Explotació agrària

L'explotació de l'agricultura és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del sector primari, equivalent a l'empresa en uns atres sectors econòmics, i que la seua producció són els productes agropecuaris (agrícolas o ganaders).

Atres empreses en el sector primariEditar

Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la comercialisació o l'agroindustria, a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins (cooperativas agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari (peixca i silvicultura), en les que deu parlar-se d'explotació peixquera i explotació forestal.

Conceptes en relación a lo explicatEditar

Com a concepte, el d'explotació agrària es relaciona i opon al concepte de propietat agrària i al concepte de parcela: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig d'explotació directa (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o explotació indirecta (arrendament o figures similars de cessió de l'us de la terra).

El treball en l'explotació pot ser realisat per mig d'asalariats (jornalers) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família (explotació familiar); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a temps parcial (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la collita o una atra época de major intensitat de treball).

Tamany: latifundi i minifundiEditar

Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser latifundis, si són massa grans (es consideren aixina en Espanya els que superen les 100 hectàreas) o minifundis, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un taronjal en la horta valenciana).

Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix gran propietat en latifundi, ni menuda propietat en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts chicotets agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques (propietari absentista, caciquisme, retart rural, èxodo rural, conflictivitat agrària). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques (concentració parcelaria) i polítiques (la pròpiament denominada reforma agrària, que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a processos revolucionaris -per eixemple, la revolució mexicana-).

Explotacions agràries en el mónEditar

En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un autoabasteciment molt precari propi de la agricultura de subsistència, sent molt difícil la seua introducció en una agricultura de mercat o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i inclús, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la agricultura ecològica (agricultura sense labransa, agricultura extensiva, ampliació del guaret, associació de cultius), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'agricultura tradicional..[1]

ReferènciesEditar

  1. Huggins y Reganold Agricultura sin labranza Investigación y Ciencia, septiembre de 2008, pgs. 67 a 73