Diferència entre les revisions de "Federico Martínez Roda"
(→Obres) |
|||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
* ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)'' (1998) | * ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)'' (1998) | ||
* ''La Real Academia de Cultura Valenciana en su nonagésimo aniversario'' (2006) | * ''La Real Academia de Cultura Valenciana en su nonagésimo aniversario'' (2006) | ||
| − | * ''La división provincial y el final del Reino de Valencia | + | * ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (2011) |
* ''El "Think tank" del valencianismo: la intelectualidad valencianista en tres siglos'' (2017) | * ''El "Think tank" del valencianismo: la intelectualidad valencianista en tres siglos'' (2017) | ||
Revisió de 18:43 28 jul 2021
| Federico Martínez Roda | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, juriste i escritor. | ||
| Naiximent: | 1950 | ||
| Lloc de naiximent: | Requena, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Federico Martínez Roda (Requena, 1 de novembre de 1950) és un historiador i juriste valencià, és decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de l'Història des de l'any 1997. Catedràtic d'Història Contemporànea, en les Universitats Universitat Cardenal Herrera de Valéncia i CEU San Pablo de Madrit. En l'actualitat impartix classes en l'Universitat Catòlica de Valéncia.
Biografia
Naixcut en la població de Requena de la comarca de La Plana d'Utiel, l'1 de novembre de 1950, cursà els seus estudis de filosofia i lletres i dret en l'Universitat de Valéncia a on es va doctorar en Història en l'any 1979 en una investigació sobre el Port de Valéncia. Amplià els seus estudis en Brusseles i Ginebra.
Inicià les seues investigacions en l'any 1973 en la seua tesis de llicenciatura sobre l'Ilustració valenciana dirigida per Joan Reglà. Des de llavors, i ininterrompudament, ha treballat en quatre llínees d'investigació: temàtica valenciana, metodologia històrica, globalisació i relacions internacionals i últimament temes d'història militar. En l'any 2014, rebé el XVII Premi Ángel Herrera a l'Investigació en Humanitats.
Començà la seua carrera docent com a catedràtic d'instituts d'ensenyança mija. Fon director dels instituts de bachillerat d'Utiel i Mislata (1975-1983). Posteriorment fon coordinador del C.A.P. de Geografia i Història de l'Universitat de Valéncia, secretari general de l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia de 2001 a 2008 i Vicerrector de l'Universitat CEU San Pablo de Madrit de 2011 a 2013. En setembre de 2014 s'incorporà a l'Universitat Catòlica de Valéncia. Com a professor universitari ha segut invitat en universitats tan variades com les de Cracovia, Wroclaw, Lima, King's Point, Nova York, Managua, Saint Pölten, Wisconsin i Nova de Lisboa.
Ha colaborat en els periòdics Las Provincias, Información i El Mundo. És membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de l'any 2006. És conseller de les revistes Història, Antropologia i Fonts Orals i Aportes (Revista d'Història Contemporànea) i director de la revista Anals de la RACV des de 2008.
Ha segut decà (2016-2019) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Controvèrsia en el seu decanat
Durant el decanat de Federico Martínez Roda, en abril de l'any 2018, tres acadèmics de la junta de govern, José Francisco Ballester-Olmos, José Vicente Gómez Bayarri i Voro López, varen presentar la seua dimissió per a treballar en sumar als acadèmics contraris al decà. En el fondo de la brecha oberta en la RACV apareix l'acostament de Martínez Roda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i al seu president, Ramón Ferrer (exacadèmic de la RACV), en l'any 2016, en qui va realisar una declaració conjunta que va aprovar l'assamblea de la AVL i la junta general de la RACV, encara que esta última fon anulada pels tribunals.
L'intenció dels dirigents encapçalats per Federico Martínez Roda era que la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes es llimitara als estudis i abandonara la normativisació del valencià, qüestió que quedaria en exclusiva per a la AVL. L'orgue oficial sosté l'unitat de les llengües valenciana i catalana, mentres que la RACV sempre ha defés l'independència del valencià respecte al català. Eixe pacte suponia, en la pràctica, una cessió a les tesis de la AVL.
En giner de l'any 2019 es celebraren noves eleccions per a elegir una nova junta directiva, el mandat del decà havia complit els tres anys reglamentaris, sent elegit nou decà, José Luis Manglano.
Obres
Entre les obres que ha escrit, podem destacar les següents:
- Utiel: la tierra y los hombres (1978)
- Nuestra tierra, nuestra gente (1982)
- Comunidad valenciana (1984)
- Historia contemporánea de la Comunidad Valenciana (1990)
- Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (1998)
- La Real Academia de Cultura Valenciana en su nonagésimo aniversario (2006)
- La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833) (2011)
- El "Think tank" del valencianismo: la intelectualidad valencianista en tres siglos (2017)
Enllaços externs
- Federico Martínez Roda en Wikipedia
- La RACV aprueba la declaración conjunta con la AVL gracias al voto de calidad del decano - Valencia Plaza
- Federico Martínez Roda (RACV): "No hay 'Batalla de Valencia', sólo algunos nostálgicos" - El Mundo
- Pintadas en la sede de la RACV contra el decano - Levante
- José Luis Manglano, nuevo decano de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana - Las Provincias