Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
8 bytes eliminats ,  00:22 5 maig 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
La '''física''' (del [[llatí|lat.]] physica) és una [[ciència]] [[ciències naturals|natural]] que estudia les propietats del [[espai]], el [[temps]], la [[matèria]], la [[energia (física)|energia]] i els seus [[interaccions fonamentals|interaccions]].
 
La '''física''' (del [[llatí|lat.]] physica) és una [[ciència]] [[ciències naturals|natural]] que estudia les propietats del [[espai]], el [[temps]], la [[matèria]], la [[energia (física)|energia]] i els seus [[interaccions fonamentals|interaccions]].
   −
La física no és només una [[ciència]] teòrica, és també una ciència [[experiment|experimental]]. Com tota ciència, busca que les seues conclusions puguen ser verificables per mig d'experiments i que la teoria puga realisar prediccions d'experiments futurs. Donada l'amplitut del camp d'estudi de la física, així com el seu desenrollament històric en relació a atres ciències, se la pot considerar la ciència fonamental o central, ya que inclou dins del seu camp d'estudi a la [[química]] i a la [[biologia]], ademés d'explicar els seus fenòmens.  
+
La física no és només una [[ciència]] teòrica, és també una ciència [[experiment|experimental]]. Com tota ciència, busca que les seues conclusions puguen ser verificables per mig d'experiments i que la teoria puga realisar prediccions d'experiments futurs. Donada l'amplitut del camp d'estudi de la física, aixina com el seu desenroll històric en relació en atres ciències, se la pot considerar la ciència fonamental o central, ya que inclou dins del seu camp d'estudi a la [[química]] i a la [[biologia]], ademés d'explicar els seus fenòmens.  
   −
La física en el seu intent de descriure els fenòmens naturals en exactitud i veracitat ha arribat a llímits impensables, el coneiximent actual comprén des de la descripció de [[partícules elementals|partícules fonamentals]] microscòpiques, el [[cosmologia| naiximent de les estreles]] en el [[univers]] i inclús conéixer en una gran provabilitat el que va succeir els primers instants del [[orige de l'univers|naiximent del nostre univers]], per citar uns pocs coneiximents.  
+
La física en el seu intent de descriure els fenòmens naturals en exactitut i veracitat ha arribat a llímits impensables, el coneiximent actual comprén des de la descripció de [[partícules elementals|partícules fonamentals]] microscòpiques, el [[cosmologia| naiximent de les estreles]] en el [[univers]] i inclús conéixer en una gran provabilitat el que va succeir els primers instants del [[orige de l'univers|naiximent del nostre univers]], per citar uns pocs coneiximents.  
    
Esta tasca va començar fa més de dos mil anys en els primers treballs de [[Filosofia|filòlecs]] grecs com [[Demòcrit]] o [[Aristoteles]], i continuada després per [[científic]]s com [[Galileu Galilei]], [[Isaac Newton]], [[James Clerk Maxwell]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]], [[Paul Dirac]], [[Richard Feynman]], entre molts atres.
 
Esta tasca va començar fa més de dos mil anys en els primers treballs de [[Filosofia|filòlecs]] grecs com [[Demòcrit]] o [[Aristoteles]], i continuada després per [[científic]]s com [[Galileu Galilei]], [[Isaac Newton]], [[James Clerk Maxwell]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]], [[Paul Dirac]], [[Richard Feynman]], entre molts atres.
Llínea 10: Llínea 10:  
{{AP|Història de la física}}
 
{{AP|Història de la física}}
   −
Es coneix que la majoria de civilisacions de l'antiguetat van tractar des d'un principi d'explicar el funcionament del seu entorn, miraven les estreles i pensaven com elles podien regir el seu món. Açò porte a moltes interpretacions de caràcter mes filosòfic que físic, no en va en eixos moments la física se la cridava [[filosofia natural]]. Molts filòsofs es troben en el desenrollament primigeni de la física, com [[Aristoteles]], [[Tales de Milet]] o [[Demòcrit]], per ser els primers a tractar de buscar algun tipos d'explicació als fenòmens que els rodejaven. A pesar que les teories descriptives de l'univers que van deixar estes pensadores eren errades, estes van tindre validea per molt de temps, quasi dos mil anys, en part per l'acceptació de la [[església catòlica]] de diversos dels seus preceptes com la [[teoria geocèntrica]] o les tesis d'Aristoteles.
+
Es coneix que la majoria de civilisacions de l'antiguetat van tractar des d'un principi d'explicar el funcionament del seu entorn, miraven les estreles i pensaven com elles podien regir el seu món. Açò porta a moltes interpretacions de caràcter mes filosòfic que físic, no en va en eixos moments la física se la cridava [[filosofia natural]]. Molts filòsofs es troben en el desenroll primigeni de la física, com [[Aristoteles]], [[Tales de Milet]] o [[Demòcrit]], per ser els primers en tractar de buscar algun tipo d'explicació als fenòmens que els rodejaven. A pesar que les teories descriptives de l'univers que van deixar estes pensadores eren errades, estes van tindre validea per molt de temps, quasi dos mil anys, en part per l'acceptació de la [[església catòlica]] de diversos dels seus preceptes com la [[teoria geocèntrica]] o les tesis d'Aristoteles.
    
Esta etapa denominada [[obscurantisme]] en la ciència acaba quan [[Nicolau Copèrnic]], considerat pare de la [[astronomia]] moderna, en [[1543]] rep la primera còpia del seu ''[[de Revolutionibus Orbium Coelestium]]''. A pesar que Copèrnic fon el primer a formular teories plausibles, és un altre personage al qual se li considera el pare de la física com la coneixem ara. Un catedràtic de matemàtiques de l'[[Universitat de Pisa]] a finals del [[sigle XVI]] canviaria la història de la ciència utilisant per primera vegada experiments per a comprovar les seues asseveracions, [[Galileu Galilei]]. En la invenció del [[telescopi]] i els seus treballs en [[pla inclinat|plans inclinats]], Galileu va utilisar per primera vegada el [[mètodo científic]] i va arribar a conclusions capaces de ser verificades. Als seus treballs se li van unir grans contribucions per part d'atres [[científic]]s com [[Johannes Kepler]], [[Blaise Pascal]], [[Christian Huygens]].
 
Esta etapa denominada [[obscurantisme]] en la ciència acaba quan [[Nicolau Copèrnic]], considerat pare de la [[astronomia]] moderna, en [[1543]] rep la primera còpia del seu ''[[de Revolutionibus Orbium Coelestium]]''. A pesar que Copèrnic fon el primer a formular teories plausibles, és un altre personage al qual se li considera el pare de la física com la coneixem ara. Un catedràtic de matemàtiques de l'[[Universitat de Pisa]] a finals del [[sigle XVI]] canviaria la història de la ciència utilisant per primera vegada experiments per a comprovar les seues asseveracions, [[Galileu Galilei]]. En la invenció del [[telescopi]] i els seus treballs en [[pla inclinat|plans inclinats]], Galileu va utilisar per primera vegada el [[mètodo científic]] i va arribar a conclusions capaces de ser verificades. Als seus treballs se li van unir grans contribucions per part d'atres [[científic]]s com [[Johannes Kepler]], [[Blaise Pascal]], [[Christian Huygens]].

Menú de navegació