Diferència entre les revisions de "Fenícia"
m |
|||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
=== Agricultura i explotació forestal === | === Agricultura i explotació forestal === | ||
| − | Si be la geografia de la regió era accidentada, els fenicis varen aprofitar al màxim les possibilitats del sol per a l'explotació agrícola i varen cultivar fins a en les rost`ries de les montanyes. Els seus boscs de [[Cedrus libani|cedres del Líban]] els permetien l'explotació de fusta. | + | Si be la geografia de la regió era accidentada, els fenicis varen aprofitar al màxim les possibilitats del sol per a l'explotació agrícola i varen cultivar fins a en les rost`ries de les montanyes. Els seus boscs de [[Cedrus libani|cedres del Líban]] els permetien l'explotació de [[fusta]]. |
=== Vi fenici === | === Vi fenici === | ||
Revisió de 19:52 25 maig 2022
| ||||
| ||||
|
| ||||
| Capital | Biblos (1200-1000 a. C.) Tiro (1000-333 a. C.) | |||
|
| ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
Fenícia (en fenici 𐤊𐤍𐤏𐤍, kanaʿan; o 𐤐𐤕, Pūt) és el nom d'una antiga regió del propenc orient, breçol de la civilisació fenici-pùnica, que s'estenia a lo llarc del Llevant mediterràneu, en la costa oriental del mar Mediterrànea. El seu territori comprenia des de la desembocadura del riu Orontes al nort, fins a la baïa de Haifa al sur, comprenent àrees dels actuals Israel, Síria i Líban, una regió denominada antigament Canaan, en la denominació de la qual s'engloba molt a sovint en les fonts.
Economia
Agricultura i explotació forestal
Si be la geografia de la regió era accidentada, els fenicis varen aprofitar al màxim les possibilitats del sol per a l'explotació agrícola i varen cultivar fins a en les rost`ries de les montanyes. Els seus boscs de cedres del Líban els permetien l'explotació de fusta.
Vi fenici
- Artícul principal → Vi fenici.
Els fenicis varen ser un dels primers pobles antics en tindre un important efecte sobre l'historia del vi. A través del contacte i el comerç varen difondre el seu coneiximent de la viticultura i la producció de vi i varen propagar vàries varietats antigues de raïm.
Varen introduir o varen animar l'expansió de la viticultura i la producció de vi en varis països que seguixen elaborant varietats aptes per al mercat internacional, com el Líban, Argèlia, Tunis, Egipte, Grècia, Itàlia, Espanya o Portugal. Encara que varen poder eixercir un efecte indirecte en l'expansió de la viticultura en França, a sovint es confonen en els grecs foceos, que varen fundar la colónia de Massilia (Marsella) en el 600 a.C. i varen portar la producció de vi terra adins.
Indústria
La ceràmica fenícia va ser molt utilisada i comercialisada; aixina com els objectes de vidre colorejat i els teixits de llana tenyida en púrpura de Tir, un colorant que extreen d'un molusc (el Murex, del gènero Murex, i el nom del qual en grec —phoinikes, derivat de phoinos: "roig sanc"— identificava tant a la tenyida com al poble que ho comercialisava).
Els fenicis varen desenrollar una indústria d'artículs de lux molt solicitats en l'época i de gran valor comercial, com a joyes, perfums i cosmètics.
El comerç era una activitat principal. Consistia inicialment en l'intercanvi en forma de barata dels productes elaborats en Fenícia per les mercaderies disponibles en atres llocs (ben atres productes manufacturats —especialment de les civilisacions més desenrollades—, o be matèries primeres, com a minerals metàlics —coure i estany— o metals preciosos -especialment dels pobles més primitius d'Occident). Posteriorment, l'invenció de la moneda va permetre relacions comercials més sofisticades.
La necessitat del transport a llargues distàncies va estimular la construcció naval i la millora de les tècniques de navegació.
Varen ser els grans mercaders de l'antiguetat. La geografia de les seues costes, que propiciava l'instalació de ports, i la fusta dels seus boscs els brindaven els elements bàsics per a construir barcos i organisar companyies de navegació. Una d'elles va ser contractada pel rei persa Darío I en el sigle V a.C. En certa mesura varen conseguir establir una talassocràcia o "govern de les mars" que els permetia controlar comercialment el Mediterràneu.
Els viages fenicis varen establir nexes perdurables entre el Mediterràneu oriental i el occidental, no solament comercials; sino també culturals.
Bibliografia
- Aubet, M. E.: Tiro y las colonias fenicias de Occidente, Barcelona, 1987.
- Belmonte Avilés, Juan Antonio: Cuatro estudios sobre los dominios territoriales de las ciudades-estado fenicias, Bellaterra.
- Blázquez, José María: Historia de Oriente antiguo. Madrid: Cátedra, 1992.
- Corzo, Ramón: Los fenicios, señores del mar. Madrid: Información y Revistas, 1988.
- Frankenstein, Susan: Arqueología del colonialismo: el impacto fenicio y griego en el sur. Barcelona: Grijalbo - Mondadori, 1997.
- García y Bellido, Antonio: Fenicios y cartagineses en Occidente. Madrid, 1942.
- Gras M., P. Rouillard, J. Teixidor: L'univers phénicien. París: Hachette, 1995.
- Herm Gerhard: Fenicios, el imperio de la púrpura en la antigüedad. Barcelona: Destino, 1976.
- [1], Universitat Jaume I. ISBN 9788480212632.
- Martín, J. A.: Catálogo documental de Los Fenicios en Andalucía. Junta de Andalucía, 1995.
- Penela, J. R.: Elissa, la Roja. Barcelona: edición personal, 2006.
- Prados Martínez, Fernando: Los fenicios, del monte Líbano a las Columnas de Hércules. España: Marcial Pons, 2007.
- Thiollet, J-P.: Je m'appelle Byblos. París: H. & D., 2005.
- Tsirkin, J. B.: The phoenician civilization in roman Spain, Gerión 3, 1985, págs. 245-270.
Enllaços externs
- Centre d'Estudis Fenicis i Pùnics (espanyol)
- Enciclopèdia Phoenicia. (anglés)
- Un yacimiento arqueológico único en la Comunidad Valenciana (espanyol)
- Guardamar Turisme: Patrimonio Cultural (espanyol)