Diferència entre les revisions de "Estilística"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut')
(Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs')
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 5: Llínea 5:
 
El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].
 
El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].
  
== Vínculs externs ==
+
== Enllaços externs ==
* {{va}} [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=estil%C3%ADstica Definició en el diccionari de la RACV]
+
* {{val}} {{DGLV|Estilística}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]
 
[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]

Última revisió del 16:22 28 jun 2022

L'estilística és una escola crítica en llingüística i teoria de la lliteratura que analisa l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la coherència i cohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el gènero a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de lèxic amprat i la cantitat de frases usades.

Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.

El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del sigle XX, en figures com Alarcos o Amado Alonso.

Enllaços externs[editar | editar còdic]