Diferència entre les revisions de "Falange"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de 81.38.174.49 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Sara)
Llínea 14: Llínea 14:
  
 
== Victòries ==
 
== Victòries ==
Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victoria se deu a la caballeria Macedonia els '''''Hetairois'''''.
+
Les grans victòries de les falanges[http://www.uiquipedia.tk] foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victoria se deu a la caballeria Macedonia els '''''Hetairois'''''.

Revisió de 10:08 13 dec 2007

La falange es una formació de combat grega que data del sigle V a.C., estes tropes foren els tancs de l'edat antiga, eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'aparició de les Legions Romanes.

Forma de combat

Se situaven un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacada per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la Batalla dels Cinoscéfals.


Armament

Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o sarissa, una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu). Utilisaven un casc de pell o de bronçe y unes sandàlies.


Inventor

Se li atribuix la invenció de la falange a Filip de Macedònia, un rei de Macedònia, que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Ací estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon on se li va ocorrer l'idea de un hòplita en una llança molt llarga. Quan tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà Grecia i duguè al seu fill (Alexandre Magne) a la conquista de l'Imperi Persa.

Victòries

Les grans victòries de les falanges[1] foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victoria se deu a la caballeria Macedonia els Hetairois.