinenc|barris chinencs]], ''Chinatowns'', sent el més important el que es troba en la ciutat de [[San Francisco, Califòrnia]].
+
Tradicionalment en les ciutats grans han existit barris en que la primera generació d'immigrants d'un país determinat s'agrupen i despuix successives generacions van deixant el lloc. Una notable excepció són els [[Barri chinenc|barris chinencs]], ''Chinatowns'', sent el més important el que es troba en la ciutat de [[San Francisco, Califòrnia]].
    
Després de décades de repressió, les llengües dels [[Amerindis|americans natius]], o [[llengües ameríndies]], estan sent conservades i ensenyades dins de les reserves.
 
Després de décades de repressió, les llengües dels [[Amerindis|americans natius]], o [[llengües ameríndies]], estan sent conservades i ensenyades dins de les reserves.
   −
Un cas singular dins dels Estats Units és l'estat lliure associat de [[Puerto Rico]], que tingué com a únic idioma oficial l'[[Idioma espanyol|espanyol]], i després va incorporar l'idioma anglés.
+
Un cas singular dins dels Estats Units és l'estat lliure associat de [[Puerto Rico]], que tingué com a únic idioma oficial l'[[Idioma espanyol|espanyol]], i despuix va incorporar l'idioma anglés.
    
L'[[idioma espanyol en els Estats Units]] és empleat per més de 28 millons de persones com a llengua comuna en el treball i en la llar segons el cens de [[2000]]. Actualment, el 17,5% de la població nortamericana és d'orige [[hispà]], i prop del 82% dels hispans conserva la llengua espanyola. La majoria dels estats del [[regió Sur (Estats Units)|sur]], noroest i nordest dels Estats Units, té l'espanyol com a segona llengua d'us comú, encara sense ser reconeguda com a oficial.
 
L'[[idioma espanyol en els Estats Units]] és empleat per més de 28 millons de persones com a llengua comuna en el treball i en la llar segons el cens de [[2000]]. Actualment, el 17,5% de la població nortamericana és d'orige [[hispà]], i prop del 82% dels hispans conserva la llengua espanyola. La majoria dels estats del [[regió Sur (Estats Units)|sur]], noroest i nordest dels Estats Units, té l'espanyol com a segona llengua d'us comú, encara sense ser reconeguda com a oficial.

Menú de navegació