22 724
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 58:
Llínea 58: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 66:
Llínea 92: + + + +
sense resum d'edició
Explica el professor i investigador de la Senyera, Fermín Juanto Manrique que "el blau era l'antiquíssim color del senyoriu de Sobrarbe, primitiu núcleu del [[Regne d'Aragó]]. Per això, les armes de l'antiga Casa Real d'Aragó portaven sobre fondo blau celest la famosa Creu d'Iñigo Aresta".
Explica el professor i investigador de la Senyera, Fermín Juanto Manrique que "el blau era l'antiquíssim color del senyoriu de Sobrarbe, primitiu núcleu del [[Regne d'Aragó]]. Per això, les armes de l'antiga Casa Real d'Aragó portaven sobre fondo blau celest la famosa Creu d'Iñigo Aresta".
=== El blau de la Senyera ===
Est és el color de major harmonia junt en l'or de la Corona.
"La causa de que els nostres antepassats triaren el color blau va ser, potser, per ser el de major harmonia en l'or de la corona. En la ceràmica valenciana del sigle XV era molt usual eixa combinació. En França també ho utilisaven com a fondo heràldic de la flor de lis. Possiblement, els valencians també varen valorar que era un dels sèt colors heràldics", acota [[Ricart Garcia Moya]], en el seu ''Tractat de la Real Senyera''.
La Corona fon un element heràldic tan important com les barres.
El Rat Penat fon un element heràldic incorporat més tart, el qual es pintava o brodava sobre la Corona en les banderes representatives del [[Regne de Valéncia|Regne]].
En l'any [[1449]], el Consell davant la deterioració de la Senyera va dispondre que:
{{Cita|...attenets que la bandera d'or e flama, fos squiurada e gastada, per tal proveiren ne nos feta una nova consembant de aquella, empero ab Corona}}
Aixina consta en el [[Manual de Consells]], que es conserva en l'[[Archiu Històric de la Ciutat de Valéncia]], A-34, fol. CC, anys 1447 a 1450.
El matís és important, no podia faltar la Corona, que era brodada i costosa de fer. Una llabor de pura filigrana artesanal.
Per lo normal, de la bandera s'estropejava la part contrària a l'asta i es canviava per un teixit nou, sense tocar la part de la Corona.
D'ahí que es deduïxca que en el citat any va deure aplegar a tal la situació de destrossa de la Senyera, que va obligar "als Jurats" a fer una completament nova en el penúltim any del [[sigle XV]].
=== El document Pisanello ===
[[Alfons III el Magnànim]] va entrar triumfant en [[Nàpols]] en [[1442]]. Allí va conéixer a [[Pisanello]], qui ha deixat per a l'investigació heràldica un bon document: l'esbós d'un retrat del Rei de Valéncia, realisat en [[1448]], on apareix el perfil del monarca junt a les barres, la Corona i Lo Rat Penat, el simbolisme de la Real Senyera. Els símbols de la Senyera eren utilisats i usats pel Rei, en este cas considerat com l'estadiste més cult i humaniste de tota l'història del Regne de Valéncia. Este document destruïx totes les tesis catalanistes de que la bandera de la ciutat derivava del seu escut. La Senyera és "l'expressió en teixit de les armes del Rei i del Regne de Valéncia".
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia del hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per ad ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ varen acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià, Balear...”| F.Juanto. ''Faltes ortogràfiques catalanes'' (''[[Las Provincias]]'', 19.06.[[1997]])}}
{{Cita|No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia del hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per ad ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ varen acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià, Balear...”| F.Juanto. ''Faltes ortogràfiques catalanes'' (''[[Las Provincias]]'', 19.06.[[1997]])}}
== Vore també ==
* [[Real Senyera]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==