Diferència entre les revisions de "Estilística"
m |
(Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs') |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a | + | L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la cantitat de frases usades. |
Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre. | Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre. | ||
| − | El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[ | + | El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]]. |
| − | == | + | == Enllaços externs == |
| − | * {{ | + | * {{val}} {{DGLV|Estilística}} |
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
[[Categoria:Teoria de la lliteratura]] | [[Categoria:Teoria de la lliteratura]] | ||
Última revisió del 16:22 28 jun 2022
L'estilística és una escola crítica en llingüística i teoria de la lliteratura que analisa l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la coherència i cohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el gènero a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de lèxic amprat i la cantitat de frases usades.
Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.
El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del sigle XX, en figures com Alarcos o Amado Alonso.
Enllaços externsEditar
- (valencià)
«Estilística». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).