Felip II retratat per Tiziano (1551)

Felip II d'Espanya, dit «el Prudent» (Valladolit, 21 de maig de 1527 - † San Lorenzo de El Escorial, 13 de setembre de 1598), fon rei d'Espanya des del 15 de giner de 1556 fins a la seua mort; de Nàpols i Sicília des de 1554 i de Portugal i els Algarvs —com Felipe I— des de 1580, realiçant la tan ansiada unió dinàstica que durà xixanta anys. Fon rei d'Anglaterra i d'Irlanda , pel seu matrimoni en María I d'Anglaterra, entre els anys 1554 i 1558.

Escut d'armes de Felip II

Fill i hereu de Carles I d'Espanya i d'Isabel de Portugal, germà de Maria d'Àustria i Joana d'Àustria, net per via paterna de Juana I de Castilla i Felip I de Castella i de Manel I de Portugal i Maria d'Aragó per via materna; morí el dia 13 de setembre de 1598 als 71 anys d'edat, en el monasteri de San Lorenzo de El Escorial, per lo qual fon dut des de Madrit en una cadira fabricada per ad eixa fi.

Des de la seua mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia anglosaxona i protestant l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant les seues derrotes en excés. Per eixemple la pèrdua d'una part de l'Armada Invencible —verdadera denominació de la qual era la Gran i Felicísima Armada— degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria anglesa.

El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans Atlàntic i Pacífic, portant a la Monarquia Hispànica a ser la primera potència d'Europa i alcançant l'Imperi espanyol el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'història, un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta Terra.

ReferènciesEditar


Predecessor:
Carles I d'Espanya
 
Rei d'Espanya

1556 - 1598
Successor:
Felip III d'Espanya