Canvis

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Pero hi ha excepcions notables, com ara l'[[hongarés]], l'[[estonià]] el [[finés]] i el [[sami]], que pertanyen a les [[llengües uralianes]], les diverses [[llengües caucàsiques]] i el [[vasc]], que no ha pogut ser emparentat en cap atra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el [[maltés]] i el [[turc]] són dos eixemples de llengües parlades en Europa que tenen un orige clarament no europeu.

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Pero hi ha excepcions notables, com ara l'[[hongarés]], l'[[estonià]] el [[finés]] i el [[sami]], que pertanyen a les [[llengües uralianes]], les diverses [[llengües caucàsiques]] i el [[vasc]], que no ha pogut ser emparentat en cap atra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el [[maltés]] i el [[turc]] són dos eixemples de llengües parlades en Europa que tenen un orige clarament no europeu.

Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[romanès]], [[portugués]], [[romanx]] i [[valencià]].

Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[romanès]], [[portugués]], [[romanx]] i [[valencià]].

De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].

De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[Idioma neerlandés|holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].

De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polonés]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorús]], l'[[ucranià]], el [[sòrab]], el [[servi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].

De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorús]], l'[[ucranià]], el [[sòrab]], el [[servi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].

De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manx]].

De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manx]].

De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanès]].

De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanès]].