Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | L''''estornell''' (Del llatí ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en castellà ''estornino'', és un [[Pardal|pardal]] de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'hivern i groc en l'estiu. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn i fins i tot deprendre'ls.
| + | [[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg|thumb|Estornell]] |
| | | |
− | Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, i fins i tot més al sur, cap a la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica. | + | L''''estornell''' (Del [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal|pardal]] de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn i fins i tot deprendre'ls. |
| + | |
| + | Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica. |
| | | |
| Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns. | | Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns. |
Llínea 11: |
Llínea 13: |
| == Expressions valencianes == | | == Expressions valencianes == |
| | | |
− | * Paréixer un estornell, loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives. | + | * ''Paréixer un estornell'', loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives. |
− | * Tindre el cap com un estornell, loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde. | + | * ''Tindre el cap com un estornell'', loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |