Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | | |
| ==Antecedents== | | ==Antecedents== |
− | L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat. | + | L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l'efecte desijat. |
| | | |
− | Un testimoni de l'any [[1576]] contengut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació: | + | Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d'un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació: |
| {{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}} | | {{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}} |
| | | |
| També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia. | | També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia. |
| | | |
− | Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''. | + | Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d'Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''. |
| | | |
− | Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en l'any [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells. | + | Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d'això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en l'any [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells. |
| | | |
| ==Decret d'expulsió== | | ==Decret d'expulsió== |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien. | | Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien. |
| | | |
− | Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d´avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d´expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d´açó, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes. | + | Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d'avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d'expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d'açò, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes. |
| | | |
| L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc. | | L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc. |
Llínea 29: |
Llínea 29: |
| | | |
| ==Conseqüències de l'expulsió== | | ==Conseqüències de l'expulsió== |
− | El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada d´entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardaria prop d´un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional. | + | El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l'any [[1609]] una població estimada d'entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l'economia i es tardaria prop d'un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional. |
| | | |
| Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà: | | Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà: |