Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.  

Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.

 

 

Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló|Plaça de Bous]].  

En esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.

En esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.