Edició de «Félix Azzati»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
| ocupació = Periodiste i polític. | | ocupació = Periodiste i polític. | ||
| data_naix = Novembre de [[1874]] | | data_naix = Novembre de [[1874]] | ||
− | | lloc_naix = [[ | + | | lloc_naix = [[Cadis]], [[Espanya]] |
− | | data_mort = † | + | | data_mort = † 20 de juny de [[1929]] |
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià | + | '''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | Son pare, el [[Itàlia|italià]] Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en | ||
Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys. | Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys. | ||
− | Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]]'' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]] -com en el [[Congrés dels Diputats|Parlament]]. | + | Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats|Parlament]]. |
− | En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[ | + | En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim. |
Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de [[Valéncia]]. | Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de [[Valéncia]]. | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
− | |||
* [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977] | * [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977] | ||
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html Referències de Carlos Esplá sobre la família Azzati] | * [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html Referències de Carlos Esplá sobre la família Azzati] | ||
− | |||
{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}} | {{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}} | ||
Llínea 37: | Llínea 31: | ||
[[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]] | [[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]] | ||
[[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]] | [[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]] | ||
− | |||
− |