Diferència entre les revisions de "Euskal Herria"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Euskal Herria.png|thumb|right|300px|Euskal Herria]] | [[Image:Euskal Herria.png|thumb|right|300px|Euskal Herria]] | ||
| − | '''Euskal Herria''' (que vol dir ''país del eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme èuscar en el que se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, "a un espai o regió cultural europea, situat a abdós costats dels Pirineus i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com Euskal Herria o Vascònia al espai en el que la cultura vasca se manifesta en tota la seua dimensió". | + | '''Euskal Herria''' (que vol dir ''país del eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme èuscar en el que se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, "a un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com Euskal Herria o Vascònia al espai en el que la cultura vasca se manifesta en tota la seua dimensió". |
| − | El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del segle XVI, fins la unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en 1968. Apareix en el manuscrit del alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de 1564-1567 escrit com eusquel erria i eusquel erriau i en la traducció de la Bíblia del labortà Joanes Leizarraga publicada en 1571 com heuscal herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser empleat en el rest d'idiomes romànics fonamentalment a partir del segle XIX, si be en idiomes com el castellà, valencià entre atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''. | + | El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del [[segle XVI]], fins la unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en 1968. Apareix en el manuscrit del alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com eusquel erria i eusquel erriau i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en [[1571]] com heuscal herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser empleat en el rest d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[segle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''. |
| − | Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: Àlava (en eusquera, Araba), Vizcaya (Bizkaia), Guipúzcoa (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]](Nafarroa), en Espanya; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]]. | + | Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Vizcaya]] (Bizkaia), [[Guipúzcoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]](Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]]. |
Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant el àmbit cultural, sent estos proyectes àltament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco". | Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant el àmbit cultural, sent estos proyectes àltament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco". | ||
| − | Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels deu destins turístics favorits per | + | Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels deu destins turístics favorits per al any [[2009]], dins de el seu ''blue list''. |
[[Categoria:Nacionalisme vasc]] | [[Categoria:Nacionalisme vasc]] | ||
[[Categoria:Regions llingüístiques]] | [[Categoria:Regions llingüístiques]] | ||
Revisió de 16:49 21 oct 2013
Euskal Herria (que vol dir país del eusquera en valencià) és el terme èuscar en el que se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, "a un espai o regió cultural europea, situat a abdós costats dels Pirineus i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com Euskal Herria o Vascònia al espai en el que la cultura vasca se manifesta en tota la seua dimensió".
El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del segle XVI, fins la unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en 1968. Apareix en el manuscrit del alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de 1564-1567 escrit com eusquel erria i eusquel erriau i en la traducció de la Bíblia del labortà Joanes Leizarraga publicada en 1571 com heuscal herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser empleat en el rest d'idiomes romànics fonamentalment a partir del segle XIX, si be en idiomes com el castellà, valencià entre atres ha segut més freqüent històricament la forma Vascònia.
Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: Àlava (en eusquera, Araba), Vizcaya (Bizkaia), Guipúzcoa (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del País Vasc, i Navarra(Nafarroa), en Espanya; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en França.
Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant el àmbit cultural, sent estos proyectes àltament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".
Com a Basque Country (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels deu destins turístics favorits per al any 2009, dins de el seu blue list.