Els estats financers, també denominats estats contables, informes financers o contes anuals, són informes que utilisen les institucions per a donar a conéixer la situació econòmica i financera i els canvis que experimenta la mateixa a una data o periodo determinat. Esta informació resulta útil per a la Administració, gestors, reguladors i atres tipos d'interessats com els accionistes, acreedors o propietaris.

La majoria d'estos informes constituïxen el producte final de la contabilitat i són elaborats d'acort a principis de contabilitat generalment acceptats, normes contables o normes d'informació financera. La contabilitat és portada alvance per contadors públics que, en la majoria dels països del món, deuen registrar-se en organismes de control públics o privats per a poder eixercir la professió.

ComponentsEditar

Els Estats financers obligatoris depenen de cada país, sent els components més habituals els següents:

Els Estats Financers resulten útils per als usuaris ya que contenen senyes que complementats en atres informacions com per eixemple; les condicions del mercat en que s'opera, permeten diagnosticar les polítiques a seguir considerant noves tendències (llimitacions dels estats financers). Aixina mateix, es diu que per a la presentació dels estats financers es deurà considerar informació real per a ser més exactes en els resultats.

Característiques de l'informacióEditar

L'informació financera deu reunir determinades característiques qualitatives en la finalitat de proporcionar el compliment dels seus objectius i, en conseqüència garantisar l'eficàcia en la seua utilisació per part dels seus diferents destinataris (usuaris).

Les característiques que deuen reunir els estats financers són:

1. Comprensibilitat: l'informació deu ser de fàcil comprensió per a tots els usuaris, no obstant també es deuen agregar notes que permeten l'enteniment de temes complexos, per a la presa de decisions.

2. Rellevància / sistematisació: l'informació serà d'importància relativa, quan en presentar-se dita informació i ometre's per error, pot perjudicar i influir en les decisions preses.

3.@Confiabilidad: l'informació deu estar lliure d'errors materials, deu ser neutral i prudent, per a que puga ser útil i transmeta la confiança necessària als usuaris.

4. *Comparabilidad: esta informació es deu presentar seguint les normes i polítiques contables, de manera que permeta la fàcil comparació en periodos anteriors per a conéixer la tendència, i també permetrà la comparació en atres empreses.

5. Pertinència: Deu satisfer les necessitats dels usuaris.

Atres denominacionsEditar

  • En Veneçuela es coneixen comunament com a Estats Financers.
  • En Colòmbia es denomina a alguns tipos d'Estats Financers Balanços, com lo és el Balanç General.
  • En Argentina se solen denominar "balanç" al conjunt d'estats financers, encara que el nom oficial és "estats contables"[1]
  • En Espanya es denominen "Contes Anuals".[2]

Aspectes llegalsEditar

Les empreses estan obligades a presentar anualment els seus contes en el Registre Mercantil (una diligència coneguda com a "presentació de contes" o "depòsit de contes"), junt a l'obligació de llegalisar els seus registres contables. La finalitat d'estos tràmits és la de registrar i precintar l'informació de l'empresa per a que no es puguen fer canvis posteriors en la seua contabilitat, convertida en oficial per un registrador. La consignació d'estes senyes en un registre públicament accessible ajuda a proyectar una image fidel del patrimoni i situació de l'empresa davant qualsevol agent públic o privat que vullga mantindre negocis en ella, aixina com a la supervisió del seu correcte compliment de les obligacions tributàries.[3]

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

<*References />