Idioma estonià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Estonià»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Estonià
Eesti
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Estònia
Regió: Mar Bàltic
Parlants: 1.100.000
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Uràlica

 Fino-ugri
  Estonià

estatus oficial
Llengua oficial de: Estònia
Regulat per: Eesti Keele Instituut
còdics de la llengua
ISO 639-1 et
ISO 639-2 est
ISO/FDIS 639-3 est
SIL
vore també: llengua

L'idioma estonià (eesti keel) és una llengua fino-ugria parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en la seua gran majoria viuen en Estònia.

Clasificació[editar | editar còdic]

L'estonià no està emparentat en ninguna de les llengües veïnes, letó o lituà, les quals són llengües bàltiques, sino en el finés, parlat a l'atre costat del golf de Finlàndia, i també, encara que molt lluntanament, en el húngar. Encara que, a pesar de la creència d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són molt similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.

Fonologia[editar | editar còdic]

Característiques fonològiques generals[editar | editar còdic]

Una de les característiques distintives de l'estonià és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en la seua accentuació com en la seua prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estonià escrit.

Descripció fonemàtica i alofònica[editar | editar còdic]

õ, so vocàlic no redondejat, posterior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en portugués, és paregut al vietnamita o-horn).

Escritura[editar | editar còdic]

Característiques generals del sistema d'escritura[editar | editar còdic]

Al igual que el letó i el lituà, el estonià utilisa els caràcters de l'alfabet llatí. No obstant, el seu alfabet carix de les lletres c, f, q, w, x, y (a soles s'utilisen per a escriure noms i cites que procedixen d'atres llengües) i contenen les lletres š, ž, ä, ö, ü i õ.

Breu vocaublari[editar | editar còdic]

  • linn > ciutat
  • vana > vell
  • tere! > ¡hola!
  • head aega > Adeu
  • olgu > val
  • aitäh > gràcies
  • täna > hui
  • eile > ahir
  • raamat > llibre
  • vesi > aigua
  • isa > pare
  • ema > mare

Eixemple de llengua[editar | editar còdic]

MUSTA LIPU VALGUSES
Tule ümber on kogunend mõned.
Ridva otsas must laperdav kalts.
Ahnelt neelab mu saamatud kõned
Sügistuule käes kahisev malts.
Keegi sult suurt kirjaoskust ei nõua:
Piisab, kui seinale kritseldad “A”.
Veel plankusid lõhu, kui müüre ei jõua –
Mu vaikiva heakskiidu pälvid sa taas
Ja ikka ja jälle on lahus su soovid
Sellest, mida sa tohid ja pead.
Kui käimas on mässud ja revolutsioonid,
Siis meiegi kohal. Me tõstame pead.
Kui naine kord aeg avab meilegi süle.
Öös süttivad silmad, kus peegeldus õud.
Siis vaenlusetormid meist tuiskavad üle.
Vihaselt rõhuvad tumedad jõud.
Nüüd üheskoos hümni me laulame ööle,
Sest öö meid ju varjab ja katab ka sind.
Me laulame: “Julgesti, vennad, nüüd tööle!”
Täis piirita ohvrimeelt leegitsev rind.
Läbi riikluse ajastu lehvib see kangas,
Must nagu lõpmatu maailmaruum.
Kuni püsivad seadused, kohtud ja vanglad,
Teil pilkavalt naeratab surnupealuu.
Tony Blackplait

Vore també[editar | editar còdic]

Llengües uràliques
Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo