Edició de «Euskal Herria»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''''Euskal Herria''''' (que vol dir ''país de l'eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme éuscar en el qual se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, a "un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com ''Euskal Herria'' o Vascònia a l'espai en el qual la cultura vasca es manifesta en tota la seua dimensió". | '''''Euskal Herria''''' (que vol dir ''país de l'eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme éuscar en el qual se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, a "un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com ''Euskal Herria'' o Vascònia a l'espai en el qual la cultura vasca es manifesta en tota la seua dimensió". | ||
| − | El terme ''Euskal Herria'' està documentat en distintes formes des del [[sigle XVI]], fins l'unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en | + | El terme ''Euskal Herria'' està documentat en distintes formes des del [[sigle XVI]], fins l'unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en [[1968]]. Apareix en el manuscrit de l'alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com a ''Eusquel Erria'' i ''Eusquel Erriau'' i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en [[1571]] com ''Heuscal Herrian'' o ''Heuscal-Herrian''. Comença a ser usat en el restant d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[sigle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre d'atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''. |
Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúscoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]] (Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]]. | Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúscoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]] (Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]]. | ||