78 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{Biografia|+ − |nom = Felip VI+ − |image = [[File:Felipe VI - 14.07.11-Escuela Marina-1-San Fernando-edit2.jpg|thumb|]]+ − + − − |mandat = − |predecessor = [[Joan Carles I]] − |successor = − |partit = − |ocupació = − |data_naix = {{Data naiximent|1968|1|30}} − |lloc_naix = [[Madrit]] − − − − − }} − − − És el tercer fill dels Reis [[Joan Carles I]] d'Espanya i [[Sofia de Grècia]] i, com a únic varó, fon l'hereu directe de la corona d'Espanya, per lo que fon proclamat rei el [[19 de juny]] de l'any [[2014]], despuix de l'abdicació de son pare, el rei [[Joan Carles I]], d'acort en la llei orgànica d'abdicació en la Corona sancionada el dia anterior pel seu predecessor i promulgada eixa mateixa nit en el [[Bolletí Oficial de l'Estat]].<ref>{{cita web |url=http://www.teinteresa.es/politica/PRINCIPE-FELIPE-HORAS-PUBLIQUE-ABDICACION_0_1159086222.html |títul=Corona d'Espanya|data=18 de juny de 2014}}</ref>+ + − És llicenciat en Dret per la Universidad Autónoma de Madrit ([[1993]]) i Màster en Relacions Internacionals per l'Edmund Walsh School of Foreign Service de l'Universitat de Georgetown (1995). Ha rebut formació militar en l'Acadèmia General Militar de Saragossa, l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier.+ − Fon membre de l'equip olímpic de vela espanyol als [[Jocs Olímpics]] de Barcelona [[1992]], en l'inauguració dels quals desfilà com a abanderat de la selecció espanyola. − Curiosament, la seua data de coronació coincidí en el dia en que el seu antecesor, [[Felip V]], donara l'orde de cremar la ciutat de [[Xàtiva]], per ser partidària de l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] en la [[Guerra de Successio Espanyola]]. + − Felip VI, en el seu discurs de proclamació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao en [[gallec]], Gabriel Aresti en [[euskera]] i Salvador Espriu en [[català]], pero no cità a cap escritor en [[llengua valenciana]], cosa que fon criticada per sectors [[valencianistes]], al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya de la que s'oblidà i en la que no nomenà a cap escritor. <ref>[http://www.elmundo.es/espana/2014/06/19/53a2b0e5ca4741f7548b4579.html Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo]</ref>+ + + − + − Al nàixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del [[22 de giner]] de [[1977]] els títuls de Príncip d'Astúries, Príncip de Viana, Príncip de Girona i els atres títuls històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics, en el tractament d'Altea Real. El [[30 de giner]] de [[1986]], al fer díhuit anys, jurà fidelitat a la Constitució i al Rei, davant de les Corts Generals. Quan se feu Rei, el seu nom real oficial (que seguix la numeració pròpia de la Corona de Castella) passà a ser Felip VI; segons la numeració de l'antiga Corona d'Aragó li correspondria el de Felip V.+ − L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que tingué que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a [[Guerra de Successió Espanyola]]. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que significà la pèrdua de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus [[Furs de Valencia|Furs]].+ − El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]).<ref>[https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1978-31229 «Constitución Española»]. Consultat el 5 de novembre de 2014.</ref> Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents:+ − ''Rei de [[Valéncia]], de [[Castella]], de [[Lleó]], d'[[Aragó]], de les [[Dos Sicílies]], de [[Sevilla]], de [[Jerusalem]], de [[Navarra]], de [[Granada]], de [[Toledo]], de [[Galícia]], de [[Cerdenya]], de [[Córdova]], de [[Córsega]], de [[Múrcia]], de [[Jaén]], dels [[Algarve]]s, d'[[Algecires]], de [[Gibraltar]], de les [[Illes Canàries]], de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...''+ − ==La Princesa d'Astúries==+ − Sa filla Elionor és l'actual Princesa d'Astúries, Princesa de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'[[Aragó]] i de Viana, tradicional del [[Regne de Navarra]]. − + − + − * [[Joan Carles I]] − − ==Referències== − <references /> − + − + − |títul=[[Image:Escudo Felipe VI de España.svg|40px]]<br>Rei d'Espanya+ − − |successor=En el càrrec − |periodo=Des de [[2014]] − − + − + − + − + − [[Categoria:Dinastia Borbònica]]
Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'
[[Image:Carcagente.Convento de Aguas Vivas.jpg|thumb|300px|right|Convent d'Aigües Vives.]]
[[Image:Conventodeaguasvivas100.JPG|300px|thumb|right|Frontera Est del Convent d'Aigües Vives.]]
[[Image:MonAigüesVives Carcaixent.jpg|300px|thumb|right|miniaturadeimagen|Monasteri d'Aigües Vives]]
|peu = Felip VI en l'any [[2011]]
El '''Convent d'Aigües Vives''', també cridat''' Real Monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives''' en el municipi de [[Carcaixent]] ([[Província de Valéncia]], és un edifici religiós i els seus orígens se remonten al [[sigle XIII]].
|títul = Rei d'Espanya
|data_mort =
|nacionalitat = Espanyol
|lloc_mort =
|signatura = Felipe VI signature.svg
[[Image:Estandarte de Felipe VI de España.svg|thumb|[[Estandart del rei d'Espanya|Estandart de Felip VI com rei d'Espanya]]]]
'''Felip V''' de [[Valéncia]] i '''VI''' d'[[Espanya]], ([[30 de giner]] de [[1968]], [[Madrit]]). '''Felipe VI de Borbón i Grecia''' és l'actual [[rei d'Espanya]], ostentant el [[cap d'Estat|Cap de l'Estat]]. És l'actual Rei de [[Valéncia]], hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any [[1232]].
== Història ==
L'actual edifici fon construït durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] en estils gòtic i barroc, si be l'ala nort fon conclosa en el [[sigle XVIII]].
El monasteri pertanygué a l'orde dels [[agustins]], custodiava l'image de la Verge d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de [[Carcaixent]].
A mitat del [[sigle XIX]] a conseqüència de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En l'any [[1977]] el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat és propietat d'un conegut empresari estager gandià.
== Arquitectura ==
A lo llarc dels sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en l'any [[1597]] una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en [[1633]], sent en [[1695]], quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars.
L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de [[Alzira]] a [[Tavernes de la Valldigna]] a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja.
El [[22 de maig]] de l'any [[2004]] es casà en la periodista asturiana [[Letizia Ortiz|Letizia Ortiz Rocasolano]], en la qual ha tengut dos filles: el [[31 d'octubre]] de [[2005]] l'Infanta Elionor i el [[29 d'abril]] de [[2007]] l'Infanta Sofia.<ref>[http://www.geneall.net/H/per_page.php?id=9352 Geneall]</ref>
El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.
La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'únic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de [[ferro]].
La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de vàries dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.
La frontera Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este pétreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula vàries pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any [[1767]], la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta és a una vertent i de teula aràbic.
Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la frontera este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.
L'iglésia és d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[sigle XV]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple és de cano.
==Vore també==
== Vore també ==
* [[Felip V]]
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Felipe_VI_of_Spain Felip VI]'''
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni]
{{Successió
==Referències==
{{Traduït de|es|Convento de Aguas Vivas}}
|predecessor=[[Joan Carles I|Joan Carles I d'Espanya]]
}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Príncips d'Astúries]]
[[Categoria:Monasteris]]
[[Categoria:Reis d'Espanya]]
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]