Fòc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Foc

Es diu fòc a la reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible, en desprendiment de flames, calor, vapor d'aigua i diòxit de carbó. És un procés exotèrmic. Des d'este punt de vista, el fòc és la manifestació visual de la combustió.

Se senyala també com una reacció química d'oxidació ràpida que és produït per la evolució de la energia en forma de llum i calor.

Història

Flama
Archiu:Haciendo fuego por fricción, Vanuatu.gif
Fent foc per fricció, Vanuatuc

El foc ha fascinat a la humanitat durant sigles. A lo millor el ser humà cobrà consciència de la seua superioritat quan dominà el foc, al que els demés animals tenien por. Els seus primers usos foren el calor i la defensa front a les alimanyes, pero en seguida donà probes de que era alguna cosa més. La simple observació de la punta del pal, en que es removien les brases d'una fogata, se carbonisava i guanyava durea, convertint-lo en arma de caça més eficaç, fon el principi de la seua aplicació com generador de tècniques.

Al seu voltant, i gràcies al seu calor, han vixcut milers de generacions. L'home ha sabut usar l'energia del foc en el seu profit, per a extraure l'energia dels materials que la proporcionava la naturalea o poder modelar-los al seu gust. Si be la ma és la ferramenta principal del home, també el foc té part en la responsabilitat de la construcció de la actual cultura.

Una de les consideracions històriques més importants, és l'influència del científic Lavoisier, pare de la química, al descobrir la intervenció dels gasos aéreus, com el oxigen, en les combustions, substituint la teoria del "flogist". Dita teoria tractava d'explicar la combustió suponent que un corp ardia per el fet de contindre un principi inflamable, denominat flogist, (descendent directe del "sofre dels alquimistes i més remot del antic element "foc" era una substància imponderable, misteriosa, que formava part dels corps combustibles). Quant més flogist tingues un corp, millor combustible era. Els processos de combustió suponien la pèrdua del mateix en el aire. Lo que quedava despuix de la combustió no tenia flogist, i per tant, no podia seguir ardent. L'aire era indispensable per a la combustió, pero en caràcter de mer auxiliar mecànic.

Es tractava d'una teoria subjectiva que se completà científicament per Lavoisier al explicar que els corps ardien en presència d'oxigen, intervenció del mateix o atre comburent, quan apareixia una font de calor que activara la reacció.

Quan el foc era nou

Per a que existixca el foc deu existir el oxigen i este element no sempre ha estat present en la nostra atmòsfera, per lo que el foc es posterior a la Terra.Contrari a lo que pareix obvi, el Sol no té foc, sino plasma incandescent.

El foc és llavors posterior a la presència de oxigen en la atmòsfera terrestre i este ademés es degut a la proliferació de vegetals fotosintètics que per mig d'esta funció plenaren l'atmòsfera d'oxigen.

  • Les anteriors idees les va expondre Carl Sagan en el seu llibre "Sombras de antepasados olvidados" (en valencià, Ombres d'antepassats oblidats).

Enllaços externs